Assegurances d’esquí

Practicar esports de neu comporta cert risc, per la qual cosa convé comptar amb la protecció d’una pòlissa que palíe els efectes derivats d’un accident en l’estació d’hivern. Les companyies d’assegurances comercialitzen productes específics, les garanties dels quals van des de la cobertura de despesa mèdica per malaltia o accident, fins a la responsabilitat civil privada per danys a tercers, l’assegurament de l’equipatge i la pèrdua de classes d’esquí o del forfait a conseqüència d’un accident. En molts casos, aquestes assegurances no se circumscriuen a la pràctica de l’esquí, sinó que aconsegueixen les contingències derivades de la pràctica d’altres esports relacionats amb la neu: surf de neu, luge, skeleton, biathlon, half-pipe, entre altres, si bé són modalitats practicades per una franca minoria a Espanya.

La variada gamma de productes permet a cada esportista dissenyar la seva pròpia assegurança: signar una pòlissa a la carta, la cobertura i la validesa de la qual temporal dependran de les seves preferències i del temps que dediqui a aquesta afició. Abans de decidir-se per un producte, cal planejar els dies que s’esquiarà durant la temporada. D’aquesta manera, l’esquiador podrà optar entre les pòlisses que cobreixen tota la temporada o unes altres amb validesa per a un o diversos dies, sense haver de desemborsar diners de manera innecessària.

En contractar una pòlissa d’esquí, l’esportista ha de fixar-se en les seves condicions de cobertura. Aspectes com si té una validesa per a tota la temporada o les destinacions que cobreix són alguns requisits que han d’analitzar-se abans de subscriure una assegurança. Per a obtenir la millor pòlissa, és aconsellable que els qui esquiïn amb assiduïtat contractin una assegurança amb la cobertura més àmplia possible, que inclou una assegurança de responsabilitat civil (despeses judicials i indemnitzacions), despeses mèdiques (hospitalització, despeses farmacèutiques o quirúrgiques), pròrrogues d’estada en hotel per prescripció mèdica, trasllats des del centre hospitalari i reemborsament del forfait o de les classes no utilitzades. Per contra, els esquiadors esporàdics, el contacte dels quals amb la neu es redueix a pocs dies a l’any, poden optar per assegurances bàsiques que es contracten per un temps determinat.

En el cas d’esquiar en estacions internacionals, s’ha de contractar una assegurança la pòlissa de la qual tingui una cobertura el més àmplia possible, que abasti les despeses derivades de la repatriació (per defunció o malaltia), del rescat i la cerca en muntanya o de l’enviament d’un xofer professional si l’accidentat no pot tornar en el seu propi vehicle des de l’estació d’esquí.

Les tarifes de les pòlisses depenen de cada producte, de la durada de l’estada i de la destinació. A mesura que augmenten els dies, el preu s’encareix, però pot resultar més rendible per a qui la subscrigui. El preu de l’assegurança d’un dia oscil·la entorn de 13 euros si té com a destinació alguna estació hivernal espanyola i arriba als 19 euros si la destinació és europea. Per a cobrir les contingències en altres àrees del món, la tarifa es dispara fins a 95 euros de mitjana. Per a un període màxim de tres dies, s’ha d’abonar una quota de 23, 35 i 95 euros, respectivament, mentre que per a períodes més amplis (de set a deu dies) el cost és de 41, 53 i 95 euros, segons la destinació triada.

Als qui practiquin esquí de manera regular els interessa contractar un segur anual, amb una tarifa de 95 a 200 euros, o subscriure una pòlissa mixta que contempli la rehabilitació, amb un plus d’uns 30 euros.

La majoria dels espanyols que gaudeixen de l’esport blanc el fan durant períodes puntuals, com a caps de setmana, ponts o vacances de Nadal. Per a ells estan dissenyats unes assegurances específiques el preu de les quals depèn, especialment, del nombre de dies que es dediquin a la pràctica de l’esquí. La cobertura de danys d’aquestes pòlisses és més limitada que en les assegurances anuals, encara que tenen l’avantatge de poder-se contractar pocs dies abans d’iniciar l’activitat i, fins i tot, es poden subscriure en les finestretes de les estacions d’esquí.

Però sens dubte, els productes més complets són els desenvolupats per determinades asseguradores que proposen als seus clients “pòlisses a la carta”. Una d’aquestes companyies, Winterthur Segurs, ha dissenyat una pòlissa a la qual denomina “Assistència Esquí”. A més d’una àmplia gamma d’assistència tradicional (despeses d’hospitalització, repatriació, estada d’acompanyants, deterioració o robatori d’equipatges, etc.), suposa novetats, com a despeses del rescat en pistes o el reemborsament de les classes d’esquí i del forfait no utilitzat. Aquest producte cobreix aquestes contingències durant tot l’any, en qualsevol destinació d’Espanya, Andorra i resta d’Europa.

Intermundial Segurs, per part seva, ha llançat el “Ski Plus”, una assegurança dissenyada per a persones que practiquen també altres esports d’hivern, com el surf de neu, amb major nombre d’adeptes durant els últims anys. A la tradicional oferta s’afegeix una cobertura especial per a accidents de la pràctica d’esquí fora de pista, encara que sempre dins dels límits de l’estació.

Europea d’Assegurances és una altra de les asseguradores que introdueix en el seu producte característiques específiques com el rescat en pista, el robatori, pèrdua o deterioració del material i el reemborsament del forfait, juntament amb la pèrdua de classes d’esquí a conseqüència d’un accident. Aquesta assegurança contempla la possibilitat de contractar-lo en grup, és a dir, amb condicions especials per a excursions amb un màxim de fins a cinc persones. Europ Assistance, en línia amb el mercat assegurador, proporciona assistència mèdica fins a un màxim de 3.000 euros a Espanya i 600 euros a l’estranger. Cobreix la prolongació de l’estada a l’hotel amb un màxim de 10 dies per 60 euros per dia i el desplaçament d’un acompanyant i allotjament a l’hotel durant un màxim de 10 dies.

Les entitats financeres han accedit a aquest nínxol de mercat i alguns bancs i caixes d’estalvi ofereixen als seus clients la possibilitat de contractar aquest producte, en col·laboració amb les principals asseguradores. Aquests abasten l’assistència mèdica i la repatriació, despeses paral·leles, com a desplaçament i hotel d’acompanyant en determinats casos d’hospitalització, pèrdua de forfaits i classes d’esquí per repatriació, garantia de pèrdua d’equipatges i assistència durant el viatge.

Els afeccionats a l’esquí podran lliscar-se enguany pels prop de 1.000 quilòmetres esquiables amb els quals compten les 38 estacions hivernals espanyoles, segons l’Associació Turística d’Estacions de Muntanya (ATUDEM). A més, hi haurà més descensos, serveis i instal·lacions específiques per a altres esports d’hivern com el surf de neu o l’esquí nòrdic. El Pirineu català, amb vuit estacions, i l’aragonès, amb sis, són el principal reclam per a practicar els esports de neu. Les estacions d’hivern més importants, segons la seva extensió, són Formigal, Vaquèira i Sierra Nevada, amb 137, 120 i 102 quilòmetres de pistes, respectivament. Les millors oportunitats per als esquiadors més avesats estan en Cerler, Panticosa, Vaquèira i Sierra Nevada, on les pistes tenen desnivells per sobre dels 1.000 metres, mentre que les idònies per a principiants estan en Manzaneda, Vall de Núria o Alt Campoo, que disposen de pistes amb tot just 400 metres de desnivell.

En les estacions poden practicar-se, a més, altres esports relacionats amb la neu, per al que compten amb instal·lacions específiques, encara que la seva implantació encara és minoritària respecte a l’esquí. El surf de neu pot practicar-se a Sant Isidre, Astún, Vaquèira o Sierra Nevada, i l’esquí de fons té les seves millors infraestructures en els circuits de Candanchú i Sant Joan de L’Erm, amb 35 quilòmetres cadascuna, i en Cerler i Aransa, amb 30.

El forfait suposa un de les majors despeses als quals ha de fer front l’esquiador quan acudeix a una estació d’hivern, encara que hi ha diferents opcions que permeten un important estalvi per aquest concepte. En funció de les necessitats, es poden subscriure passis d’un dia, dos dies, una setmana i per a tota la temporada, així com forfaits especials per a temporada baixa. En general, l’opció més rendible és treure el forfait de setmana, encara que té l’inconvenient de no poder-lo utilitzar si aquesta setmana no hi ha neu o es dóna qualsevol altra inclemència meteorològica que impedeixi practicar aquest esport. Una altra possibilitat és la proposta per determinades estacions hivernals, amb passades de mig dia, amb un preu més assequible i indicats per als qui no vagin a esquiar més de 3 o 4 hores.

En la majoria de les estacions, els menors de 12 anys i els majors de 65 es beneficien de descomptes que poden aconseguir fins al 50% de la tarifa general de les passades diàries i, en el cas dels menors de 4 a 6 anys, fins i tot poden ser gratuïts.

Les companyies d’assegurances han elaborat una sèrie de recomanacions per a esquiar segur i prevenir contratemps en la pistes:

• Practicar algun tipus d’activitat física abans de viatjar a la neu i mesurar les pròpies forces en les pistes. Començar per pistes senzilles, o no esquiar quan s’està fatigat.

• Evitar els descensos per pistes amb excessiva afluència, perquè augmenta el risc de xoc i, per tant, de lesió.

• Controlar la velocitat, especialment, els esportistes que utilitzen esquís tipus carver.

• Menjar i hidratar-se abans, ja que la deshidratació i fatiga fan disminuir els reflexos.

• Utilitzar l’equip adequat. S’han de provar els equips prestats o llogats i usar sempre dos parells de mitjons, un fi i un altre més gruixut, ja que moltes incidències es deuen a simples butllofes als peus que impedeixen esquiar.

• Usar ulleres de sol per a evitar la conjuntivitis per l’exposició a les radiacions ultraviolades.

• No portar objectes estranys, com a telèfons mòbils, perquè poden causar lesions en les caigudes.

• Respecte al surf de neu, s’han de seguir algunes precaucions específiques: utilitzar protectors de nines, botes flexibles, un antiderrapante pegat entre les fixacions de la taula, descalçar-se el peu posterior en els telecadires i rodar en caure en lloc de donar suport a les mans per a evitar lesions en les nines i espatlles.

• Utilització generalitzada del casc.

• Els monitors dels grups de nens i adolescents han de prestar cura als refredaments. Per a evitar-los, s’ha d’anar proveït de l’equip adequat, tant durant la pràctica de l’esquí com en els moments de descans fora de les pistes.

D’altra banda, també s’han de seguir certes precaucions per a l’abans i el després de la pràctica de l’esquí alpí:

• Una vegada triada l’estació s’ha de consultar l’estat de la neu i el comunicat meteorològic per a la zona.
• Comprovar el bon estat de l’equip tant si és propi com si és de lloguer.
• Contractar una assegurança per al temps en què desenvolupi l’activitat.
• Llevar-se les botes i posar-se un calçat adequat, ja que les botes estan preparades per a l’esquí.
• Fer exercicis de relaxació, com a bany, sauna o massatge.
• Evitar treballs durs o altres activitats esportives que requereixin un gran esforç físic.
• Recuperar forces amb un bon menjar.
• Evitar les sortides nocturnes prolongades i dormir les hores necessàries.
• No ingerir begudes alcohòliques o fumar.