Després de la baixada dels tipus d’interès a la zona de l’euro, una cosa és el que interpreten els mercats financers i una altra, la seva repercussió directa sobre la ciutadania. Els consumidors desitgen saber si s’abaratiran els préstecs, si es podran estalviar una mica de diners en les hipoteques o si les seves inversions generaran més rendibilitat, circumstàncies que s’expliquen en el següent reportatge.
Baixen els interessos, positiu o negatiu?
Tots els mercats financers estaven pendents fa uns dies de la decisió del Banc Central Europeu (BCE) sobre si mantindrien els tipus d’interès, situats en el 0,75%, o per si el contrari, els rebaixarien en una cambra de punt. Al final, el seu president, l’italià Mario Draghi, va anunciar el segon i els va posar en el 0,5%, una decisió saludada pels agents financers. Mai el preu del diner havia estat tan barat en el vell continent. No obstant això, i malgrat la retallada dels tipus, el preu del diner a la zona de l’euro segueix sent superior al d’Estats Units (0,25%) i Japó (0,10%).
La notícia va ser recollida amb cert escepticisme per part dels consumidors espanyols, que es pregunten ara com els afectarà la retallada en els tipus d’interès, i si és que tindrà alguna influència en les seves economies domèstiques. Poden sortir beneficiats amb aquesta mesura? Han de témer més repercussions negatives per les seves ja deteriorades finances familiars?
La baixada en els tipus d’interès s’hauria de reflectir en les hipoteques, ja que la majoria d’elles estan referenciades a l’euríbor
Una cosa és el que interpreten els mercats financers i una altra, ben diferent, el seu abast directe sobre els estalviadors. Aquests han de manejar els possibles escenaris pel que fa a la seva relació amb les entitats de crèdit, en la línia de si abaratiran els seus préstecs, si s’estalviaran una mica de diners en les seves hipoteques o si les seves inversions generaran més rendibilitat als seus comptes corrents, entre altres disyuntivas.
Hipoteques
En teoria, la baixada en els tipus d’interès s’hauria de reflectir en les hipoteques, ja que la majoria d’elles estan referenciades a l’euríbor. I, en principi, una reducció en una cambra de punt hauria d’abaratir aquestes vies de finançament i implicar un estalvi en aquelles persones que tinguin contractat aquest producte, per la qual cosa seria una notícia positiva per a les famílies espanyoles que es trobin en aquesta situació. No obstant això, la quantia d’aquesta rebaixa depèn de les condicions pactades amb l’entitat a l’hora de signar el crèdit i, en l’actualitat, els bancs i caixes d’estalvi els ofereixen amb diferencials de fins al 4%.
L’índex de referència europeu va tancar abril en el 0,52% després de baixar de nou en aquest període. En la pràctica, significa que el titular d’una hipoteca mitjana de 120.000 euros a 20 anys que revisi el seu préstec cada any comprovarà que la seva quota d’hipoteca mensual disminueix en prop de 50 euros.
Préstecs
Els crèdits en general (particulars, per al consum, etc.), d’altra banda, haurien d’abaratir-se en millorar els seus tipus d’interès als seus demandants. Però el dubte que alberguen els consumidors és que aquest marge d’estalvi es quedi als bancs, a causa de les especials circumstàncies per la qual travessa el sistema bancari espanyol.
En l’actualitat, lus ofereixen amb uns tipus d’interès més cars, entre el 8% i el 11% i, presumiblement, quedaran intactes després de la revisió en els tipus d’interès als països comunitaris.
Menor rendibilitat en l’estalvi
Un dels majors impactes en els usuaris afectarà a la contractació de certs productes de renda fixa (imposicions, pagarés bancaris, etc.). La baixada dels tipus d’interès es reflectirà en un descens (o si més no manteniment) de la rendibilitat d’aquests productes, ja de per si mateix devaluats per aquesta tendència monetària, i pot incidir que els seus marges de remuneració siguin menors.
Tot això en un context de franca devaluació d’aquests productes, que es mouen amb una rendibilitat que és rar que sobrepassi la barrera del 2%, i això sempre que els terminis de permanència siguin més duradors, entre un i tres anys, segons les recents recomanacions del banc emissor nacional.
En tot cas, la tendència per generar rendibilitat d’aquestes propostes d’estalvi no aconsegueix batre a la inflació, amb el que els seus subscriptors perdran poder adquisitiu, o el que és el mateix, la seva rendibilitat real serà negativa si contracten algun d’aquests productes bancaris. Llavors, què haurien de fer els estalviadors per esmorteir aquesta possible baixada de rendibilitat en aquests productes?
La baixada dels tipus d’interès es reflectirà en un descens de la rendibilitat dels productes de renda fixa
No tindrien moltes sortides, però una d’elles consistiria a desviar els seus estalvis cap a la renda variable, amb preferència a la Borsa, que es mou millor en aquests escenaris econòmics. La seva capacitat per revaloritzar la seva capital seria millor, però també poden veure’s immersos en un procés a la baixa que minvi el seu patrimoni personal. Aquesta estratègia està destinada als inversors més agressius, que intenten que els seus comptes es revaloricen de forma més ràpida i contundent, si pot ser a nivell dels dos dígits.
Una altra postura, per a posicions més defensives, és endinsar-se en el sector dels fons d’inversió de renda fixa, millor a llarg termini, que són els que recullen amb major optimisme aquestes mesures, tal com van reflectir gran part dels fons en el mateix dia si es fes efectiu aquesta retallada de tipus d’interès a Europa. Les pujades, en un sol dia, s’apropaven fins al 1% en alguns d’ells.
Les estratègies per millorar el compte corrent dels usuaris passen per subscriure alguns d’aquests productes, a través d’una oferta molt plural i diversificada per part de les gestores.
També poden inclinar-se pels fons monetaris que, encara que molt més conservadors, ofereixen una major seguretat als subscriptors. No obstant això, les revaloracions d’aquests productes no són molt espectaculars, ja que es mouen entre un 2% i un 3% de rendibilitat anual, una mica més del que reporten els dipòsits i pagarés bancaris.
Un altre dels possibles efectes de la baixada de tipus d’interès a la zona de l’euro és que s’incrementi els diners en circulació i, per tant, es depreciï l’euro (especialment pel que fa al dòlar nord-americà).
En aquest cas, la principal conseqüència sobre els consumidors espanyols és que aquest estiu sortir a l’estranger (a països extracomunitaris) sortirà més car. Per tant, hauran d’optar, per plasmar el seu estalvi en aquest concepte, per destinacions nacionals i també internacionals (però dins dels països europeus que tinguin la mateixa moneda que nosaltres).
I, sent puntillosos, fins i tot es pot viatjar a altres àrees geogràfiques que poguessin mantenir les seves monedes en depreciació pel que fa a la moneda comuna europea. Per tant, una solució per viatjar aquestes properes vacances per uns preus més econòmics consistiria a acudir als mercats de divises en cerca d’informació per comprovar quins són les que estan depreciades pel que fa a l’euro, i inclinar-nos per aquestes destinacions.
