Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Així ha evolucionat el joc a Espanya

El nombre de les cases d'apostes creix a les zones més vulnerables o prop de col·legis, per la qual cosa col·lectius veïnals i educatius insten a crear un marc regulatori similar al dels estancs

ruleta_juego Imatge: GregMontani

El joc online és una addicció imparable, i no entén de gènere. Treballs com l’informe ‘Joventut i Jocs d’Atzar‘, de l’Institut de la Joventut (Injuve), insisteixen que tradicionalment els homes han tingut sempre una major predisposició al joc. Però segons estimacions de la Federació Espanyola de Jugadors d’Atzar Rehabilitats (FEJAR), un 30 % de les addiccions al joc recauen en dones. Un altre dels fenòmens inseparables de la ludopatía online ve avui dia de la mà de les omnipresents cases d’apostes, moltes d’elles a menys de 500 metres de centres escolars. Per aquest motiu davant aquest creixent negoci comencin a reclamar-se mesurades per posar-li límit, com vam abordar a continuació.

El marge del joc –diferencia entre les quantitats jugades i els premis atorgats– és l’indicador més destacat per analitzar els guanys d’aquest negoci. Analitzem les xifres durant una dècada (de 2007 a 2017) dels jocs tradicionals (màquines hostaleria, bingo i casinos), com també, les dades de les cases d’apostes i dels jocs online des de la seva autorització, en 2008 i 2012, respectivament.


Imatge: Consumer

Font: Informe anual Dades del Mercat Español de Joc (2017), de la Direcció general d’Ordenació de Joc.

Jocs online preferits: un negoci en auge

En el cas del joc online, en sol sis anys, el creixement en milions d’euros del marge del joc no para. Dels 115 inicials en 2012 als 560 milions en 2017 que es distribueixen de la següent manera per tipus de joc:

  • 179 milions en apostes esportives en directe. El jugador pot apostar durant el temps de celebració del partit.
  • 123 milions en apostes esportives convencionals. El termini per apostar es tanca abans de l’esdeveniment.
  • 86 milions en màquines d’atzar.
  • 35 milions en pòquer torneig. Per una quantitat de diners, el jugador obté una quantitat de fitxes determinada. Tots els jugadors comencen amb les mateixes fitxes.
  • 24 milions en pòquer cash. El valor de les fitxes equival a diners reals. Per equilibrar les taules, s’imposa un límit mínim i màxim de fitxes.
  • 36 milions en ruleta en viu. Retransmissió en directe d’una partida real en un estudi o casino.
  • 28 milions en ruleta convencional. El sistema és totalment electrònic, i se simula una ruleta amb tots els detalls.
  • 22 milions en blackjack.
  • 12 milions en bingo.
  • 13 milions en uns altres.


Imatge: top10-casinosites

El debat de la regulació

La multiplicació de les cases d’apostes creix en totes les localitats espanyoles, en capitals de província i en zones rurals. Al mateix temps, des d’associacions veïnals i col·lectius de professors de secundària s’insta a les autoritats a crear un marc regulatori similar al dels estancs o les farmàcies. La regulació i supervisió de les cases d’apostes correspon a cada comunitat autònoma. Des de les associacions d’afectats destaquen la dificultat d’establir una estimació real del nombre de locals, donades les diferents llicències de les quals solen fer ús.

La seva proliferació, sobrerrepresentada a les zones més vulnerables o la seva proximitat a centres de secundària, es troba en permanent debat, igual que la seva presència publicitària. Guillermo Ponce, psiquiatre especialitzat en addiccions, destaca, a més, el paper legitimador dels anuncis, lligats a estels de l’esport i a la majoria d’equips de la Primera Divisió, dissipant en l’espectador la percepció de risc de l’activitat.

Per la seva banda, des de la Direcció general d’Ordenació del Joc, dependent del Ministeri d’Hisenda, la web informativa Jugar bé apel·la des de 2013 a el “joc responsable” com a mesura de prevenció. Una perspectiva no compartida pels experts en ludopatía. “Qui ha d’assumir la càrrega de la responsabilitat és l’Administració, controlant l’oferta, la publicitat i l’accés a aquests serveis. És un missatge inacceptable a molts nivells, sobretot, perquè nega la capacitat addictiva del joc i afavoreix una sèrie de distorsions cognitives que van a ser claus en el desenvolupament de l’addicció, com el cercle viciós de la culpa, centrat en la irresponsabilitat i que fa més difícil el seu tractament”, apunta Guillermo Ponce.

Para acceder a más contenidos, consulta la revista impresa.

Etiquetas:

juego-ca

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions