Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Aliances entre autònoms, una fórmula per a superar la crisi

Els grups de professionals units augmenten les possibilitats de treballar per a clients als qui no tindrien accés per separat
Per analopez 21 de setembre de 2009
Img trato
Imagen: Mike Johnson

La unió fa la força. Aquest és una dita a la mesura d’un dels sectors que més sofreix la crisi actual: els treballadors autònoms. Molts d’ells s’atreveixen a desenvolupar la seva labor mitjançant una estratègia d’aliances per a superar les dificultats de l’actual situació econòmica. En què consisteix aquesta tècnica? Un lampista, un paleta i un electricista, o un dissenyador i un programador de pàgines web que treballin per separat es trobaran amb majors dificultats per a captar clients que si arriben a acords per a realitzar determinades activitats de manera conjunta. Quan es treballa en equip amb professionals que es complementen, els beneficis es reparteixen, però el nombre de clients i les despeses també. Al final tots guanyen.

Avantatges d’una aliança

L’aliança no té per què suposar una pèrdua d’autonomia en la manera d’actuar de cada professional. Aquesta unió té dues característiques fonamentals. La primera és que cadascun continua amb el seu negoci i els seus clients de sempre. La segona és que s’obtenen una sèrie d’avantatges:

  • Majors contractes: en el moment de tancar acords amb els seus proveïdors, les grans empreses i els organismes públics posen una sèrie de condicions a les quals poques vegades pot fer front un autònom en solitari. Sí, en canvi, pot ser competitiva una aliança entre diverses persones que treballin en un projecte comú. La iniciativa part sovint d’un determinat professional que busca a uns altres que li complementen en determinades activitats que ell no pot assumir perquè no és especialista en elles.
  • Col·laboració en treballs puntuals: alguns autònoms es troben que els clients sol·liciten serveis en els quals no estan especialitzats, encara que tinguin certa relació amb la seva activitat. En aquests casos és aconsellable establir una aliança, per a aquest treball concret, amb un altre professional expert.

  • Intercanvi de clients: en el moment de fer un treball, l’autònom pot detectar la possibilitat que el contractant necessita els serveis d’altres professionals. Aquesta situació es pot aprofitar per a facilitar-li el contacte dels seus “socis”. És una pràctica molt habitual en el sector de les reformes. És possible que algú que contracti a un lampista per a renovar les canonades del bany necessiti també a un fuster per a arreglar la porta o a un paleta per a fer algun canvi en l’enrajolat.

  • Publicitat mancomunada: diversos autònoms que realitzin serveis complementaris poden unir-se per a contractar diverses insercions de publicitat en premsa, ràdio, Internet… Amb aquesta fórmula compartida, la publicitat resulta més barata.

  • Abaratiment de costos: un tipus d’aliança (en aquest cas entre autònoms del mateix sector) és el de les denominades centrals de compra. La fórmula és senzilla: consisteix a unir les necessitats de subministraments que té un determinat grup per a negociar amb els proveïdors i obtenir un preu inferior al que s’aconseguiria amb una compra aïllada. Si 30 electricistes s’uneixen per a comprar de manera conjunta els materials que necessiten per al seu treball, obtindran per ells un preu molt més econòmic.

Precaucions

Un dels frens tradicionals dels treballadors en la posada en marxa d’aquesta mena d’aliances són els recels enfront de la possibilitat de perdre independència i autonomia en la presa decisions. En el moment de negociar els acords amb la resta d’autònoms convé delimitar les funcions. Cal deixar clar, per escrit, la labor que exercirà cadascun, quant aportarà al projecte i com es repartiran els beneficis de la col·laboració. Així s’evitaran sorpreses i dolents entesos. També cal pactar les responsabilitats que assumirà cada part enfront de possibles imprevistos i deixar clar com serà la sortida o la fi de l’acord. Per a això, convé negociar quin ús faran les parts dels resultats del projecte comú.

L’aliança no suposa una pèrdua d’autonomia en la manera d’actuar de cada professional

El contacte entre els autònoms que integren aquest tipus de pactes ha de ser habitual, diari si pot ser. Així romandran clars els termes de l’acord i qualsevol contratemps se solucionarà sobre la marxa. A més del contacte diari, nombrosos grups d’autònoms mantenen reunions periòdiques presencials almenys una vegada a la setmana. Fins i tot hi ha experts que assenyalen la conveniència de generar una relació que vagi més enllà del pla professional: compartir moments d’oci, sopars amb la família, etc. En aquests acords, és determinant mantenir una bona sintonia personal, així com establir un exercici periòdic de reflexió en el qual els socis analitzin si es compleixen els objectius i quines oportunitats futures es presenten per a millorar el sistema de col·laboració.

L’elecció dels socis

Un dels aspectes més importants consisteix en l’elecció de la resta de professionals que conformaran l’aliança. Alguns criteris que no han de passar-se per alt són els següents:

  • Afinitat professional: convé coincidir en la manera d’entendre l’acord de col·laboració. Les maneres de treballar han de ser similars quant a qualitat dels treballs o rapidesa. Només així poden aconseguir-se unes sinergies estratègiques a llarg termini.
  • Complementarietat de les activitats: cada membre de l’aliança ha d’estar especialitzat en una activitat que sigui complementària a la de la resta. Per a la creació de pàgines web, el raonable seria que cada professional tingués una formació diferent: disseny, programació, comerç, etc.
  • Coordinació de treballs: a diferència del que ocorre en una empresa, on hi ha una jerarquia, en una associació d’autònoms tots estan en el mateix nivell. No hi ha caps que manin ni empleats que obeeixin, per la qual cosa es corre el risc de caure en una certa desorganització que en algun moment pugui molestar al client. Convé triar, de manera estable o rotatòria, a una persona que exerceixi el paper de coordinador i que enfocament cada projecte d’una forma global. El triat serà qui tingui la relació més directa amb el client.

Solució de conflictes

No cal descartar que, al llarg del temps, s’originin desacords en la gestió de l’aliança. Els canvis que no estan previstos poden alterar l’interès mutu o la necessitat de col·laborar.

Un dels principals conflictes deriva d’un error en les expectatives: el compliment dels objectius comuns no s’aconsegueix, bé perquè no s’han aconseguit els fruits esperats o per una insuficient dedicació o capacitat d’algun dels integrants. També poden sorgir desavinences quan es deixa de creure en el treball en equip. Moltes aliances es formen amb professionals que no són competència entre si. El problema pot sorgir quan, amb el temps, algun decideixi ampliar els seus mercats i es converteixi en competidor dels seus socis.

Convé, abans de començar a treballar en equip, establir sistemes d’arbitratge i resolució dels conflictes previsibles

El conflicte pot derivar d’una mala sintonia personal entre els diferents integrants del grup. Abans de començar a treballar en equip, caldria establir sistemes d’arbitratge i resolució dels conflictes previsibles que puguin sorgir entre les parts. També han de contemplar-se els mecanismes per a una hipotètica dissolució de la cooperació. Des del principi ha de quedar delimitada la propietat i la forma de repartiment del patrimoni comú, així com la cartera de clients que es generi durant el període que duri la col·laboració.