La Llei de Divorci, sancionada l’any 2005, va introduir un conjunt de reformes , com l’eliminació de tràmits, per a crear un clima més harmònic entre les persones implicades durant el procés, la qual cosa procura una resolució de la crisi amb major celeritat i contribueix a superar la fractura familiar d’una manera menys traumàtica per als fills. Però aquesta norma també té una repercussió econòmica en el cost del procés judicial, ja que permet reduir-lo gairebé en un 50% respecte a l’anterior. Amb l’actual crisi, afrontar l’empresa de divorciar-se pot no semblar propici des del punt de vista econòmic, però arran d’una ruptura matrimonial es poden obtenir alguns avantatges, com l’exempció de l’impost sobre les transmissions patrimonials o ajudes per al pagament de lloguers i hipoteques, a més d’altres beneficis fiscals.
Més ràpid i rendible
Des de la seva sanció, les sentències de divorci han augmentat cada any. Es calcula que a Espanya, en els primers sis mesos de 2010, es va registrar una ruptura cada quatre minuts, la qual cosa redunda també en un benefici per als bufets d’advocats encara que hagin disminuït els costos judicials.
Declaració de la Renda
Després del divorci, cada nova unitat familiar haurà de realitzar per separat la seva Declaració de la Renda a 31 de desembre una vegada dictada la sentència de divorci. En certs casos, si hi ha una nova estructura d’ingressos i despeses per a un o tots dos cònjuges, com a pensions per aliment o compensatòria, custòdia dels fills, etc., canviarà la conformació de l’impost a vegades en forma avantatjosa per al contribuent.
El cònjuge que conservi la custòdia dels fills és qui pot realitzar la declaració conjunta amb ells. I, si bé la nova llei fa un pas fonamental en matèria d’igualtat legal i de gènere en introduir la figura de la custòdia compartida, no necessàriament determina un bon rendiment fiscal per a totes dues parts, ja que no cap declaració conjunta per a cap dels anteriors cònjuges. De fet, en aquest sentit, diverses associacions civils integrades per mares i pares divorciats reclamen que es consideri la proposta d’incloure als fills a càrrec de manera alterna amb l’un o l’altre cònjuge en la declaració anual de l’IRPF en els casos en què hi hagués acord de custòdia compartida.
Qui assumeixi la càrrega d’una pensió que beneficiï a la seva excónyuge pot reduir-la de la base imposable
En matèria fiscal, una novetat que va introduir l’actual Llei de Divorci és la pensió compensatòria: un instrument legal per a garantir que cap dels cònjuges sofreixi un desequilibri en la seva situació econòmica, producte de la separació i respecte a l’altre. En el càlcul de la suma i abast d’aquest concepte (que en general s’aplica a favor de les dones), es consideren els anys de matrimoni, la dedicació a la família, l’edat, la possibilitat d’incorporar-se al mercat laboral, la salut i el patrimoni disponible, per la qual cosa és difícil aventurar una quantitat mitjana representativa mensual. No obstant això, quant a la declaració anual de la renda, la pensió compensatòria té un avantatge fiscal estimable: qui hagi d’assumir la càrrega d’una pensió compensatòria o d’aliments que beneficiï al seu excónyuge pot reduir la base imposable d’aquesta càrrega, sempre que estigui dictada per sentència judicial.
De l’altre costat, el cònjuge beneficiari d’una pensió compensatòria o d’aliments per a sí que atorgada en virtut d’una decisió judicial, haurà d’incloure-la en la seva declaració de la renda com a rendiments del treball.
Pensió d’aliments i fons de garantia
La pensió d’aliments per als fills és gairebé sempre el principal motiu de desavinences en acordar els termes d’un divorci, i recau gairebé sempre en les dones la tasca de defensar i administrar aquest dret dels fills de la parella.
Si bé la legislació no fixa la quantia d’aquesta compensació, sí que és clara en establir que qui rep i administra la pensió per aliments és el cònjuge que quedi a càrrec de la custòdia dels fills. En la decisió del tribunal influeix poc que tots dos pares treballin, ja que es considera la dedicació als fills del progenitor custodi com una tasca que té també un valor econòmic.
El jutge fixa una quantia concreta per a la pensió per aliment dels fills conforme als ingressos dels progenitors, el seu criteri i en funció de les proves que s’aportin en el procediment judicial. Els valors poden aproximar-se a un 22% del sou per a un fill, a un 32% si són dos, i a un 37% si tenen tres fills.
Però la pensió d’aliments favorable als fills no és una despesa deduïble ni redueix la base imposable de l’IRPF en la declaració anual de qui hagi de pagar-la. En canvi, se li permet aplicar un tipus de gravamen més baix per aquesta quantia. A més, en els casos en què l’import estipulat judicialment resulti inferior a la seva Base Liquidable General, l’escala de gravamen s’aplicarà per separat a aquestes dues partides, la qual cosa pot suposar un estalvi fiscal, sobretot per a les persones que tinguin rendes altes.
Els menors beneficiaris de la pensió per aliments no han de declarar aquests ingressos en la seva declaració ni ha de fer-ho el cònjuge custodi en la seva declaració conjunta amb els fills sota la seva custòdia, la qual cosa eximeix d’impostos aquesta suma.
La Llei de Divorci vigent va habilitar un Fons de Garantia de pensions mitjançant el qual l’Estat garanteix el pagament d’aliments reconeguts i impagats a favor dels fills menors d’edat en conveni de mediació judicialment aprovat o en resolució judicial. Entre les primeres mesures preses en aquest sentit, el Govern va aprovar la reglamentació per a fer-se càrrec de la pensió dels fills dels qui denunciïn a la seva exparella per incompliment en el pagament de la pensió per als fills i que cobrin menys de 750 euros mensuals, mitjançant un avançament de 100 euros per fill al mes com a màxim i durant un període de 18 mesos.
Transmissió de patrimoni
Un altre factor que ha estat salvaguardat amb la finalitat de fer menys onerós el divorci és la divisió i transmissió de béns. L’Impost sobre el Patrimoni es declara sobre la propietat individual de cada excónyuge una vegada dictada la sentència de divorci. Però en els casos en què s’acordi una divisió equitativa dels béns del matrimoni, la transmissió de patrimoni que es realitzi pot beneficiar-se de l’exempció d’aquest impost, la qual cosa representa un avantatge fiscal important si es considera que concerneix a tot el patrimoni declarat, qualsevol que sigui la seva suma.
Si la divisió dels béns no resulta igualitària, el fisc pot exigir la seva tributació
Però la llei preveu un límit a aquesta exempció tributària: quan la divisió dels béns no resulti igualitària, el fisc pot exigir la seva tributació en concepte de donació a través de l’impost de successions o donacions. El mateix ocorreria si els cònjuges acordessin vendre’s a un preu determinat la part d’un bé, per a evitar fer la transacció a un tercer i dividir aquest patrimoni en metàl·lic: en aquest cas, es tributarà per l’Impost a les transmissions patrimonials, encara que la transmissió respongui a una situació de divorci.
Habitatge
Pagar la hipoteca és un de les despeses que poden suposar una deducció tributària en cas de divorci. De la nova llei de l’IRPF es desprèn un important benefici per als contribuents que, desposseïts de la seva casa arran d’un acord o sentència de divorci, encara aportin al pagament de la hipoteca. En aquests casos, el contribuent podrà aplicar la deducció del 15% en el pagament total o parcial de la hipoteca, encara que ja no sigui la casa on viu, sempre que sigui la llar de la seva excónyuge i fills.
En el cas dels lloguers, el cònjuge a qui se li atribueixi l’ús de l’habitatge familiar mitjançant sentència judicial podrà usar-la encara que no sigui qui figuri com a arrendatari en el contracte de lloguer, i sense necessitat de celebrar un nou contracte. L’únic requisit que ha de complir és comunicar aquesta circumstància a l’arrendador durant els següents dos mesos des del dictamen judicial. Ha d’adjuntar la còpia de la sentència de divorci o de la part rellevant d’aquesta.
