Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Banc, zona única de pagaments

La zona única de pagaments implica agilitat i un estalvi significatiu en les taxes, però amb prou feines s'ha instaurat

Encara que està vigent des de 2008, l’adaptació de la banca a la normativa que pretén instaurar una zona única de pagaments en tota Europa encara no és absoluta. Els seus avantatges redunden en agilitat, millor qualitat d’informació i un estalvi significatiu en les taxes, però encara es beneficien solament uns pocs consumidors. L’informe d’una consultora de referència indica que les taxes interbancàries s’abaratirien en 11.600 milions d’euros amb la seva plena aplicació, mentre que en l’ocupació de targetes, aquesta reducció seria superior a 20.000 milions d’euros. Això suposa un al·licient, ja que cada any a Europa ciutadans, empreses i administracions públiques realitzen més de 50 milions de transaccions bancàries.

Lenta implantació

Amb prou feines una mica més del 9% de les transferències es tramiten segons el nou sistema. Les domiciliacions bancàries, que havien d’estar exemptes de comissions en els 32 països des de novembre de 2009, també han tingut escàs abast durant la migració. La inversió que ha de realitzar la banca i el temor a la competència són les principals raons citades pels especialistes per explicar el problema. No obstant això, alguns consumidors europeus es beneficien d’aquest mecanisme bancari, que no distingeix entre pagaments interns i transfronterers, i que disposa una sèrie d’instruments de pagament d’alta seguretat i fidelitat tecnològica.

Les taxes interbancàries s’abaratirien en 11.600 milions d’euros

Des de la introducció de l’euro com a moneda única, els consumidors europeus poden abonar en una mateixa moneda qualsevol producte o servei en qualsevol dels països de la UE, sense necessitat de comprar i vendre divises, i amb una integració i versatilitat econòmica transnacional sense precedents. Per completar el projecte de la unió econòmica i monetària mitjançant la seva extensió a les transaccions bancàries, la Comissió Europea va llançar en 2007 la Single Euro Payments Area (SÀPIGA). La seva finalitat és renovar els mitjans de pagament i els estàndards bancaris en 32 estats europeus: els 27 de la UE més Islàndia, Liechtestein, Noruega, Suïssa i Mònaco. La gradual implantació del pla havia de complir tres objectius marcats en tres etapes:

  • Implantar un nou sistema de transferències bancàries. Vigent des de gener de 2008, permet realitzar pagaments en euros a qualsevol beneficiari dins de la UE, sense distincions entre pagaments interns i transfronterers, ni comissions especials en les operacions.

  • Instrumentar un sistema de deutes domiciliats, de manera que el pagament periòdic de qualsevol servei contractat en algun dels 32 països pugui reportar-se del compte personal que el client tingui al seu país d’origen, sense comissions ocultes.

  • Adaptar el sistema d’identificació de les targetes de crèdit i dèbit a la nova tecnologia, que incorpora un xip a les targetes per aconseguir major agilitat i seguretat en les transaccions, en reforçar el grau d’autenticació tant de la targeta com del titular, i que havia d’estar en plena vigència des del passat mes de desembre.

Múltiples beneficis

L’adaptació del sistema és lenta i la Zona Única de Pagaments, encara que es troba en ple vigor des del punt de vista legal, encara no és la norma. El Banc Central Europeu indica que amb prou feines el 9,6% de les transferències bancàries a la zona euro es van tramitar fins al moment sota el SÀPIGA. El Banc d’Espanya, per la seva banda, assenyala que en data de desembre de 2010, solament el 19,4% de les transferències espanyoles emeses van correspondre al SÀPIGA.

Referent a les domiciliacions bancàries, l’adaptació no convenç massa. El passat mes de desembre, la Comissió Europea va decidir intervenir, al marge de la lògica de l’autorregulació adoptada fins al moment. La proposta de reglament estaria vigent des de 2012 i busca prohibir les comissions bancàries ocultes sobre les domiciliacions, que a dia d’avui es facturen, segons la CE, en sis països: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Bèlgica i Suècia.

L’adaptació del sistema és lenta i la Zona Única de Pagaments, encara que en ple vigor des del punt de vista legal, encara no és la norma

Respecte a l’adequació a la nova tecnologia en les targetes de crèdit i dèbit, segons una prestigiosa consultora internacional, els bancs grans i mitjans haurien d’assumir una inversió d’entre 3.000 i 8.000 milions d’euros per adaptar-se al SÀPIGA. Gran part d’aquesta quantitat es destinaria a l’adequació de les targetes amb xip en plàstics, caixers i Terminals de Punts de Venda.

  • Beneficis en domiciliacions

Una de les característiques més destacades de la SÀPIGA és l’apartat de les domiciliacions bancàries. Les noves mesures tenen efecte sobre diversos sectors de l’economia: des de la inversió immobiliària, fins als viatges de negocis, la inversió financera i els viatges d’estudis. Amb la nova norma, un espanyol que viatgi sovint a l’estranger pot, entre altres coses, contractar una línia de telefonia mòbil a qualsevol capital i domiciliar el pagament en el seu compte espanyol, amb els mateixos costos i beneficis de la seva línia nacional.

A més, les principals novetats sobre els deutes domiciliats són:

  • Es pot determinar la data exacta per al cobrament i pagament.

  • Es concilien de manera automàtica els comptes pels cobraments rebuts, en incloure camps addicionals que s’ajustin a les factures.

  • És possible automatitzar les transaccions excepcionals (devolucions, rebutjos…).

Cada entitat ha de facilitar els terminis per a les devolucions ordinàries i per a les excepcionals. Perquè es pugui realitzar el tràmit d’una domiciliació, l’únic requisit és que el deutor autoritzi al creditor per al cobrament en un compte de qualsevol entitat de crèdit situada a la zona SÀPIGA. El sistema és vàlid tant per a pagaments únics com per als recurrents o periòdics, sense límit d’import.

  • Beneficis en transferències bancàries

Les novetats no solament inclouen l’exempció de comissions especials en pagaments realitzats en comptes estrangers. La nova normativa implica també un accés immediat a la informació. Ara és possible realitzar una transferència a França amb el mateix sistema de comissions pactat amb l’entitat financera a Espanya per als pagaments nacionals, però es coneix quan s’abonarà aquesta transferència en el compte del receptor.

SÀPIGA és un estàndard únic per a la identificació i validació dels comptes bancaris europees: l’ANAVEN (“International Bank Account Number”), que conté informació estandarditzada per a tots els països. Els formats de tots els comptes bancaris han de ja estar adaptats a aquest sistema. Si les entitats no ho han implantat encara, han de poder brindar el nou número de compte si el client ho sol·licita.

Certes eines en Internet permeten conèixer l’ANAVEN de qualsevol compte bancari. El seu format aporta la següent informació: Codi País, Dígit de control ANAVEN, Entitat, Oficina, Dígit de control del Banc, Número de compte corrent (ÉS-70 -0128-0001-01-0123456789).

En la pràctica, el nou sistema de transferències bancàries implica que:

  • Els pagaments es realitzen per la totalitat de l’import, sense deducció de despesa algun de la quantitat transferida. Si hi hagués algun càrrec, haurà de repercutir-se als clients per la seva pròpia entitat de crèdit.

  • Seguretat sobre la data en què els diners estarà. La Zona Única de Pagaments fixa un límit màxim de tres dies hàbils, que pot reduir-se entre les entitats.

  • Els pagaments poden ser únics i massius (un únic deute en el compte de l’ordenant, amb múltiples abonaments per a diferents beneficiaris).

  • S’han d’identificar els motius del pagament mitjançant camps específics de dades.

  • Ha d’haver-hi liquidació separada de comissions, possibilitat d’informació complementària i, a més, cada entitat ha de desenvolupar normes per a pagaments rebutjats o retornats.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions