Allotjar hostes en temps de crisis

Moltes de les persones que fa uns anys van començar a pagar la seva casa i a viure soles o amb la seva parella, emancipats i independents -o van veure com els seus fills abandonaven per fi la casa en la qual van créixer-, no s’imaginaven que, poc temps després, la necessitat econòmica els anava a fer compartir el seu pis una altra vegada, encara que en aquesta ocasió amb gent, en la majoria dels casos, desconeguda. Davant la crisi, molts ciutadans s’han vist obligats a llogar una o diverses habitacions del seu habitatge per a poder continuar pagant-la.

El perfil de les persones que comparteixen pis ha canviat en els últims anys. Fins fa poc, estudiants i joves treballadors que havien de canviar de ciutat eren gairebé els únics que compartien l’habitatge. Actualment, el grup és molt més heterogeni i a ell s’han sumat els divorciats de més de quaranta anys amb nens al seu càrrec que no poden fer front al pagament del pis, famílies monoparentals, vídues amb pensions reduïdes, immigrants que treballen a Espanya, ancians amb grans pisos i ingressos reduïts… Tots ells conformen un nou univers domèstic en el qual és la necessitat, i no tant els llaços familiars, la qual cosa més uneix; una imatge que recorda més a l’Espanya dels anys 50, amb les seves habitacions amb dret a cuina, que a un modern país en ple segle XXI.

El lloguer d’alguna de les habitacions de l’habitatge pot ser una opció interessant per a persones que tinguin buida una part de la seva casa. És el cas de parelles que encara no tenen nens i encara no utilitzen l’estada destinada a ells, o matrimonis sols els fills dels quals ja s’han independitzat. També, en situacions de major necessitat, s’ajunta als nens en una habitació amb la finalitat de deixar una altra lliure perquè pugui ser ocupada pel nou inquilí. En altres casos, el propietari de l’habitatge treballa en una altra ciutat i viatja amb freqüència, amb el que allotjar un hoste l’ajuda a pagar el pis, alhora que li permet gaudir de la seva casa quan torna. Però, quant pot arribar a rebre l’amo d’un pis per llogar un quart?

El preu que es demana per l’habitació varia en funció de la ciutat en què estigui situat el pis i la zona en què es trobi. A més, cal tenir en compte la grandària del quart, l’equipament, el nombre de persones que conviuran a la casa, l’estat de conservació. Segons un estudi elaborat pel portal immobiliari idealista.com, i publicat a l’agost de 2008, les grans ciutats continuen sent els punts en els quals es concentra la majoria de les habitacions disponibles, principalment, a Madrid i Barcelona. Segons assenyala aquest informe, a la Ciutat Comtal els propietaris d’un pis demanen de mitjana 380 euros per cada habitació, enfront dels 360 que demanaven fa un any (un 5,6% més), mentre que a Madrid, aquesta quantitat és de 371 euros, pràcticament el mateix que pagaven els inquilins en 2007 (373 euros). Els propietaris d’un habitatge en el centre de la ciutat podran obtenir una quantitat major al mes pel lloguer d’una part del seu pis, perquè són els districtes cèntrics les zones més demandades per les persones que busquen una habitació

Si per una habitació es paga de mitjana 371 euros a Madrid i 380 a Barcelona -moltes altres ciutats espanyoles són més barates- el propietari pot obtenir una quantitat que l’ajudi amb les despeses del pis, sobretot si disposa de més d’una estada per a llogar. L’habitual és que els hostes tinguin dret a utilitzar la seva habitació i a més el saló, la cuina, la terrassa i, per descomptat, el bany. El propietari ha de deixar clar des del principi si el lloguer inclou despeses de comunitat, telèfon, aigua calenta, Internet, gas, electricitat. Per a l’amo de l’habitatge el més convenient és que aquestes despeses siguin compartides, perquè alguns d’ells són fixos i l’entrada d’un nou company l’ajudarà a fer front a un desemborsament que anava a realitzar en qualsevol cas.

La convivència en l’habitatge s’organitza com prèviament hagin determinat els seus habitants. És freqüent repartir-se les tasques domèstiques entre els qui resideixen a la casa per mitjà de torns i rotacions. El frigorífic també pot estar dividit en baldes, cadascuna de les quals pertany a una persona, encara que alguns aliments es poden comprar entre tots, com l’oli per a cuinar, el sucre, la sal o aquells que més puguin utilitzar-se en comú. El mateix ocorre amb els útils i productes de neteja del domicili.

Però en algunes llars, això canvia i el lloguer de l’habitació no és l’únic servei pel qual paguen els inquilins. A vegades, els propietaris de la casa ofereixen a l’hoste la possibilitat de rentar-li i planxar-li la roba, fer-li el menjar, netejar la casa i l’habitació.. i reben uns diners a canvi. Aquesta forma de convivència no sol ser la triada quan els propietaris treballen fora de casa o són estudiants, encara que sí per persones de més edat, mestresses de casa, vidus o separats acostumats a fer les tasques domèstiques per a la seva família.

Una alternativa intermèdia consisteix a llogar l’habitació per temporades curtes, i no per a una convivència de mesos o anys. En aquest cas, el propietari de l’habitatge amb diverses habitacions les lloga per setmanes o dies. Encara que el perfil de l’amo pot variar, sol tractar-se de persones de mitjana edat o majors amb pisos grans i cèntrics, a vegades amb rendes escasses com per a fer front a les despeses que comporta la casa -calefacció, comunitat…-. Els hostes són persones, en general, amb torns canviants com a metges, infermers, treballadors que giren en torns de dia, nit i cap de setmana i que no viuen habitualment a la ciutat en la qual lloguen el quart. El preu per habitació i nit pot estar entorn dels 20 o 25 euros en el centre de les grans ciutats amb dret a utilitzar altres estades de la casa així com a tenir la clau. Normalment, aquest tipus de contractes sol fer-se de manera verbal i l’hoste paga al final del dia o la setmana sense que quedi registrat en niingún tipus de contracte.

Encara que llogar habitacions és una fórmula que ha existit sempre, ara s’utilitza amb més freqüència i per un grup més ampli de persones (tant per part dels hostes com dels propietaris), encara que tots el veuen com una situació temporal fins que passi la crisi, aconsegueixin un altre treball, baixin les hipoteques, els preus dels pisos o els del lloguer.