Ser autònom o una societat limitada són dues formes jurídiques que tenen avantatges i inconvenients. Per això, el primer consell dels experts és no precipitar-se en prendre una decisió de tal calibre i avaluar amb deteniment els beneficis de convertir-se en autònom o constituir una societat limitada (la fórmula societària més utilitzada pels petits empresaris). Els condicionaments que s’han d’analitzar a consciència són de tipus econòmic, jurídic i d’imatge. En línies generals, tret que es prevegin xifres de facturació molt elevades, el més comuna és convertir-se primer en un professional autònom. Més endavant, si el negoci va bé, a vegades és convenient crear una societat limitada.
Avantatges i inconvenients
Tràmits, és més ràpid convertir-se en autònom. Per a la persona que necessiti iniciar la seva activitat en un termini curt de temps, és més avantatjós optar per convertir-se en autònom. És la forma jurídica més senzilla i ràpida. Basten dos tràmits: acudir a Hisenda i emplenar un document on s’acrediti el tipus d’activitat que es realitzarà, a més de donar-se d’alta en la Seguretat Social.
Si es crea una societat limitada, es necessiten de mitjana entre 30 i 40 dies. Els tràmits són majors perquè qui constitueix la societat és una persona jurídica i la llei exigeix el compliment d’una sèrie de requisits, com registrar el nom de l’empresa i constituir-se davant notari. Cal fer una escriptura pública on consti tant la identitat dels socis i la voluntat de constituir la societat, com les aportacions realitzades per cadascun, la forma en què es dirigirà l’empresa, quines persones s’ocuparan de l’administració i la representació social, a més dels estatuts socials. Espanya és un dels països desenvolupats on més temps es triga a realitzar els tràmits de constitució d’una empresa.
Costos. En el cas de donar-se d’alta com a autònom, no és necessari desemborsar cap capital previ. Per contra, per a convertir-se en societat limitada, és obligatori obrir un compte corrent i desemborsar poc més de 3.000 euros, una quantitat que exigeix la llei com a capital social mínim. A més, cal pagar les despeses de constitució en el Registre, la notaria i l’advocat. Aquest últim, en el cas que s’hagin de redactar els estatuts. Amb aquesta mena de gestions caldrà desemborsar entre 400 i 600 euros, en funció dels honoraris del lletrat.
Límits de responsabilitat. En el cas de l’autònom, la responsabilitat és il·limitada, no hi ha diferència entre el patrimoni mercantil i el personal. En el cas que s’estigui casat en règim de guanys, el patrimoni del matrimoni respon dels deutes que puguin derivar-se de la seva activitat.
No obstant això, en les societats la responsabilitat es limita al capital aportat. Si l’empresa es declarés en fallida, només respondrà amb els béns que té la mateixa, mai amb el patrimoni dels seus propietaris.
Impostos. També hi ha diferències en tributar en cadascuna de les fórmules jurídiques. D’una banda, la càrrega fiscal dels empresaris autònoms pot arribar a ser molt més elevada que la de les societats. En la S.L. es tributa per l’Impost de Societats a un tipus únic del 25%, mentre que un autònom el farà per l’IRPF entre el 24% i el 43%, segons els ingressos.
Els autònoms han d’afrontar el pagament en termini de l’Impost d’activitats Econòmiques (IAE), l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i declarar, excepte excepcions, l’impost sobre el valor Afegit (IVA). A partir d’un rendiment net entorn dels 90.000 euros, és aconsellable que l’autònom es transformi en societat limitada. Per a quantificar amb precisió aquest llindar, tan sols s’ha de comparar el rendiment net o benefici segons es tributi en Renda i en Impost de Societats. En tot cas, en funció del tipus de negoci, volum d’operacions i personal assalariat, la llei permet diferents modalitats per al càlcul del rendiment net obtingut.
Quant a l’IVA , l’empresari autònom que desenvolupa una activitat professional o industrial diferent al comerç al detall està obligat a declarar amb periodicitat trimestral i anual les operacions realitzades i subjectes a aquest impost: factures emeses i despeses deduïbles. Per contra, en una societat limitada, les obligacions fiscals amb caràcter general han de tributar en l’Impost del Valor Afegit, en el d’Activitats Econòmiques, en l’impost de Societats i, a més, presentar cada any una Declaració d’Operacions amb Tercers. No obstant això, la societat limitada es beneficia de més desgravaments fiscals, a més de l’avantatge de poder fixar-se un sou i desgravar-lo com una despesa.
Desgravaments. Són nombroses les ocasions en què l’autònom només pot desgravar-se el 50% de les despeses i de l’IVA i, en la seva majoria, molt menys. És el cas de l’autònom que utilitza la seva casa com a oficina i que només pot desgravar-se part de les despeses que comporta la seva activitat. Per contra, com a societat mercantil, es pot desgravar fins a un 100% tot el que estigui relacionat amb l’activitat que es realitzi.
Obligacions socials de l’autònom. Ja sigui industrial, comerciant o professional, l’autònom està obligat a cotitzar a la Seguretat Social a través del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Determinades professions liberals estan exemptes del pagament d’aquesta cotització, quan el Col·legi o Associació Professional li garanteix aquesta cobertura assistencial mitjançant conveni amb la Seguretat Social. La cotització a la Seguretat Social està establerta en funció d’unes bases que el Ministeri d’Economia i Hisenda publica cada any. El treballador ha de pagar una quota mensual, quantitat que varia segons la base triada. Com més gran sigui la base, més s’incrementarà la quota, la qual cosa repercutirà també en el volum de cobertura de la Seguretat Social per malaltia, incapacitat laboral i jubilació.
Finançament. Un dels principals problemes amb els quals es troba l’autònom és el finançament. Adquirir un crèdit és molt més difícil que per a una societat, ja que la majoria dels bancs i caixes els inclou en el segment de particulars. En general, l’oferta de productes financers té poc a veure amb les seves necessitats. A més, en concedir un préstec, les entitats sol·liciten l’aportació d’avals personals.
Com a societat, per contra, es pot accedir amb major facilitat a un crèdit. No sols és qüestió de confiança sinó de bona imatge. Per als clients, ser Societat Limitada té més ganxo, sobretot en el cas de grans empreses i bancs.
Quan crear una societat
Si un autònom desitja créixer més, contractar nous clients, tenir nous socis o ampliar la grandària de l’empresa, potser hagi arribat el moment de canviar i passar a ser una societat limitada. Per a prendre aquesta decisió, convé valorar alguns aspectes:
Qüestió de grandària. Si l’autònom es mou en un sector d’elevada concentració o vol convertir-se en proveïdor de grans companyies, el més aconsellable és crear una empresa, ja que moltes grans companyies i les multinacionals per a les quals es pot treballar només subcontracten a societats.
Contractar empleats. Si s’està en creixement i amb un volum de negoci cada vegada major, caldrà contractar a més personal. Encara que l’autònom pot fer contractes de treball, la veritat és que com a empresa es pot beneficiar amb deduccions en l’Impost de Societats. A més, en aquest cas, és possible mantenir als empleats que estaven contractats quan s’era autònom a través de la subrogació empresarial, una fórmula que els permet conservar els seus drets i obligacions.
Aquesta modalitat no suposa cap cost d’acomiadament. No obstant això, si la nova empresa s’inicia amb una activitat diferent a la del professional autònom, serà necessari negociar l’extinció dels contractes amb els empleats i redactar altres nous.
Ampliar el nombre de socis. Si la pretensió és créixer més i per a això cal ampliar el nombre de socis, és el moment de transformar-se en societat limitada. Com cadascun es fa responsable amb el capital que aporta, s’eviten possibles problemes en el cas que sorgeixin diferències irreconciliables i així es limitarà la responsabilitat davant tercers.
En aquest cas, els béns que es tenen com a autònoms no tributaran en traspassar-lo a l’empresa, sempre que s’opti pel règim fiscal d’aportacions dineràries (se suposa que no generen plusvàlues) i que es plasmaria en la pròpia constitució de la societat. Aquesta aportació no dinerària formaria part del capital social. Això sí, és molt important que es notifiqui a l’Administració tributària que s’opta per aquesta modalitat (règim fiscal d’aportacions no dineràries) i registrar en l’escriptura els actius de l’activitat com a autònom que passen a l’empresa.
Ampliar serveis. Un altre motiu per a canviar-se d’autònom a societat és tenir grans expectatives de negoci. En molts casos, la demanda de nous serveis per part dels clients, juntament amb l’oferta integral i de qualitat, són factors determinants per al canvi.
Presentar-se a concursos. Si es pretén créixer més i presentar-se a concursos públics, un dels requisits per a accedir és ser empresa. Com a autònom no és possible fer-ho en un gran nombre de casos. No obstant això, cal saber que les licitacions són molt exigents. Per a això, a més de tenir forma jurídica tindran molt en compte la solvència, la consolidació de l’activitat i que es tingui un balanç sanejat.
Vocació empresarial. Molts dels grans empresaris van començar com a petits autònoms, per mera precaució. Per a la majoria és un procés d’entrenament i aprenentatge per a créixer a poc a poc. Si es té vocació pel que es fa i dóna bons resultats, és el moment idoni per a fer el salt a societat.
