Ja es pren com a base per al càlcul els últims 25 anys i l’edat de jubilació passa a ser als 66 anys i dos mesos. De moment, aquestes són dos de les novetats per a les pensions de 2022, un any en què les prestacions s’han incrementat. I és que en els pròxims mesos poden concretar-se reformes que afectaran les cotitzacions i a la posada en marxa de nous instruments d’estalvi. Et comptem els canvis que ja es coneixen i t’avancem el que se sap dels que falten per determinar.
Quant pugen les pensions en 2022?
Les pensions i les successives novetats o propostes porten mesos acaparant titulars en els mitjans de comunicació. És comprensible, ja que les enquestes del Centre de Recerques Sociològiques (CIS) recullen que és una de les qüestions que més preocupa els espanyols. Als més joves, si arribaran a cobrar-la, i als qui tenen la vista posada en el retir, de quin import serà.
A Espanya hi ha 8,9 milions de pensionistes. Tots ells cobraran aquest any més que en 2021. Aquesta millora es deriva de la nova fórmula per a calcular la revaloració i que busca garantir que els jubilats no perdin poder adquisitiu.
- Segons el nou mecanisme, la quantia de les pensions contributives en 2022 serà un 2,5% més alta, és a dir, l’IPC mitjà dels últims 12 mesos calculat al desembre. A més, si algun any aquesta taxa resulta negativa, l’estipulat és no aplicar la rebaixa.
- Quant a les pensions mínimes i les no contributives, és a dir, les destinades a aquells ciutadans que no hagin cotitzat mai o els 15 anys mínims per a aconseguir les prestacions, la pujada enguany és del 3%.
Jubilació en 2022: així és el càlcul de la pensió
Un altre assumpte és la quantia de les pensions dels qui es jubilen a partir d’ara. Per a calcular l’import es té en compte el nombre d’anys treballats, la base de cotització i, a més, la situació familiar, per exemple, si té cònjuge al seu càrrec. Es pot consultar una estimació de la pensió que tindrà d’aquí a uns anys en el portal electrònic La teva Seguretat Social, però hi ha canvis en marxa, per la qual cosa la simulació pot ser que no sigui molt precisa.
Quants anys cal cotitzar per a jubilar-se amb el 100% de la pensió?
Tal com es va acordar fa una dècada, 2022 és el primer exercici en el qual es tindran en compte les cotitzacions dels últims 25 anys treballats per a fer el còmput de la prestació. És a dir, 12 mesos més que en 2021 i 10 anys més que en 2012, quan va arrencar una reforma que ha anat incrementant progressivament el període que serveix de base. Aquesta modificació fa que en molts casos la quantia de la prestació vagi a ser una mica més baixa que fins ara. Els experts expliquen que el normal és que el sou d’una persona augmenti al llarg de la seva vida laboral, de manera que si calculem la mitjana del cotitzat en els últims 15 anys, serà major que si fem l’estimació sobre 25 anys. No obstant això, aquesta no és una regla fixa, ja que al llarg de la nostra vida laboral hem pogut tenir períodes de desocupació o rebaixa en el salari en la fase final, que farien beneficiosa l’ampliació del temps de càlcul.
És més, els 25 anys vigents avui podrien augmentar si es compleix amb la reclamació de Brussel·les d’allargar encara més el període de còmput. De fet, “la tendència és considerar tota la vida laboral per al càlcul de la pensió de jubilació de la Seguretat Social”, apunta l’economista Carlos Herrera, membre del Comitè de Serveis d’EFPA, l’Associació Espanyola d’Assessors i Planificadors Financers.
Imatge: stevepb
Un altre possible canvi que es remenava al tancament d’aquesta edició era un augment en el percentatge que aporten empleats i ocupadors per a millorar les bases de cotització.
L’edat de jubilació pesa en la quantia de la pensió
És possible que qui estigui ja pensant en la seva jubilació tingui al cap els 65 anys com l’edat en la qual habitualment un pot deixar de treballar, però no és exactament així. Des de 2013 i fins a 2027, s’estan aplicant canvis que afecten progressivament l’edat en la qual podem accedir al retir i en quines condicions. De fet, l’edat ordinària per a jubilar-se en 2022 cobrant el 100% de la mensualitat que ens correspongui són els 66 anys i dos mesos. És a dir, dos mesos més que en 2021. En aquesta mateixa proporció anirà augmentant fins a posar-nos en els 67 anys en 2027.
També podem jubilar-nos abans d’aquesta edat, en concret a partir dels 65 anys, però hauríem de tenir cotitzats més de 37 anys i sis mesos. Això en 2022, perquè en 2027 només podran fer-ho els qui hagin acumulat no menys de 38 anys i mig cotitzats, segons la progressió prevista.
Els comptes de la jubilació anticipada
Independentment de si es pot un jubilar amb 65 anys, complint el període mínim cotitzat, o amb 67 i dos mesos, si no l’aconsegueix, l’accés a la jubilació es pot avançar:
- dos exercicis, si la decisió és voluntària: jubilació anticipada.
- o quatre anys, en el cas que sigui conseqüència d’una reestructuració laboral decidida per l’empresa o si s’està en atur: prejubilació o jubilació forçosa.
Això sí, cal ser conscient que la seva pensió sofrirà una retallada. Cada trimestre anticipat té una penalització. Avui dia varia, segons els anys cotitzats:
- entre un 1,5% i un 1,875%, si és una jubilació forçosa.
- i entre el 1,625 i el 2%, si és una jubilació anticipada voluntàriament.
Aquesta retallada s’aplica sobre la base reguladora que utilitza la Seguretat Social per a estimar la pensió, i que té a veure amb el nostre últim sou.
Però, què ocorre si després d’aquestes penalitzacions el resultat continua sent superior a la pensió màxima? S’aplica una segona retallada del 0,5% per trimestre avançat, que significa un 2% anual. És a dir, avançar el retir per als qui cobren sous alts té un cost relatiu menor que per a les nòmines més petites, que poden sofrir una retallada de fins al 8% anual.
Aquesta situació s’esmena en una nova normativa que, al tancament d’aquesta edició, encara s’estava tramitant. De tirar endavant, la diferència seria important, ja que el coeficient reductor s’aplicarà directament sobre la pensió, no ja sobre la base reguladora. Es tracta d’una de les diverses mesures que es remenen per a desincentivar la jubilació anticipada, en paral·lel a la posada en marxa d’estímuls per a prolongar les carreres professionals. En qualsevol cas, aquestes reformes no es començarien a aplicar fins a 2024.
Imatge: Kampus Production
En aquests moments de canvis normatius, l’expert d’EFPA recomana que els càlculs de la data més convenient per a accedir al retir i estimar la pensió pública el realitzi un gestor administratiu expert a tramitar expedients de jubilació a la Seguretat Social.
A més, en determinades professions és possible jubilar-se abans, fins i tot amb 52 anys en certs casos. Aquesta opció existeix per als qui exerceixen funcions de “naturalesa excepcionalment penosa, perillosa, tòxica o insalubre i acusin elevats índexs de morbiditat o mortalitat”, segons recull la legislació. Entre aquests col·lectius estan els treballadors de la mineria o el ferrocarril, el personal de vol, professionals taurins, bombers, artistes o membres de forces i cossos de seguretat (Policia Nacional i Guàrdia Civil, Ertzaintza, policies locals), per exemple. Cada col·lectiu té unes penalitzacions diferents en l’import de la pensió per accedir al retir abans d’hora.
Viabilitat del sistema de pensions
Agents socials i polítics porten anys dissenyant reformes que puguin assegurar la viabilitat del sistema de pensions vigent, que igual que en altres països del nostre entorn es basa en tres pilars: la pensió pública, la previsió a través de l’empresa i l’estalvi reeixit individualment.
El que ens diferencia dels models d’altres països és la proporció en la qual es reparteixen aquests tres eixos. Dins de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), Espanya és un dels membres amb una taxa de substitució més alta, la qual cosa significa que la pensió pública suposa el 72,3% de l’últim sou cobrat, mentre que la mitjana dels altres països no arriba al 50%. En paral·lel, l’estalvi privat, individual o col·lectiu, es manté en taxes molt baixes i no s’incentiva que es facin aportacions des que s’inicia l’activitat laboral, com ocorre en altres països.
En altres estats aquesta proporció és totalment diferent i el gruix dels diners que es cobra una vegada jubilat prové dels estalvis acumulats com a treballadors –amb les aportacions del nostre ocupador i les pròpies– i/o de manera individual, mitjançant plans de pensions privats. En la majoria de països la pensió pública, derivada de cotitzacions o impostos, només cobreix les necessitats bàsiques.
Per a recompondre l’equilibri de forces entre els tres pilars, actualment estan en tràmit noves reformes que busquen, entre altres qüestions i no sense polèmica, reforçar la utilització de plans de pensions col·lectius vinculats a les empreses, també coneguts com a plans d’ocupació. Aquesta pràctica ja està bastant estesa al País Basc, on el 55% dels treballadors participen d’algun programa d’aquest tipus, bàsicament en Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV), segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. En la resta d’Espanya, en canvi, la mitjana és del 31%. L’objectiu ara és facilitar l’accés sobretot als treballadors de pimes i a autònoms a aquesta mena d’estalvi i poder així complementar unes pensions públiques que s’auguren cada vegada una mica menys inflades.
