Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Baixa en autònoms, drets i obligacions

Complir dintre del termini i en la forma escaient els requisits de la baixa és indispensable per no acumular deutes tributaris i amb la Seguretat Social
Per Carlos Astorelli, Laura Sali 7 de gener de 2011
Img paciente
Imagen: Chelsea Oakes

Des de l’inici de la crisi, Espanya registra una pèrdua constant de treballadors autònoms, encara que inferior a la de la resta d’Europa. Mentre que al nostre país la baixa d’emprenedors en 2010 va ser del 0,8% -respecte a la de 2009-, la mitjana europea ascendeix a més del 3%, segons la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms. No obstant això, durant el passat any, les baixes en el REPTA van superar les xifres d’alta. Davant aquestes dades, convé saber els drets i obligacions en gestionar la baixa, ja que incomplir dintre del termini i en la forma escaient els requisits suposa acumular deutes tributaris i amb la Seguretat Social.

Quotes d’autònoms, difícils d’afrontar

Imagen: Chelsea Oakes

La crisi imposa revisar i replantejar-se nombroses decisions per evitar pèrdues i esquivar la inestabilitat econòmica present i futura. En el cas dels autònoms, la situació ha estat més dura per els qui mantenien un règim mixt de cotització i dividien el seu temps en activitats per compte d’altri i unes altres per compte propi de menor importància, de manera que cotitzaven en les dues categories. Encara que tots dos sistemes són compatibles, són nombroses les persones que es plantegen ara escollir un o un altre, ja que se’ls fa gairebé impossible afrontar els més de 200 euros de despeses mensuals que requereix el Règim Especial de Treballadors Autònoms (REPTA). Per això, en molts casos, aquests professionals decideixen donar-se de baixa.

Les baixes tenen efecte des del dia 1 del mes següent al que el treballador va cessar la seva activitat

El tràmit de baixa del REPTA ha de fer-se de manera correcta per no generar deutes en la Seguretat Social, a més d’evitar futures complicacions a la Declaració de la Renda amb l’Agència Tributària i amb l’Impost d’Activitats Econòmiques.

Demores en la baixa

Per donar-se de baixa, no s’exigeix un temps mínim de permanència en el REPTA: si una persona inicia una activitat i al mes següent descobreix que el negoci no és sostenible, convé tramitar la baixa al més aviat possible. Tant per a les baixes com per a la variació de dades identificatives, domiciliaris i laborals, la Seguretat Social indica que es realitzin com a màxim als sis dies posteriors al cessament. Les baixes sol·licitades dintre del termini i en la forma escaient tenen efecte des del dia 1 del mes següent al que el treballador cessa en l’activitat.

Ara bé, si no es comunica la baixa -encara que el treballador hagi interromput la seva activitat comercial o professional-, no s’extingirà l’obligació de cotitzar i s’acumularà un deute amb l’Estat, que podrà reclamar-se en el futur. La situació d’alta (encara que s’interrompin els pagaments mensuals), seguirà vigent fins al dia en què la Tresoreria General de la Seguretat Social conegui el cessament en l’activitat.

Davant una baixa mal comunicada es manté vigent l’obligació de cotitzar, però no el dret a les prestacions

Fins i tot en aquest moment, l’autònom té la possibilitat de demostrar la interrupció del seu treball per compte propi, però aquesta tasca ocasiona importants trastorns perquè cal comptar amb proves que indiquin de manera fefaent enfront de la Seguretat Social que el cessament de l’activitat va tenir lloc en data diferent a l’efecte de l’obligació de cotitzar. Fins i tot en el cas que el treballador pogués demostrar-ho, encara podrà quedar al seu càrrec el reintegrament de possibles prestacions percebudes de manera indeguda -com determinats subsidis o ajudes que ofereix el REPTA per a certes activitats-.

Davant una baixa mal comunicada i realitzada “d’ofici” per la Seguretat Social, la situació d’alta es manté vigent respecte de l’obligació de cotitzar, però no quant al dret a les prestacions.

On realitzar el tràmit

És freqüent creure que el primer pas per gestionar la baixa en el REPTA ha de donar-se en les oficines de la Seguretat Social, però no és així. El tràmit s’inicia a l’ajuntament, segueix en l’Agència Tributària i culmina en la Tresoreria.

  • Ajuntament: l’objectiu és donar-se de baixa de l’Impost d’Activitats Econòmiques. Es realitza a l’ajuntament de residència, on en el seu moment es va sol·licitar l’alta, per fer constar el cessament en l’activitat.

  • Agència Tributària (AT): es comunica el cessament d’activitat i s’emplena el model 036, formulari per a la declaració censal d’alta, baixa o modificació en el cens d’obligats tributaris. Aquest imprès pot obtenir-se en qualsevol delegació de l’AT o a la pàgina web de l’entitat. El tràmit es presenta en la Delegació de l’AT corresponent al domicili fiscal declarat al moment de l’alta o a través d’Internet.

    Si hi ha hagut un retard en la comunicació del cessament en l’activitat superior a tres mesos, al model 036 haurà d’adjuntar-se la documentació que provi i acrediti la data en la qual es va registrar el cessament, com a interrupció del contracte de lloguer del negoci, si ho hi hagués, o la baixa en l’impost d’activitats econòmiques realitzada a l’ajuntament. El termini que estipula la llei és d’un mes des del cessament de l’activitat.

  • Tresoreria de la Seguretat Social: en aquesta oficina es gestiona la baixa en el REPTA. Cal presentar els tràmits precedents i emplenar el model TA0521, que facilita la Delegació Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social corresponent al domicili d’autònom. El termini és de sis dies naturals des del cessament en l’activitat.

    En tot cas, els tràmits de baixa són els mateixos i en el mateix ordre que els realitzats per a l’alta, però les dates triades determinen diverses qüestions. L’essencial per no pagar de més és consignar com a data de baixa la de l’últim mes que es va a pagar: si l’autònom vol donar-se de baixa a l’agost i no pagar setembre, haurà de consignar com a data de cessament d’activitat el 30 d’agost. A partir d’aquesta data correran els sis dies que disposa l’afiliat per presentar la baixa en la Seguretat Social.

    Prestacions i ajudes

    El retard a donar-se de baixa del REPTA, a més d’acumular deute amb la SS, pot implicar la pèrdua de beneficis en altres règims en què es trobi inscrit l’autònom. És el cas d’els qui realitzen una activitat secundària per compte propi al mateix temps que treballen i cotitzen per compte d’altri. Tots dos règims són compatibles en general, però no per percebre el segur de desocupació. Una persona que hagi treballat durant més de 10 anys per compte d’altri no tindrà accés a aquest si treballa alhora com a autònom. Per això, en temps d’acomiadaments, són nombrosos els treballadors que sospesen la conveniència o no de compatibilitzar tots dos sistemes.

    No és obligatori que hi hagi un temps mínim entre la baixa del REPTA i l’acomiadament per part de l’empresa ocupadora per tenir dret a cobrar el segur. La situació de compatibilitat de tots dos règims no demanda cap tràmit especial més que la baixa per sortir d’aquesta situació. Solament serà necessari que, al moment de l’acomiadament, la baixa en el REPTA ja estigui tramitada.

    Una altra situació diferent planteja la baixa del REPTA quan el treballador autònom ha rebut alguna de les línies de subsidis dels ajuntaments per incentivar el treball per compte propi. Gran part de les comunitats autónomomas concedeixen subvencions a fons perdut, l’import mitjà de les quals ronda els 5.000 euros. Així com cada comunitat dissenya aquestes línies en funció de les necessitats particulars de cada activitat, també estableix un temps mínim durant el qual el beneficiari ha de seguir dau d’alta en el REPTA. En aquest cas, si la baixa es registra abans d’hora, la subvenció haurà de retornar-se. Si transcorre el temps de permanència requerit i es presenten tots els informes de rendiment per rebre aquest tipus d’ajudes, la baixa podrà realitzar-se sense càrregues extra.