Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Banc dolent: preguntes i respostes

El capital d'aquesta societat que gestionarà els actius "tòxics" dels bancs serà públic en un 50%, per la qual cosa si funciona malament, el contribuent es veurà afectat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 07deSetembrede2012

L’última reforma financera a Espanya aprovada el passat 31 d’agost aporta diverses novetats. A més de més exigències per als bancs i d’incrementar la protecció als petits inversors, inclou la creació d’una nova figura financera: el denominat banc dolent. Igual que en altres països com Irlanda, aquí dins de pocs mesos començarà a operar una societat públic-privada que s’encarregarà de gestionar els actius “tòxics” o problemàtics que tenen ara els bancs en balanç, en la seva majoria actius immobiliaris. L’objectiu és alleujar la càrrega de les entitats financeres per propiciar la seva sortida de la crisi. El seu bon funcionament serà crucial per a la posterior evolució de la nostra economia. A més, si va malament, el contribuent es veurà afectat, ja que un 50% del capital de la societat serà públic. En el següent article es resolen tots els dubtes entorn del banc dolent.

Què és?

Img comisiones2 articulo
Imatge: Vangelis Thomaidis

El banc dolent serà una societat que gestioni els actius aliens al pur negoci bancari (sobretot immobiliaris) dels quals les entitats s’estan mostrant incapaces de desprendre’s. És a dir, podria definir-se com una societat financer-immobiliària que gestionarà únicament actius problemàtics de la banca.

Sorgeix amb l’objectiu d’actuar com a intermediari i vendre la ingent quantitat de pisos, altres actius immobiliaris i sòl que té la banca espanyola que ha rebut ajudes públiques en el seu balanç. En particular, solament aquestes entitats nacionalitzades traspassaran a aquesta nova institució els actius més problemàtics amb els quals expliquin en la seva cartera. És a dir, en una primera fase, el banc dolent solament comptarà amb actius de Bankia, CatalunyaCaixa, Novagalicia i Banc de València.

Els càlculs inicials apunten que la societat albergarà entorn de 180.000 milions d’euros en actius problemàtics immobiliaris.

Quin tipus d’actius acollirà?

L’anomenat banc dolent absorbirà els actius adjudicats per impagament de deute (pisos i sòl) i els crèdits problemàtics lligats al promotor. Aquest tipus d’immobles i préstecs són qualificats com el més tòxic del sector i el que està llastrant els actuals comptes de la banca.

No obstant això, des del Ministeri d’Economia negocien amb la Unió Europea la possibilitat d’incloure crèdits dubtosos a altres sectors, com el consum. D’aprovar-se així, el banc dolent crearà societats o fons per separar diferents carteres per tipus d’actiu i atreure així a inversors específics.

Com funcionarà?

La missió del banc dolent serà prendre els actius tòxics dels bancs nacionalitzats (promocions de pisos, sòl, crèdits morosos…), pels quals pagarà a les entitats amb diners en efectiu, deute o accions, per més tard vendre’ls.

Per als bancs afectats, aquesta institució servirà de pilota d’oxigen, perquè aconseguiran liquiditat per actius que avui no poden vendre o accions de la societat. Per la seva banda, per al banc dolent, el negoci estarà en la possible venda dels actius a un major preu.

La clau de l’èxit radicarà en el preu de venda que posi el banc dolent als actius segregats. Perquè la societat sigui rendible, el preu haurà de ser prou atractiu per als potencials inversors. Els solars o el sòl urbà i rústic figuren entre els actius que majors descomptes podrien presentar, ja que en l’actualitat pocs promotors estan disposats a desenvolupar projectes interessants.

En principi, el banc dolent comptarà amb un termini d’entre 10 i 15 anys per vendre el “maó” de les entitats que hagin rebut diners públics.

De qui dependrà el banc dolent?

Tindrà una participació màxima de l’Estat del 50%, la qual cosa fa deduir que l’altre 50% del capital estarà en mans privades. I és que encara que els bancs rebin deute de la societat, no podran computar com a inversors privats, perquè figuraran dins del màxim 50% que pertanyerà a l’Estat.

El Govern, de fet, ha obert la porta a la possibilitat de donar incentius fiscals a qui vulgui participar al capital d’aquesta entitat. És possible també que el Fondo de Garantia de Dipòsits pugui entrar en l’accionariat.

Els bancs més solvents (espanyols o internacionals) són potencials inversors privats del banc dolent, igual que societats immobiliàries sanejades o grans fons d’inversió internacionals.

Quan començarà a operar?

El Ministeri d’Economia té fins a finals de novembre per culminar la regulació. Abans del 30 de novembre, el denominat banc dolent haurà d’haver captat capital suficient com per cobrir la meitat dels actius que traspassin les quatre entitats nacionalitzades (Bankia, Novagalicia Banca, Catalunya Caixa i Banc de València).

De quina manera afecta al ciutadà?

Una de les majors pegues del banc dolent és que no resulti una societat solvent. En aquest cas, el contribuent es veurà afectat, ja que un 50% del capital amb el qual es creu procedirà de fons públics. Si amb el temps (té 15 anys per operar) es mostra rendible, podria redundar en baixades d’impostos o millores en àmbits claus de l’Estat del Benestar, com a sanitat o educació.

La seva no rendibilitat, per la seva banda, seria un indici de debilitat econòmica, la qual cosa no passarà de llarg al petit estalviador.

Com es valoraran els actius?

Una de les qüestions més peliagudas i que encara falta per conèixer és com es farà la valoració dels actius que passaran al banc dolent. En principi, el Banc d’Espanya s’encarregarà de fixar el preu de transferència dels actius basant-se en els informes d’experts independents. Com més gran sigui el descompte aplicat respecte al valor en llibres, major serà el forat per a l’entitat que els transfereix.

Si es pren com a referència la segona reforma financera anunciada a Espanya a l’inici de l’any, per efectuar la valoració s’aplicaran descomptes del 80% per al sòl, del 65% per a promocions en curs i del 35% per a habitatge acabat.

El preu de traspàs és clau perquè la nova societat comprarà actius el preu actual dels quals al mercat és molt inferior al que figura en els balanços dels bancs, a causa de la burxada de la bombolla immobiliària. Si el banc dolent els compra cars, pot perdre diners en intentar vendre’ls. No obstant això, si els compra massa barats, serà perjudicial per a les entitats que els transfereixen, ja que haurien d’assumir pèrdues per la seva venda.

Com es finançarà?

El banc dolent es finançarà mitjançant el llançament d’emissions de deute, que podran comprar al mercat tot tipus d’inversors. En estar participada en un 50% per l’Estat, en realitat, es nodrirà de les aportacions de tots els contribuents.

Cal tenir en compte, a més, que la recuperació de la inversió pública dependrà de la capacitat d’aquesta nova societat per obtenir beneficis, alguna cosa difícil en la situació actual. En qualsevol cas, el seu disseny es farà tenint en compte criteris de rendibilitat, per poder així atreure al capital privat.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions