Molt es parla sobre l’impacte de la “banca en l’ombra” en l’economia global i els seus perills per al sistema financer en els propers anys. Fins i tot s’insinua que pugui ser el detonant d’una nova crisi financera. Per aquest motiu la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Elvira Rodríquez, l’hagi titllat de “amenaça potencial” per a l’estabilitat financera a llarg termini. Però, què significa aquest terme? Poden els usuaris bancaris accedir als serveis que proporcionen aquestes entitats? La “banca en l’ombra” (shadow banking) és un conjunt d’entitats financeres que realitzen operacions al marge dels òrgans reguladors de cada país. Concedeixen crèdits i brinden productes amb alta rendibilitat, però convé conèixer-los a fons o es poden tenir importants pèrdues. A continuació es detallen les seves particularitats.
Què ofereix la banca en l’ombra?
La pràctica mercantil de l’anomenada “banca en l’ombra” va començar al món anglosaxó, però ja ha arribat a centrar les seves activitats en terreny nacional. Procedeixen de fons del mercat de capitals, i fins i tot de vehicles d’inversió estructurats, i no tenen vinculació amb els bancs tradicionals.
Els usuaris no trobaran les seves sucursals pels carrers de les principals urbs espanyoles, com qui desitja buscar els serveis de BBVA, Bankia, Caixa Laboral o qualsevol altra entitat regulada. Al no estar supervisats, no presenten aquests serveis de cara el públic, sinó que desenvolupen les seves activitats financeres des de les seves oficines i sempre sota alternatives a l’estalvi o la inversió a través de dissenys molt més complicats.
Aquestes entitats donen crèdit encara que sense estar regulades per l’estricta normativa que afecta a tots els bancs i entitats financeres
No compten amb els tradicionals productes bancaris com a dipòsits a termini, comptes corrents, ni emeten targetes de crèdit. La seva línia de negoci va més enllà dels plantejaments comercials a l’ús dels bancs. D’una banda, s’encarreguen de donar crèdits, després del tancament de la “aixeta” de les entitats com a conseqüència de la crisi. A més, tenen productes d’inversió de major sofisticació financera: fons d’alt risc, productes financers basats al mercat monetari i operacions estructurades són algunes de les propostes que realitzen aquestes entitats financeres no regulades.
És difícil que els petits i mitjans estalviadors tinguin accés als productes i serveis que presta la “banca en l’ombra”, ja que es dirigeixen a emprenedors, petits i mitjos empresaris, inversors i clients amb alt poder adquisitiu. Alguns d’aquests, davant la negativa de la banca tradicional de donar préstecs, han recorregut a aquesta altra, doncs són entitats que donen crèdit encara que sense estar regulades per l’estricta normativa que afecta a tots els bancs i entitats financeres.Aquest fet permet que els seus demandants puguin accedir al crèdit ràpid de forma més resolutiva, i sense tants requisits com en la banca tradicional. Però no és tan fàcil com sembla a simple vista, ja que les seves condicions de contractació són molt més severes pel que fa a interessos, terminis d’amortització, penalitzacions, etc.
Alternatives a l’estalvi
La “banca en l’ombra” no es limita a la concessió de préstecs, sinó que també s’encarrega de buscar altres alternatives als dipòsits a termini, perquè els clients puguin millorar els seus comptes personals tots els anys. La reducció de rendibilitat en tots els productes procedents de renda fixa ha incidit que no pocs particulars hagin pres diversos camins per esmenar aquest problema que els afecta en la seva butxaca.
La rendibilitat dels productes de la “banca en l’ombra” és major, encara que també té més riscos
A través d’aquests peculiars canals per a la inversió, els seus marges de rendibilitat poden millorar sensiblement, encara que sigui a costa de productes més sofisticats i, en qualsevol cas, amb major risc que els tradicionals. Van des dels fons d’altrendiment, als estructurats, sense que faltin els apalancados (obtenen uns beneficis molt superiors a l’ordinari si tot sali com esperen, però amb una major incapacitat per atendre els pagaments).
Solament poden involucrar-se en aquestes inversions tan atípiques els qui tinguin coneixements exhaustius d’aquests mercats i controlin els seus moviments. Els guanys poden ser excepcionals, però les pèrdues també, fins i tot esgotant lesaportacions monetàries.
A Espanya hi ha una sèrie d’entitats que, sense ser “banca en l’ombra”, tenen molt preocupat al sector regulat per la competència que generen. Són entitats financeres filials de bancs europeus que brinden un servei molt competitiu: no cobren comissions i ofereixen productes molt agressius, amb millors condicions de contractació que la banca espanyola.
