Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Albert Vergés, director general de Fundació Edat&Vida

Retardar l'edat de jubilació als 67 anys podria reduir la pensió entre el 12% i el 15%

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 09 de Març de 2011

Els jubilats viuran amb una pensió pública menor en el futur. És la conclusió més polèmica i decebedora dels actuals treballadors després de la reforma del Sistema Públic de pensions espanyol que, segons nombrosos experts, era necessària per a la sostenibilitat del model. Però són també nombroses les veus que estimen que és insuficient la informació que es dona al ciutadà. Des de la Fundació Edat&Vida, coincideixen que la reforma és necessària. No obstant això, el seu director general, Albert Vergés, creu que l’Administració hauria de fer un exercici de transparència i informar de manera periòdica als ciutadans sobre com quedarà la seva pensió. D’aquesta manera, podrien fer una millor planificació de l’estalvi privat que necessitaran. En la seva opinió, després de la reforma no perdran pensió els qui puguin jubilar-se als 67 anys, però si els qui es vegin forçats a jubilar-se dins dels processos de reestructuració que duen a terme moltes empreses des de fa anys.

Ves necessària la reforma del sistema de pensions?

La reforma del Sistema Públic de Pensions és necessària per poder garantir la seva sostenibilitat futura. Però a més, cal conscienciar a la societat espanyola de la necessitat de complementar les pensions públiques amb l’estalvi privat, generat al llarg de tota la vida laboral, perquè sigui possible aconseguir l’edat de jubilació amb recursos suficients per mantenir el poder adquisitiu. La població major de 64 anys es duplicarà en 40 anys, passarà del 16% actual al 32% en 2050, 16 milions de persones, un terç de les quals tindrà més de 80 anys. Mentre avui a Espanya hi ha quatre persones en edat activa per cada persona major, en 2049 solament hi haurà 1,7 persones en edat activa per cada ancià.

Quins són els punts més positius de la reforma?

El primer és l’acord per a la introducció de reformes en el Sistema de Pensions espanyol, que suposa un primer pas i crea un precedent molt positiu per pactar reformes futures. El repte d’incrementar l’edat real de jubilació, un element essencial per a la sostenibilitat futura del Sistema de Pensions, s’afavoreix per la proposta d’incrementar l’edat de prejubilación i l’edat mínima de jubilació.

Hi ha aspectes negatius?

Més que això, podria qüestionar-se si hagués estat necessària una reforma més ambiciosa. Les reformes introduïdes han estat de caràcter paramètric i a cap moment s’ha posat sobre la taula la possibilitat d’implantar canvis de caràcter estructural, com la introducció d’elements de capitalització en l’actual sistema de repartiment.

Quins treballadors seran els més afectats?

És difícil generalitzar. Retardar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys suposarà una reducció mitjana d’entre el 12% i el 15% de la pensió, en funció dels anys de cotització a la Seguretat Social. L’edat real mitjana de jubilació a Espanya ronda els 63 anys. No perdran pensió els qui puguin jubilar-se als 67, però si els qui es vegin forçats a jubilar-se dins dels processos de reestructuració que es duen a terme en moltes empreses.

D’altra banda, l’ampliació del període de càlcul de la pensió també reduirà el seu import, ja que les nòmines dels anys més recents solen ser més altes. Això, no obstant això, pot beneficiar als treballadors menys qualificats i de rendes més baixes, amb més dificultats per obtenir ocupació al final de la seva vida laboral.

“Elevar el període de càlcul de la pensió la rebaixarà entorn del 10%”

Llavors, davant els canvis proposats pel Govern, quina caiguda mitjana s’estima per a les pensions públiques de jubilació?

Retardar l’edat de jubilació als 67 anys podria reduir-les entre el 12% i el 15%, i elevar el període de càlcul les rebaixaria entorn del 10%. Són les estimacions realitzades per un equip investigador de la Universitat d’Extremadura, guanyador de la VI Edició del Premio Edat&Vida amb l’estudi: “Necessiten els futurs jubilats complementar la seva pensió? Anàlisi de les reformes necessàries i els seus efectes sobre la decisió dels ciutadans”.

A Regne Unit, l’Administració informa de manera periòdica als seus treballadors sobre la quantia de la seva pensió de jubilació, segons les seves condicions i salari. Creu que seria bé adoptar aquest exercici a Espanya?

És essencial millorar la informació que reben els ciutadans sobre com funciona el Sistema Públic de Pensions a Espanya i fomentar el coneixement sobre el càlcul de la pensió. S’hauria de fer un exercici de transparència i informar cada cert temps sobre quina pensió s’obtindrà al moment de jubilar-se. El sector financer hauria de també intensificar la seva labor informativa i d’educació dels seus clients, a més d’oferir assessorament i productes d’estalvi i previsió clars.

Hauria de conèixer l’estalviador quin percentatge del seu sou es dedica a pagar les cotitzacions de la Seguretat Social?

Qualsevol exercici de transparència que permeti millorar el coneixement dels ciutadans sobre el Sistema Públic de Pensions els ajudaria a planificar les seves necessitats financeres per a la jubilació de forma més òptima.

Quin és el percentatge total d’aportació que fan els treballadors a la Seguretat Social?

Aquesta informació és gairebé desconeguda pels ciutadans. Segons una enquesta realitzada pel citat equip investigador de la Universitat d’Extremadura, solament el 15% de la població coneix quant cotitza. El percentatge total se situa en el 28,3% del salari (la part que paga l’empresa és el 23,6%, mentre que el treballador aporta el 4,7%).

Amb la reforma proposada per al Sistema Públic de Pensions, creuen que la gent prendrà més consciència de la necessitat d’estalviar i que pujarà l’estalvi en plans de pensions?

És evident que el debat sobre la Reforma del Sistema de Pensions ha contribuït a la reflexió per part dels ciutadans sobre la necessitat de complementar la pensió pública amb estalvi privat. No obstant això, segons un estudi sobre els valors, actituds i comportaments dels ciutadans espanyols respecte a les necessitats d’estalvi i previsió per a la jubilació, realitzat per ESADE, els ciutadans espanyols no estalvien per a la jubilació i, els qui ho fan, comencen molt tarda, a partir dels 50 anys. La societat espanyola hauria de conscienciar-se de la necessitat de complementar les pensions públiques amb l’estalvi privat generat al llarg de tota la vida laboral. Així mateix, les administracions públiques haurien de donar incentius fiscals a l’estalvi voluntari individual a llarg termini.

“Incrementar la cotització a la Seguretat Social és la mesura preferida pels espanyols per reformar el Sistema de Pensions”

Cal impulsar els plans de pensions d’ocupació?

És necessari promoure l’estalvi a llarg termini a Espanya a través de l’activació de totes les fórmules d’estalvi possibles. Això inclou l’estalvi vehiculizado per l’empresa en l’etapa laboral activa i el propi estalvi particular.

La idea d’ampliar l’edat de jubilació no ha estat ben acollida. Què ha de conèixer el ciutadà per acceptar una previsible reforma del Sistema de Pensions?

Segons una enquesta d’Edat&Vida, el 90% de la població espanyola considera necessari reformar-ho. Però el 42% dels espanyols estima que retardar l’edat de jubilació és la solució menys adequada, mentre que incrementar la cotització a la Seguretat Social es perfilaria com la seva mesura preferida (62%). La meitat dels enquestats introduiria algun element de capitalització en el Sistema de Pensions, mitjançant productes privats d’estalvi.

Compromís amb els majors

Des de 2001, la Fundació Edat & Vida recull les noves necessitats de les persones majors i impulsa iniciatives que contribueixin a millorar la seva qualitat de vida, de manera responsable i sostenible. Treballen amb universitats, centres de recerca i centres de formació.

Una de les seves principals preocupacions és el futur de les pensions. Per això, ha realitzat una enquesta sobre la reforma del Sistema de Pensions a Espanya. Dels seus resultats es desprèn, a més de les dades citades, que els espanyols apostarien de manera majoritària pels plans de pensions i els PPA (Planes de Previsió Assegurats).


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions