Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ajudes socials a les famílies amb fills

Espanya és un dels països europeus que menys prestacions socials concedeix a les famílies

Img familia01 listado Imatge: M. B.

ImgImagen: M. B.

Actualment les ajudes econòmiques ofertes a Espanya a les mares que tenen un treball remunerat són bastant inferiors a les quals es concedeixen en altres països de la Unió Europea. I, encara que a la fi de 2005 s’han aprovat normatives que beneficien a les famílies, com la Llei d’Igualtat, encara no s’ha aconseguit impulsar la conciliació de la vida familiar i laboral. En aquest context, Espanya està lluny de països com Alemanya, Gran Bretanya o Luxemburg. Així es desprèn del rànquing de països de la Unió Europea (UE) en la concessió de prestacions socials, on Espanya ocupa el lloc nombre, molt per sota dels més avançats.

Aquestes ajudes estan orientades a donar un respir a l’economia quan s’han d’afrontar les despeses que porta aparellat un fill. No obstant això, són mesurades que no solucionen els problemes econòmics reals de les famílies. A més, l’accés a aquests beneficis, en alguns casos, està condicionat per la renda anual de la família, per l’edat dels fills, o pel fet que les mares tinguin un treball remunerat en relació de dependència.

Ajudes

D’acord amb la llei espanyola, les ajudes a famílies poden ser de diversos tipus:

  • Assignacions de diners a mares treballadores amb fills menors de 3 anys: Perceben 100 euros una vegada al mes, o de manera global en realitzar la declaració de la renda. La mare ha de tenir treball remunerat i no hi ha límit de renda (això significa que no es té en compte el total de l’ingrés familiar brut per any).
  • Assignació econòmica per fill o menor acollit acàrrec : Es rep un pagament mensual de 24,25 euros per cada fill menor de 18 anys o amb una minusvalidesa major al 65%. Per percebre aquesta assignació, la renda anual no ha de ser superior dels 9.091,99 euros. Però si es té més de dos fills, el límit de la renda s’incrementa en un 15% per fill.
  • Pagament únic per naixement o adopció d’un tercer fill o successius: Es tracta d’una ajuda de 450 euros, que es cobren una única vegada. En aquest cas, la renda anual tampoc ha de sobrepassar els 9.091,99 euros.
  • Prestació per part o adopció de múltiple: Per un part múltiple de dos fills s’obtenen uns dos mil euros; si són tres fills l’ajuda ascendeix a 4.300 euros, i si són quatre o més, a 6.500 euros. No hi ha restricció de renda.

Cent euros mensuals, és suficient?

La subvenció de 100 euros al mes resulta escassa si es té en compte la despesa que implica el pagament d’una guarderia, la compra de la llet, bolquers, etc. Per exemple, al mes, una família gasta una mitjana de 40 euros en bolquers per al seu bebè nounat, i 20 euros en llet.

A més, s’ha de considerar que aquesta ajuda està destinada únicament a les mares que tenen un treball remunerat. Què ocorre amb les quals no treballen? D’altra banda, aquesta subvenció és condicionant, ja que no pot cobrar-se si la renda anual bruta de la família supera els 9.091,99 euros.

L’any passat es va realitzar a Madrid el V Congrés Nacional de Famílies Nombroses, organitzat per la Federació Espanyola de Famílies Nombroses. L’objectiu de la convocatòria va ser denunciar que gairebé el 89% de famílies no poden percebre les ajudes perquè sobrepassen els nivells de renda (15.500 euros en el cas de 3 fills).

Les ajudes espanyoles estan a la cua de la UE

L’informe “Evolució de la Família a Espanya”, elaborat per l’Institut de Política Familiar (IPF) confirma que, en el que a política familiar es refereix, la mitjana de la UE en concepte d’ajudes se situa en el 2,1% del Producte Brut Intern (PBI). Països com Dinamarca (3,9%) i Luxemburg (3,7%) proporcionen un percentatge alt i eleven la mitjana europea. Espanya, per la seva banda, és l’únic país de la UE que no aconsegueix el 1%. Ocupa el número 15 de la llista dels quals menys ajudes faciliten: només el 0,52% del PBI, nombre que està per sota d’Itàlia, qui atorga el 1%.

Una altra dada cridanera que revela l’informe és que, des de 1980, els diners destinats a les famílies s’ha reduït en gairebé un 40%. En aquella dècada, les famílies espanyoles rebien el 0.86% del PBI, i ara un 0.52%. Encara que tampoc la xifra arribava al 1%, per la qual cosa es veu una reculada en el que a polítiques familiars es refereix.

Però no només el percentatge destinat a les ajudes familiars és baix. La despesa social d’Espanya (llevant el que s’atorga a la família) és cinc vegades menor que el de la UE i se situa a 8,3 punts de diferència. Mentre que les prestacions socials de la UE es registren en un 25,2% de PIB, les d’Espanya se situen en el 19,7%.

Més restriccions que beneficis

En una comparativa de les ajudes familiars que es donen en altres països de la UE, l’estudi de l’IPF revela que Espanya es troba a distància de països com Luxemburg, Alemanya o Gran Bretanya, i es posiciona més prop de Polònia. Un exemple intermedi és el cas de Bèlgica: atorga per un fill 75,54 euros; per dos 139,78 euros i per tres 208,70 euros, mentre que Espanya concedeix 24,25 euros per cada fill. Llavors si es tenen dos fills a Bèlgica es percebran 215,32 euros, mentre que a Espanya el benefici rondaria els 48,50 euros.

cal destacar que no hi ha restriccions d’ingressos per percebre les ajudes familiars a cap país de la UE, excepte Espanya, la República Txeca, Itàlia, Irlanda, Portugal, Hongria, Malta, Polònia i Eslovènia. I encara que generalment les ajudes es concedeixen fins que els fills tenen 18 anys, en altres països europeus es poden estendre fins que s’acabin els estudis universitaris.

Conciliació de vida familiar i laboral

No totes les ajudes a les famílies amb fills són econòmiques. Al desembre de 2006, es va aprovar la Llei d’Igualtat que va donar llum verda al permís de paternitat de 15 dies, ampliable a quatre setmanes, independent del de la mare, que és de 16 setmanes ininterrompudes.

Però en països de la UE com Alemanya, va entrar en vigència a partir d’aquest any un permís remunerat de 15 mesos per a homes i dones. Aquesta llei permet també gaudir de la baixa laboral cobrant el 67% del sou.

Al marge dels permisos de maternitat i paternitat, resulta difícil aconseguir la conciliació de la vida laboral i familiar. Un treball a temps complet es converteix en un problema, ja que els horaris i costos de les guarderies són incompatibles amb els salaris i els horaris de treball. A més, el difícil accés a les guarderies i col·legis públics planteja una situació conflictiva motivada perquè no hi ha suficients places en ells, la qual cosa obliga a moltes famílies a triar els centres privats o concertats. Una altra opció per la qual moltes famílies s’inclinen és la contractació de cangurs per hores o per l’ajuda d’altres membres de la família, sobretot es reclama aquesta atenció als avis. D’altra banda, alguns establiments estan oberts únicament fins a les cinc de la tarda, per la qual cosa molts pares i mares no tenen més remei que contractar a algú que s’ocupi dels seus fills en les hores en les quals encara estan treballant o tenir jornades d’ocupació reduïdes.

Política laboral flexible

L’Estudi Índex de l’Empresa Familiarment Responsable (IFREI) 2006, de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa (IESE), reflecteix que les empreses que implanten mesures de conciliació familiar i laboral redueixen el percentatge d’absentisme en un 30%. A més, s’aconsegueix major competitivitat, millor qualitat de vida dels empleats, més productivitat i rendiment.

Algunes maneres d’aconseguir compatibilitzar la vida familiar i laboral s’inscriuen en la flexibilització en els horaris d’entrada i sortida, jornades laborals comprimides, permisos de paternitat i maternitat més llargs que els establerts per llei, o la disposició d’hores al mes lliures per utilitzar-les quan les hi necessiti.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions