El pla de pensions era, fins fa poc, el producte més popular per planificar bé una bona jubilació. Els seus privilegis fiscals són el seu principal atractiu. No obstant això, amb la crisi, la necessitat de disposar del capital quan un client ho desitgi li ha fet perdre punts. A més, les seves rendibilitats són, en molts casos, decebedors. En els últims cinc anys, els plans de pensions acumulen, de mitjana, una pèrdua del 0,81% anual, alguna cosa que nombrosos inversors no són capaços d’encaixar. A deu anys, la rendibilitat anual és minsa, de l’1,01%, la qual cosa no cobreix ni tan sols la pujada de la inflació en aquest període. En general, la majoria dels ciutadans es planteja la inversió en plans de pensions amb l’objectiu de maximitzar tan bé com sigui possible la seva capital, mai de perdre. Per això, atès que molts d’aquests productes no garanteixen rendibilitats i deixen la porta oberta a sofrir depreciacions del capital, guanyen adeptes altres alternatives en les quals invertir. A continuació, es mostren les possibilitats que brinda el món de les assegurances i els fons d’inversió.
Assegurances d’estalvi versus plans de pensions
Les assegurances d’estalvi s’erigeixen en l’actualitat com un clar rival per als plans de pensions. No en va, l’estalvi dipositat en assegurances de vida aconsegueix els 155.079 milions d’euros, la qual cosa contrasta amb els 51.000 milions d’euros invertits en plans de pensions, ambdues xifres a tancament de març de 2012. En nombre d’assegurats, mentre en plans de pensions individuals hi ha 8,3 milions de partícips, solament en assegurances d’estalvi per a la jubilació es comptabilitzen més de 9,7 milions d’usuaris, segons dades d’Unespa (Associació Empresarial del Segur).
La majoria de les assegurances d’estalvi permeten disposar dels diners quan el partícip ho requereixi
En els anys de crisis, sobretot, les assegurances d’estalvi veuen créixer tant el seu patrimoni gestionat com el seu nombre d’adeptes. Per què? Els inversors valoren, sobretot, la liquiditat d’aquests productes, ja que la majoria de les assegurances d’estalvi permeten disposar dels diners quan la persona ho requereixi. També tenen en compte les majors garanties de l’estalvi: moltes assegurances presenten rendibilitats garantides.
Al món del segur es localitzen una infinitat de productes que poden encaixar amb la filosofia de planificació de l’estalvi per a la jubilació.
Pla de Previsió Assegurat (PPA).
És un producte amb la mateixa fiscalitat que el pla de pensions. Als partícips menors de 50 anys els permet deduir-se la menor de les dues quantitats següents: 10.000 euros anuals o el 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici. Als majors de 50 anys els permet deduir-se la menor d’aquestes dues quanties: 12.500 euros anuals o el 50% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici.
La seva diferència respecte als plans de pensions radica que els PPA garanteixen una rendibilitat mínima i la totalitat del capital invertit en inici. L’inversor mai perdrà diners. Aquesta protecció és molt bé valorada en els temps que corren. El seu inconvenient, no obstant això, és que, com ocorre amb els plans de pensions, solament es pot rescatar l’estalvi en la jubilació o si es donen successos extraordinaris (com a malaltia de llarga durada o en situacions de desocupació sense prestació).
Malgrat el seu iliquidez, la preservació del capital és un avantatge que atreu a nombrosos inversors. En els últims 12 mesos, l’estalvi gestionat en PPA ha crescut un 32%, fins a aconseguir 9.162 milions d’euros, segons dades d’Unespa. Hi ha 930.000 inversors amb aquest producte.
Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic (PIAS).
Els plans individuals d’estalvi sistemàtic són el gran guanyador dels últims anys. Superen ja els 2.822 milions d’euros, la qual cosa suposa un creixement del 22% en els últims 12 mesos (a tancament de març de 2012). Hi ha 677.009 assegurats, segons les últimes xifres d’Unespa. Entre els avantatges del producte destaca la seva liquiditat. Els diners invertits en aquest instrument es pot recuperar a qualsevol moment, de forma parcial i total. En general, les asseguradores sol·liciten una comissió per reemborsament. Però fins i tot per fomentar aquest avantatge, algunes entitats permeten ja disposar del capital sense cobrar penalitzacions.
Un altre punt positiu del producte és la seva beneficiosa fiscalitat, sobretot, si passen més de 10 anys des de la seva contractació. En aquest cas, l’inversor gaudeix d’importants exempcions per als guanys generats.
A més, la gran majoria d’aquests productes garanteix la recuperació del capital invertit més un interès mínim que se situa entorn del 2% en l’actualitat. Les grans asseguradores com Mapfre, Allianz o Caser compten amb PIAS conservadors d’aquest tipus. No obstant això, l’especialització del mercat ha mogut a moltes altres entitats a oferir també PIAS de biaix més agressiu, que no garanteixen rendibilitat. Aquests últims no són adequats per als inversors més conservadors.
Assegurances de jubilació.
A més dels PPA i els PIAS, les asseguradores comercialitzen una infinitat d’assegurances de jubilació creats de forma personalitzada o a la carta, en els quals el titular pot decidir el termini de la seva inversió, la quantitat que desitja invertir… Una de les característiques més admirades d’aquestes assegurances clàssiques de jubilació és, igual que en els PIAS, la seva liquiditat. Comptar amb els estalvis davant imprevists que puguin succeir és possible si se subscriu una pòlissa d’aquest tipus. En la majoria dels casos, aquestes assegurances ofereixen una rendibilitat mínima garantida i preserven el capital al 100%.
Dins d’aquest grup, no obstant això, cal diferenciar les assegurances de rendes vitalícies i les assegurances vinculades a actius, en els quals el risc ho assumeix el prenedor. Aquests últims no poden contemplar-se com una alternativa al pla de pensions, ja que solament estan orientats a inversors de perfil de risc alt. Les assegurances de rendes, en canvi, també són un clar rival del pla de pensions.
Rendes vitalícies o temporals.
Són una modalitat particular d’assegurances de jubilació. Permeten dosar un gran ingrés al llarg d’un temps prefixat per endavant (rendes temporals) o durant tota la vida (rendes vitalícies). En la majoria dels casos, aquestes assegurances són de cosina única, la qual cosa implica que el client fa un ingrés en contractar el producte, que es distribuirà en forma de renda periòdica (habitualment mensual) o vitalícia. El client percebrà el capital dosat més una rendibilitat garantida.
La fiscalitat d’aquestes assegurances també és avantatjosa, ja que una part important de les rendes que es cobra cada mes no tributa, en considerar-se devolució de capital. El percentatge lliure de tributació de les rendes mensuals obtingudes dependrà de l’edat. Així, fins a 39 anys, la retenció aplicada sobre el total de la renda cobrada serà del 8,4%; de 40 a 49 anys, serà del 7,35%; de 50 a 59 anys, del 5,88%; de 60 a 65 anys, del 5,04%; de 66 a 69 anys, del 4,20% i a partir de 70 anys solament es tributa per 1,68% de la renda total percebuda.
Aquest tipus d’assegurances també estan a l’alça. A tancament de març, comptaven amb 2,8 milions d’assegurats, un 3,57% més que en el mateix període de l’any anterior.
Fons d’inversió
El segment dels fons d’inversió es presenta, en l’actualitat, com una alternativa a la inversió en plans de pensions per diversos motius: la seva major liquiditat, especialització i flexibilitat.
La fiscalitat dels fons d’inversió no permet deduir-se les aportacions realitzades anualment a la base imposable del contribuent. No obstant això, els fons també permeten planificar l’estalvi amb vista a llarg termini ja que, si l’inversor no ho necessita, pot mantenir els seus diners mitjançant el traspàs d’un fons a un altre, al seu antull, sense cost fiscal. La normativa actual accepta canviar el capital de gestora i fons d’inversió sense haver de pagar a Hisenda. Solament es tributa quan l’inversor decideix rescatar efectivament els seus diners.
Si l’inversor no ho necessita, pot mantenir els seus diners mitjançant el traspàs d’un fons a un altre sense cost fiscal
L’especialització és una altra de les característiques d’aquest segment que no deixa de créixer. A Espanya, a tancament de març d’aquest any, hi ha 204.000 milions d’euros invertits en fons d’inversió i més de sis milions de partícips, segons dades d’Inverco (Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions). Cada vegada són més les gestores que compten amb experts diversificats per tot el món, amb el que tenen un coneixement més exhaustiu del que esdevé en mercats llunyans, però amb molt potencial. Això pot ajudar a obtenir elevades rendibilitats.
No obstant això, no cal oblidar que rendibilitat i risc són dos conceptes que van de la mà. El món dels fons d’inversió permet accedir a sucosos rendiments, però a canvi d’assumir forts riscos. Únicament els fons garantits protegeixen el capital invertit, sempre que l’inversor es mantingui en el producte fins al seu venciment. La resta no garanteix ni la recuperació del capital ni una rendibilitat addicional.
En aquests moments, els fons més aconsellables per a un inversor de perfil de risc baix són:
- els monetaris dinàmics.
els fons de renda fixa flexible a curt termini.
els fons de deute corporatiu o de deute públic d’alta qualitat.
És possible que els guanys no siguin molt altes, però la capacitat d’aquest tipus de fons per preservar el capital sí ho és.
