Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ajornar el pagament de deutes en una situació d’insolvència

Els qui es trobin en una situació d'insolvència poden sol·licitar l'ajornament del pagament o la reducció del seu deute fins a un 50% mitjançant un procediment poc conegut contemplat en la Llei Concursal
Per Lola Raya Bayona 30 de desembre de 2007

El fort endeutament hipotecari de les famílies espanyoles, la desacceleració econòmica i la pujada dels preus, entre altres causes, han fet saltar la veu d’alarma entre els experts. L’augment de la morositat, provocat per les pujades de l’Euribor, és ja un fet innegable. En concret, segons el Banc d’Espanya, l’increment de la morositat va ser l’any passat del 10%. Una situació que porta al fet que moltes persones puguin estar gairebé a la vora d’una situació d’insolvència que els porta a no poder fer front, a curt termini, als deutes contrets. Què poden fer els qui es trobin en aquesta poc desitjable situació? Una possibilitat és sol·licitar, davant el Jutjat del Mercantil, que se li declari en ‘situació de concurs de creditors’, possibilitat que va quedar establerta després de l’aprovació de la denominada Llei Concursal 22/2003. D’aquesta manera, s’aconsegueix suspendre tots els embargaments i accions executives que s’hagin iniciat contra el seu patrimoni amb anterioritat al concurs.

Els primers casos

Els primers casosLa taula de salvació per a un nàufrag, una manera que el deutor agafi aire i respiri. És la millor manera de definir els efectes del ‘consurso de creditors’, que els seus prinipales beneficis són l’ajornament del pagament del deute i la reducció d’aquesta, a més de la suspensió dels embargaments. En línies generals, l’efecte característic que produeix l’admissió del concurs és la paralització de la meritació d’interessos de totes les obligacions, així com la suspensió de totes les execucions en curs contra els béns de la persona, incloses les execucions per crèdits hipotecaris i les promogudes per Hisenda o la Seguretat Social, segons explica Julio Rocafull, soci director d’un conegut bufet d’advocats. No obstant això, és important aclarir que la Llei Concursal no perdona el deute, però almenys preveu un mecanisme per a afavorir als seus titulars el pagament d’acord amb les seves possibilitats, mitjançant reduccions de fins a un 50% o un ajornament de cinc anys, segons Estíbaliz Cerrillo, coordinadora del departament de Dret Mercantil d’un altre despatx jurídic.

La llei no perdona el deute, però preveu un mecanisme per a afavorir que els seus titulars facin el pagament d’acord amb les seves possibilitats

Encara que es tracta d’una llei poc coneguda, existeixen alguns casos que ja s’han beneficiat d’aquesta norma, Així, davant l’imminent embargament del seu pis, el matrimoni format per Josep E.G. i María del Carmen B.T. es va declarar incapaç de fer front amb el seu actiu (7.000 euros), als deutes derivats del préstec hipotecari del seu domicili (50.000 euros), així com als interessos de les targetes de crèdit (163.750 euros). La parella va justificar la seva decisió per la prolongada baixa per malaltia del marit. Es tracta d’un dels 177 casos de persones que, des de setembre de 2004, han sol·licitat obrir un procés de concurs a Espanya, sent el deute dels particulars que han arribat a aquesta situació d’uns 250.000 euros. L’augment de situacions d’insolvència econòmica és d’un 233% respecte al tercer trimestre de 2006, i l’any passat un total de 53 persones físiques sense activitat empresarial van ser a concurs.

La Llei només preveu la suspensió de les quotes del préstec i de l’execució hipotecària sobre els habitatges durant un any

El deute mitjà d’una persona en situació d’insolvència oscil·la entre els 150.000 euros i els 250.000 euros, corresponent la major part al préstec hipotecari, però també acumulada en deutes de targetes de crèdit, grans magatzems i rebuts domèstics. En opinió de Pedro Aitor Urcelay, gerent i responsable del departament jurídic d’un despatx jurídic i psicològic no sembla que la Llei Concursal hagi donat una solució real i efectiva per als casos d’insolvència de les famílies, ja que sent l’endeutament per préstec hipotecari el principal factor causant d’aquesta, la Llei únicament preveu la suspensió de les quotes del préstec i de l’execució hipotecària sobre els habitatges durant un any, si bé, transcorregut el mateix, la família haurà necessàriament d’atendre aquestes quotes o resignar-se a la pèrdua de l’immoble corresponent

Els tràmits

Amb caràcter general pot estimar-se la durada mitjana del procediment concursal ?d’un any llarg?, sense perjudici de factors que en cada cas puguin abreujar o allargar el termini. Aquesta durada segons assenyala Julio Rocafull, depèn enormement de la mena de Concurs, nombre de creditors, quantitat deguda, patrimoni a liquidar en cas que el concurs es vegi abocat a una liquidació…. Així mateix, depèn del lloc o ciutat en la qual recaigui la demanda, però en línies generals la seva resolució estaria entre un i tres anys.

Les fases i tràmits que ha de seguir un ciutadà en situació d’insolvència per a declarar-se en ‘concurs de creditors’ són les següents, segons assenyala Pedro Aitor Urcelay:

  • La situació d’insolvència: Als dos mesos de conèixer la seva situació d’insolvència, el deutor està obligat a demanar la seva declaració de concurs davant el Jutjat del Mercantil. També pot anticipar-se i demanar el concurs quan cregui que la seva impossibilitat de pagar serà imminent. A més del deutor, també els creditors poden demanar la declaració de concurs. Juntament amb la sol·licitud de concurs, haurà de lliurar una memòria amb la seva història econòmica i les activitats a les quals s’ha dedicat en els tres últims anys, així com un inventari dels béns i drets dels quals disposi i una relació dels creditors en la qual s’indiqui la naturalesa, quantia i venciment dels respectius crèdits.
  • Declaració de concurs de creditors i nomenament de l’administració concursal:El jutge resoldrà si escau o no la declaració de concurs. En la resolució judicial nomenarà als administradors que hagin de gestionar el patrimoni del deutor concursat a partir d’aquest instant, donarà a la declaració de concurs la publicitat ordenada legalment i emplaçarà als creditors perquè comuniquin els seus respectius crèdits. L’administració concursal estarà formada per un advocat amb experiència professional de, almenys, cinc anys d’exercici efectiu; un auditor de comptes, economista o titulat mercantil col·legiats, amb una experiència professional de, almenys, cinc anys d’exercici efectiu; i un creditor que sigui titular d’un crèdit ordinari o amb privilegi general, que no estigui garantit.
  • Informe de l’administració concursal i determinació de l’actiu i passiu del deutor: L’administració concursal elaborarà un informe amb l’import exacte dels deutes (passiu) i dels ingressos i el patrimoni (actiu) del deutor. Es classifiquen els crèdits segons les prioritats que marca la Llei: privilegiats, com són els de caràcter salarial o els garantits amb hipoteca; subordinats, com ara els comunicats tardanament o crèdits per multes i sancions econòmiques; i finalment, els ordinaris, que seran tots els altres.
  • Fase de conveni: En aquesta fase s’intentarà que creditors i deutor puguin arribar a un conveni o acord per al pagament dels deutes o passiu, convocant-se per a això un òrgan integrat pels creditors, amb presència del concursat i sota la presidència del jutge: la Junta de Creditors. En cas d’arribar-se a un conveni en la Junta de Creditors, se sotmetrà posteriorment a la seva aprovació pel jutge, que en cas d’aprovar-lo tindrà plena eficàcia. En el conveni els creditors poden acordar el cobrament només d’una part del deute amb la finalitat d’evitar l’impagament total d’aquesta.
  • Fase de liquidació: En cas que no sigui possible acordar un conveni en la Junta de Creditors s’obrirà la fase de liquidació, en la qual es liquidarà l’actiu patrimonial existent, satisfent als creditors en atenció a l’ordre de prelació dels crèdits, segons siguin privilegiats, ordinaris o subordinats. Per tant, se satisfaran únicament aquells crèdits per als quals existeixi patrimoni suficient, mentre que la resta quedaran sense atendre.

Situacions comunes

El normal és que darrere d’una declaració d’insolvència hi hagi un acomiadament (algú que perd el treball però té possibilitats de trobar un altre), una situació de desocupació després d’haver-se finalitzat el contracte laboral en una empresa que va tancar després de presentar suspensió de pagaments, una malaltia (per exemple un professional liberal que per qualsevol circumstància, com un accident o una malaltia, sofreix incapacitat temporal per a generar ingressos), un divorci, o qualsevol altra situació personal extrema, segons assenyala Estibaliz Cerrillo.

Una altra situació habitual és que l’elevat endeutament en el mercat hipotecari sigui la causa principal que no es pugui finalment fer front a la deutes, tant al deute hipotecari com a la resta de les quals es contreuen simultàniament i que solen consistir, en la seva majoria, en préstecs personals i de consum per al finançament de multitud de béns o serveis, afirma Urcelay. En el cas de deutes hipotecaris, la declaració d’insolvència suposa que el tràmit hipotecari queda paralitzat durant un any des de la presentació de la demanda a través de la qual se sol·licita la declaració de concurs del deutor. El que vol dir que durant un any les quotes d’hipoteca queden en suspens, i al seu torn indica que no s’ha de fer front a aquesta.

També és freqüent arribar a aquesta situació arran dels contractes d’arrendament. La Llei permet als administradors concursals suspendre el desnonament del deutor, empresa o persona física, dels locals que ocupa per a la seva activitat. En aquests casos el propietari del local està obligat a continuar amb l’arrendament, encara que percebent el pagament de les rendes endarrerides i de les futures com a crèdit, com explica Julio Rocafull (AGM Advocats).