Operacions tan senzilles com domiciliar un rebut o consultar l’oferta de productes financers suposen un enorme esforç ple d’obstacles per, almenys, un milió de persones a Espanya. És el nombre d’afectats que pateixen algun grau de sordera, segons la Confederació Nacional de Sords Espanyols (CNSE). A diferència d’altres grups com el d’invidents o discapacitats físics, poc s’ha fet perquè les entitats financeres els siguin accessibles, tal com afirmen les associacions en què estan agrupats. Per pal·liar aquesta situació, algunes entitats han decidit aplicar noves fórmules com a vídeos informatius en llengua de signes espanyola i la interpretació de signes a través de videoconferència.
Videollamadas
No es pot dir que la demanda que les persones sordes porten fent durant anys perquè els bancs i caixes espanyoles s’adaptin a les seves necessitats hagi estat escoltada, encara que sí s’ha donat el primer pas. Fins a elmomento són només dos les entitats que han incorporat el servei de videollamadas perquè les persones sordes puguin accedir als serveis i producte bancaris: Bankinter i BBK. La primera d’elles ha incorporat al seu portal un apartat específic que compta amb vídeos informatius en llengua de signes espanyola, per apropar els continguts i funcionalitats, i fer accessibles els productes del portal de l’entitat a les persones sordes. A més, aquesta entitat ha habilitat un servei d’intèrpret de llengua de signes que pugui servir de suport a aquestes persones en les operacions que signin amb l’entitat.
El vídeo, que es pot visualitzar des de la web del banc, té una durada d’una mica més de dos minuts i explica com es pot operar a través d’ebankinter ‘’ i quin tipus de productes i serveis financers s’ofereixen, amb especial atenció a les hipoteques i a l’operativa a través de mòbil. Per visualitzar-los solament és necessari tenir instal·lat el programa Windows Mitjana Player. Tots els vídeos que s’inclouen a la web han estat realitzats per experts en llengua de signes de la Fundació CNSE, que han aportat la seva experiència i coneixement per adaptar la terminologia financera a la llengua natural de les persones sordes, segons apunten des de l’entitat financera.
Per visualitzar els vídeos només cal tenir instal·lat un programa informàtic comú i senzill
En la mateixa adreça camina BBK. L’entitat financera basca, en col·laboració amb l’Associació de Persones Sordes de Bilbao i Biscaia, ofereix un servei d’interpretació de la llengua de signes a través de videoconferència, que pot trobar-se a la seva pàgina web. Així, els clients amb discapacitat auditiva podran, a partir d’ara, domiciliar un rebut, negociar un nou préstec, o consultar l’oferta de productes i serveis financers. L’oferta consisteix en un sistema de videoconferència habilitat en l’oficina central de la caixa d’estalvis. La manera d’operar és ben senzilla: n’hi ha prou que es realitzi una trucada al servei d’intèrprets de llengua de signes de l’associació per poder traduir al gestor financer les indicacions del client.
Mesures d’accessibilitat
També altres entitats, en major o menor mesura, estan escometent diversos canvis, dins del seu programa d’integració laboral i social d’empleats i clients que pateixen sordera, perquè els seus productes puguin arribar de la millor forma possible a aquest col·lectiu. Caixa Espanya, per exemple, ha desenvolupat un programa que compatibilitza les seves tasques habituals en la sucursal amb les d’intèrpret de llengua de signes. Caixa Navarra també ha apostat per l’accessibilitat de les persones sordes, i ha proposat a tots els seus empleats la possibilitat d’assistir a un curs de llengua de signes.
Per la seva banda, Deutsche Bank ha començat la seva activitat en benefici de les persones amb discapacitat instal·lant en les seves oficines bucles magnètics per connectar els implants coclears i facilitar d’aquesta manera la comunicació entre el client sord i l’integral, o realitzar transferències a través de missatges pel telèfon mòbil. L’implant coclear és un dispositiu electrònic, petit i complex, que pot ajudar a proporcionar algun sentit de l’audició de sons a una persona que sigui profundament sorda o que tingui greus dificultats auditives.
Algunes oficines han instal·lat un sistema per connectar implants coclears i facilitar la comunicació
Pel que fa a l’accessibilitat dels caixers automàtics, un estudi realitzat per CONSUMER EROSKI constata la deficient accessibilitat que tenen per a les persones que presenten algun tipus de discapacitat, entre els quals es troben les persones sordes. En aquest sentit, la Fundació Barcelona Digital recomana un sistema perfectament audible d’instruccions, ja sigui a través del caixer, el telèfon mòbil o auriculars, perquè les persones amb problemes d’audició puguin realitzar qualsevol tipus de gestió en els caixers. El sistema ha de ser capaç de reproduir sonorament el menú o instruccions disponibles en cada operació, la confirmació de la selecció, i els possibles missatges d’error. En alguns casos, si el caixer es troba situat en un entorn molt sorollós, pugues no ser audible, i per això igualment es recomana també un sistema simultani de senyals visuals.
El passat 24 d’octubre de 2007, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava la Llei 27/2007 per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es garanteixen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes. Aquesta llei garanteix a aquestes persones el seu “dret a accedir al coneixement, la informació i la comunicació en igualtat de condicions que la resta dels ciutadans”. Per a això es reconeix, en primer lloc, la llibertat d’elecció de llengua en la qual es vol comunicar i, a continuació, es garanteixen els diferents mitjans de suport a la comunicació que cadascun precisi.
Amb l’aplicació de la nova normativa, extensible als serveis que ofereixen els bancs i caixes d’estalvi espanyoles, es dona resposta a les demandes d’aquestes pesonas, contenint un doble objecte de regulació: d’una banda, l’aprenentatge, coneixement i ús de la llengua oral (mitjans de suport a la comunicació oral) i, per un altre, l’aprenentatge, coneixement i ús de la llengua de signes. En opinió del president de la CNSE, Luis J. Canó, aquest nou text “ha de corregir les grans desigualtats que sofreixen les persones sordes en aquest país i el moviment associatiu de persones sordes estarà molt pendent del seu correcte desenvolupament reglamentari i del seu compliment”. A més, matisa que és imprescindible que aquesta llei disposi de l’assignació pressupostària suficient perquè, “els nous drets exigeixen comptar amb els mitjans necessaris”.
