Li posaria preu a la seva cara, els seus ulls, les seves mans o les seves cames? Els famosos sí ho fan. Igual que existeixen assegurances per protegir el cotxe, la casa, el iot o la mascota, al mercat estan proliferant pòlisses cada vegada més curioses que posen preu a les parts del cos més valuoses per a una persona. Sense anar més lluny, les entitats permeten als cantants assegurar la seva veu, als esportistes, les seves cames i fins i tot a les actrius més belles, el seu rostre. L’objectiu d’aquestes pòlisses és protegir econòmicament als seus titulars davant una possible pèrdua de facultats físiques, a les quals deuen la seva fama i els seus ingressos. Malgrat la raresa d’aquest tipus de contractes, en realitat, assegurar aquestes parts del cos respon al mateix objectiu que tenen els tradicionals i massives assegurances de vida o de la llar: la necessitat que senten els grups humans de protegir-se davant fets imprevists, les conseqüències dels quals desborden la seva capacitat individual per reparar-les. No obstant això, aquest tipus de pòlisses no són exclusives dels famosos. Qualsevol professional pot contractar en les grans asseguradores especialitzades una pòlissa a mesura.
Qualsevol persona pot trobar al mercat una pòlissa per assegurar la part del seu cos amb la qual desenvolupa la seva activitat professional i que, per tant, és la font principal dels seus ingressos. Així, un professor pot assegurar la seva veu, un investigador la seva ment, un escultor, les seves mans… El preu del segur estarà en funció de la quantitat que l’interessat decideixi establir. És a dir, l’assegurat haurà de posar-li preu, en certa manera, al seu membre corporal. Per exemple, un cantant d’òpera d’uns 35 anys que rep uns ingressos d’uns 100.000 euros anuals, pot establir que la seva veu val un milió d’euros, la qual cosa li donaria per cobrir, en cas de sofrir algun problema fònic, deu anys del seu sou. En qualsevol cas, les entitats estableixen diverses clàusules en els seus contractes. Per exemple, mentre que la pèrdua d’ambdues mans o la ceguesa s’indemnitza amb el 100% de la quantitat assegurada, en casos de sordera, les quantitats que es cobreixen solen ser del 70% del capital assegurat.
Mentre que la pèrdua d’ambdues mans o la ceguesa s’indemnitza amb el 100% de la quantitat assegurada, en casos de sordera les quantitats que es cobreixen solen ser del 70% del capital assegurat
Les asseguradores tenen unes taules amb diferents valoracions en funció de la part del cos que es tracti. Les mans, el cervell, els ulls i les cames solen ser més valorades que els dits, les orelles, oïdes i el nas, en general. No obstant això, existeixen casos específics, en funció de la professió de l’assegurat, en els quals la indemnització pot ser major. Per exemple, les pòlisses signades per un músic, que necessita les oïdes per desenvolupar plenament la seva professió, o un enólogo, rebrien majors indemnitzacions en cas de tenir problemes amb les seves oïdes o el seu nas que un professional d’una altra categoria.
Al mercat, existeixen pòlisses especialitzades per a col·lectius com a mèdics, esportistes, cantants o músics. Mapfre compta amb un segur especialitzat per cobrir a metges i AXA Winterthur, per a cirurgians. A més, en el cas de professions més concretes, els grans brokers d’assegurances com Willis, AON o Marsh permeten contractar assegurances personalitzades per cobrir les parts del cos més insospitades i cotitzades.
Quant valen aquestes assegurances?
Partint de la base que és l’interessat qui decideix per quant vol assegurar el seu membre corporal, per calcular quin serà la cosina les entitats asseguradores solen sol·licitar, en alguns casos, una revisió mèdica per comprovar l’estat de salut del titular del segur. En general, les pòlisses d’aquest tipus solen incloure diverses clàusules en funció de l’edat, sexe i estat de salut del titular. Com més gran s’és, major serà la cosina a pagar. A més, el normal és que les asseguradores no facin pòlisses als majors de 65 anys.
Per cada 6.000 euros de cosina pagada, es poden assegurar indemnitzacions d’uns 1,2 milions d’euros
La pòlissa també s’encareix si existeix algun tipus de problema físic. Això explica les quantitats milionàries que solen pagar els clubs de futbol o bàsquet pels seus jugadors que, molt habitualment, solen tenir problemes traumatológicos. Per exemple, de mitjana, per cada 6.000 euros de cosina pagada, es poden assegurar indemnitzacions d’uns 1,2 milions d’euros. Una senzilla regla de tres exposa que per cada 600 euros de cosina s’assegurarien 120.000 euros.
No obstant això, com aquest tipus de contractes estan associats als ingressos que rep la persona per explotar i treballar amb aquesta determinada part del seu cos, el preu de la cosina i les quantitats assegurades estaran en funció dels rendiments que sigui capaç de generar. Com és lògic, quant major sigui la seva memòria cau, major serà la cosina sol·licitada a pagar i, igualment, majors seran les quantitats assegurades.
Clàusules i exclusions
Un aspecte que cal tenir molt en compte a l’hora de subscriure un d’aquestes assegurances és conèixer les clàusules del contracte doncs les entitats solen contemplar bastants circumstàncies que exclourien del cobrament. Les asseguradores paguen si el problema està provocat per un accident aliè a la intencionalitat de l’assegurat i pot produir-li la invalidesa permanent o temporal. La indemnització també es rep quan el dany es produeix per la ingestió de gasos o vapors. No obstant això, la companyia no sol indemnitzar quan les lesions provinguin d’una malaltia ja existent. A més, s’exclouen aquells accidents deguts a catàstrofes, intents de suïcidi o fins i tot a la participació de l’assegurat en vagues, manifestacions, baralles o actes delictius.
En el cas de sofrir un accident, l’entitat avaluarà l’abast del mateix i la lesió que provoca en el membre assegurat per calcular l’abast de la indemnització. El pagament serà el 100% establert quan la gravetat sigui tal que provoqui la invalidesa permanent.
Al mercat, és senzill localitzar famosos que compten amb un segur que cobreix alguna part del seu cos, com la cara o les cames, les seves cotitzades eines de treball. Sense anar més lluny, fa pocs dies, la signatura d’un segur pel baloncestista Jorge Garbajosa, subscrit amb l’entitat espanyola Mútua Madrilenya, li ha permès jugar l’últim campionat d’Eurobasket: el seu equip americà, els Torontó Raptors, li impedia jugar tret que s’assegurés el seu turmell, recentment lesionat. Finalment, Garbajosa va aconseguir signar una pòlissa de 600.000 euros, que cobriria al seu equip americà amb una quantitat ‘astronòmica’ però no revelada, en cas que sofrís una nova lesió.
El futbolista David Beckham té assegurades les seves cames en 40 milions de dòlars i tot el seu cos per 150 milions de dòlars. El cantant Luis Miguel també té assegurada la seva veu i el seu cos per 7,5 milions de dòlars i Jennifer López les seves cames, en sis milions d’euros. En el passat, també el conegut actor, cantant i coreògraf Fred Astaire va avaluar les seves cames en 300.000 dòlars. En teoria, aquestes extraordinàries quantitats són proporcionals als ingressos que recapten aquests ‘estels’ i que basen en l’explotació d’aquestes determinades parts del seu cos, la font de sustento de la seva economia familiar.
