Després d’uns dies primaverals, la pluja, el fred i el vent han tornat. Però el diumenge semblarà que l’estiu està més a prop, encara que solament sigui perquè en la nit del 29 al 30 de març dona començament l’horari estival. Es produirà a les 2:00 hores, moment en què el rellotge ha d’avançar-se una hora i col·locar les manetes en les 3:00 hores, i per tant el dia 30 tindrà 23 hores. La raó esgrimida per canviar l’horari dues vegades cada any és l’estalvi d’energia, encara que aquest tema sempre suscita controvèrsia. A favor o amb reserves, l’inqüestionable és que fosquejarà més tard i des del diumenge fins a juny els dies s’aniran allargant. Com s’indica en el següent article, després d’avançar el rellotge una hora hi haurà tant avantatges (aprofitar més i millor la llum), com a inconvenients, doncs pot estimular l’aparició de becs de demanda d’electricitat, amb el que s’incrementen els costos.
Canvi d’hora, a Espanya des de 1974
L’horari d’estiu va ser ideat per primera vegada per Benjamin Franklin. Va proposar endarrerir una hora els rellotges durant el període estival per millorar l’aprofitament diürn de la llum natural. No obstant això, quan es va començar a popularitzar va ser en 1916, durant la Primera Guerra Mundial, amb la finalitat d’estalviar carbó.
A Espanya, aquesta mesura s’aplica des de 1974, arran de la primera crisi del petroli. Encara que després, la Unió Europea ha unificat les dates en què tots els seus Estats membre han de realitzar el canvi. La directiva 2000/84 va establir amb caràcter permanent les dates d’inici de l’horari d’estiu (quan s’ha d’avançar el rellotge una hora) i de l’horari d’hivern (quan toca endarrerir el rellotge 60 minuts). Es fa dues vegades a l’any: l’últim diumenge d’octubre i l’últim diumenge de març.
Sense el canvi d’horari, en l’interval entre maig i setembre es desaprofitarien hores de llum
La mesura, la finalitat de la qual és estalviar energia, va suscitar controvèrsia -que es repeteix cada any- des del mateix moment en què es va decidir la seva implantació. Compta amb defensors, que subratllen l’estalvi i els beneficis d’avançar una hora a l’estiu per a diversos àmbits com el comerç, l’oci… Però també té detractors, que no consideren tan necessari (o fins i tot contraproduent en alguns aspectes) estar “movent el rellotge” dues vegades per any.
Avantatges del canvi horari d’estiu
Encara que l’avançament d’una hora es fa a la fi de març, és en l’interval entre maig i setembre, sobretot, quan sense el canvi d’horari es desaprofitarien hores de llum. En principi, si es traslladen aquestes hores de llum cap a la tarda, coincideix amb el temps en el qual hi ha més activitat -en el treball, a casa o al carrer- i es pot aprofitar. Poden enumerar-se diversos aspectes en els quals s’observen els avantatges del canvi horari:
Estalvi energètic:
Adequar l’hora per aprofitar més la llum redueix la necessitat d’utilitzar il·luminació artificial. Per a un país com Espanya, el canvi d’hora pot significar un estalvi de fins al 5% del consum elèctric en il·luminació, segons estimacions de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE). Aquest 5% equival, en termes absoluts, a un estalvi d’uns 300 milions d’euros.
Ecologia:
Algunes veus ecologistes argumenten que aquest menor consum d’energia repercuteix també en una menor contaminació ambiental.
Seguretat vial:
Afegir hores de llum durant les hores en què més s’agafa el cotxe pot ajudar a disminuir els accidents de trànsit.
Comerç:
L’horari d’estiu afavoreix al comerç i als negocis relacionats amb l’hostaleria. El fet que hi hagi més llum té un component psicològic elevat: a la major part de les persones els agrada més sortir al carrer quan és de dia que a la nit. Amb més llum la gent s’anima a no quedar-se a casa i, a més, no fosqueja fins al cap d’haver-se tancat les tendes.
Oci:
Sortir al parc amb els nens, fer esport, quedar amb amics… La llum fins a més tard també fa més apetecible qualsevol d’aquestes activitats relacionades amb el temps lliure.
Salut:
Un informe realitzat per la consultora neerlandesa Research Voor Beleid assenyala que l’existència de més hores de llum redueix l’estrès, ja que la gent té més temps per realitzar activitats a l’aire lliure, se sent més segura en tornar a casa amb llum diürna o pot beneficiar-se dels efectes positius de l’exposició al sol, com l’assimilació de vitamina D.
Inconvenients de canviar l’hora
Malgrat els avantatges, hi ha persones en desacord amb el canvi horari. Des d’els qui sostenen la seva inutilitat fins als seus detractors, les raons dels quals per dissentir dels canvis d’hora bianuals es resumeixen en les següents:
Estalvi d’electricitat?:
El canvi d’hora pot afavorir l’aparició de becs de demanda d’electricitat, amb el que els costos augmenten. L’estalvi pretès, llavors, no seria tan gran. A més, entre la comunitat científica s’estén la idea que l’estalvi energètic que es pugui tenir en determinades hores s’incrementa en unes altres.
També, perquè s’estalviï en realitat, s’hauria de dur a terme un comportament responsable, tant a les cases (prescindir de la il·luminació artificial quan no és necessària) com en empreses i indústries.
Augment de l’ús d’aire condicionat:
En haver-hi més hores de llum a la tarda (quan més calor fa), es consumeix més aire condicionat i també es gasta més. A més, es perjudica al medi ambient.
Trastorns en la salut:
El canvi d’hora pot dificultar la percepció del temps i afecta, segons els experts, al rellotge biològic. Pot provocar trastorns en el somni, sobretot en nens i ancians. A més, els qui pateixen migranyes i jaquecas es veuen també perjudicats i, entre la població sana, les persones de conducta diürna tenen majors problemes d’adaptació.
Agricultura:
Pot ocasionar problemes a l’agricultura i a altres ocupacions que depenen del temps d’exposició a la llum solar.
