Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alternatives per il·luminar la llar

Des de les tradicionals bombetes de tungstè a l'última tecnologia LED, triar la il·luminació de la llar és un art basat en la combinació del bon gust i un ajustat consum elèctric

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 09 de Febrer de 2007
img_bombillasd

El procés de decoració d’una casa implica l’estudi i la cerca de mobles, estils, materials, pintures, teles i altres complements, d’acord a l’espai i gust de l’amo. Trobar el moble que més s’adecue a un espai, amb mesures concretes i a un preu convincent pot ser un esforç agotador. No s’escatimen mitjans i es visiten totes les tendes de mobles, fires i sales de decoració. No obstant això, sovint queda en l’oblit un element determinant i fonamental en l’habitatge: la il·luminació. La font lumínica distribuïda a les diferents habitacions pot transmetre una sensació molt acollidora que, administrada amb intel·ligència, ajuda a controlar la despesa energètica. Des de les tradicionals bombetes de tungstè a l’última tecnologia LED, dissenyar la llar des de la il·luminació és un art que consisteix a aprendre a combinar la inspiració amb els càlculs de consum elèctric.

Els llums incandescents són les que més consumeixen i menys vida útil tenen

El tungstè -aquest filament tancat al buit per una bombeta de vidre- pot romandre encès entre 1.000 i 1.200 hores. El seu funcionament és simple: el corrent elèctric ho escalfa i emet un halo de llum groguenca que, a més, representa una font de calor que ho fa idoni per il·luminar sectors propers al sofà, passadissos, sales d’estar o fins i tot racons. Un altre detall destacable és que es venen en diferents tonalitats, la qual cosa permet donar-li a cada ambient un “toc” personal. Aquestes bombetes són les més comunes i antigues (són les descendents de l’invent de Tomas Alba Edison), i les més barates. Ara bé, si es compara la seva durada i eficiència amb altres sistemes, són tan econòmiques com aparenten?

Aquests llums només converteixen en llum visible un 15% de l’energia consumida, per la qual cosa la seva eficàcia resulta molt baixa. Costen entre 0,80 euros i 1,50 euros, i s’encareixen pels detalls -en lloc de tenir una forma estàndard imiten a una vela, o estan opacadas- o d’acord amb la seva potència, que pot anar dels 40 watts als 150 watts.

Segons l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE), la substitució d’un llum tradicional per una altra de baix consum representa al final de la seva vida útil un estalvi de més de 60 euros.

La mateixa llum, menor consum

És llavors quan el protagonisme recau en els llums de baix consum, que funcionen sobre la base d’un principi similar al del tub fluorescent: el seu interior està farcit de vapor de mercuri a baixa pressió que al contacte amb la descàrrega elèctrica produeix llum ultraviolada i després -en reaccionar amb la pols fluorescent que recobreix l’interior del tub- produeix llum normal.


Aquest sistema suposa una despesa d’energia inferior al de les bombetes tradicionals. Així ho revelen aquestes dades: consumeixen cinc vegades menys energia que les clàssiques incandescents i poden funcionar fins a 15.000 hores, la qual cosa implica un estalvi del 80%. D’aquesta informació es deriva que per produir la mateixa llum que una bombeta tradicional n’hi ha prou que un nombre de watts quatre vegades inferior: si es reemplaça una incandescent de 100 watts, cal fer-ho per una de 20 watts de les de baix consum. El seu preu varia entre 3 i 9 euros, i fins i tot hi ha models de fins a 13 euros.

Això sí, una vegada enceses aquestes bombetes necessiten un temps per aconseguir la intensitat de llum que poden oferir, un veritable problema si està col·locada en un sector de la casa que amb prou feines necessiti d’aquesta llum artificial. Per exemple, si es col·loquen per il·luminar el recorregut d’una escala, en el temps transcorregut a pujar a un dels últims pisos no arribarà a la seva màxima esplendor.

A diferència de les tradicionals, les bombetes de baix consum tenen la capacitat de convertir l’energia en llum i no en calor. S’aconsella per això utilitzar-les en àrees que necessitin il·luminació de forma perllongada, ja que el seu major desavantatge és que consumeixen més energia en ser enceses. En avaluar rendiment i cost del producte, els llums de baix consum resulten gairebé sis vegades més cares que les comunes, però per la seva durada i mínim consum, amortitzen el seu preu amb el rendiment.

Els llums de baix consum són sis vegades més cares que les comunes, però amortitzen el seu preu amb el rendiment

A més de les bombetes tradicionals i les de baix consum, es troben els llums halògens, també conegudes com a dicroiques. Aquests sistemes halògens es diferencien dels anteriors per la seva brillantor lumínica, que no decau com en les bombetes de baix consum ni en les tradicionals, que sofreixen un ennegriment del seu halo de llum una mica abans de culminar la seva vida útil. Per la seva gran potència, solen il·luminar exteriors -tenen una durada de més de 3.000 hores-, encara que també es poden adaptar a menors potències per ser usades en interiors.

Només es requereix un ajust de corrent i la instal·lació d’un transformador de 12 o 24 volts. D’aquesta manera la seva potència serà molt inferior a la de tensió de xarxa, que amb prou feines té entre 5 i 100 watts. El sistema està basat en el principi original de les bombetes, però són molt diferents en el seu interior. El seu preu oscil·la entre 5 i 13 euros. El transformador té un cost que ronda 15 euros.

LED: L’últim en il·luminació

Una tecnologia lumínica més moderna és la LED. Es tracta d’un petit díode que emet una llum estupenda per remarcar racons puntuals de la casa, amb una durada de 50.000 hores, la qual cosa significa un encès constant de sis anys. És a dir, 50 vegades més que les bombetes tradicionals. El seu rendiment és superior: tres watts de LED substitueixen a 40 watts de les incandescents. Quant a preus, la preparada per a un consum de 4,5 watts té un cost mitjà de 25 euros. Encara que es preveu que quan el sistema sigui més popular, els preus acabaran descendint i acabaran deixant en l’oblit les bombetes incandescents.

El sistema LED es desenvolupa des de fa anys, però amb llums infraroges -les del control remot del televisor, per exemple- i per a indicadors en electrodomèstics. Des que els enginyers van aconseguir que aquestes bombetes emetessin una llum blanca -barrejant en parts iguals el vermell, blau i verd-, van començar a treballar per adaptar-ho a les necessitats de la llar.

Altres opcions: recarregables, LED portàtils

A més de les opcions assenyalades, es troben els llums recarregables: es carreguen durant mig dia i funcionen un de sencer. Es poden comprar a partir de 30 euros i són idònies per tenir-les en la mesilla, al costat del llit. Encara que la seva llum és feble, emet la suficient lluentor per gaudir d’una bona il·luminació. Més pràctiques són les unitats LED portàtils, que es venen en un cercle compacte i poden col·locar-se dins d’un armari o portar-les en el cotxe com a llum d’emergència. Per a això se’ls lleva la cinta autoadhesiva i es peguen allí on es necessita la il·luminació. Amb tres piles AAA, s’aconsegueixen 100 hores ininterrompudes de llum.

Però hi ha més quant a tecnologia aplicada a la il·luminació. Enginyers canadencs van anunciar que en la propera dècada sortirà al mercat un sistema basat en el silici, que consumeix un 90% menys de l’energia que demanden els obsolets llums basats en tungstè. Asseguren que tindran una vida útil de 20 anys i ajudaran a reduir el consum mundial d’electricitat. Un sistema que promet ser revolucionari, perquè utilitzarà semiconductors en comptes de gas -com fan els fluorescents actuals- o filaments, i ja amenaça amb reemplaçar al LED, abans que aquest es desenvolupi per complet.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions