Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Banca telefònica: avantatges i inconvenients

L'usuari pot realitzar les mateixes consultes i operacions bancàries per telèfon amb la mateixa seguretat que les efectuades des de la pròpia entitat

Des de qualsevol lloc

/imgs/2008/09/banca-telefonica.articulo.jpgLa banca telefònica és un sistema que permet a l’usuari realitzar consultes i operacions a través d’un número de telèfon que l’entitat posa a la disposició dels qui desitgin utilitzar aquest servei. D’aquesta manera, la presència física del client en la sucursal no és necessària a l’hora de consultar els últims moviments del compte, realitzar transferències, pagar rebuts o bloquejar les targetes en cas d’extraviament. Aquestes són només algunes de les operacions que, amb la mateixa seguretat que les efectuades en la pròpia entitat, poden fer-se sense la necessitat que moure’s de casa o del lloc de treball.

Les prestacions que ofereix la banca telefònica són pràcticament les mateixes que es duen a terme en l’oficina, a excepció, és clar, de disposar d’efectiu. Normalment, el client pot utilitzar, indistintament, un telèfon fix o un mòbil i realitzar la trucada des d’Espanya o des de qualsevol altre punt del planeta. Encara que alguns bancs o caixes d’estalvi tenen un horari limitat per a realitzar les operacions -de 8.00 a 22.00 hores de dilluns a dissabte-, unes altres permeten la comunicació les 24 hores del dia durant tot l’any, festius inclosos. Això depèn també del sistema que el client triï quan faci la seva crida. És freqüent que els usuaris tinguin l’opció d’utilitzar un sistema de resposta automàtica -que interpreta les paraules o indicacions del client a través del teclat del telèfon i li sol·licita les dades que precisa per a atendre la consulta o operació- o parlar amb un agent telefònic. En aquest últim cas, l’horari sol ser més reduït.

Què necessita el client

El primer pas per a beneficiar-se d’aquest servei, que sol ser gratuït, és donar-se d’alta. Per a això és necessari que el client acudeixi a la seva sucursal, encara que també pot fer-ho a través del telèfon o sol·licitar-lo per Internet. En qualsevol cas, el client rebrà una clau secreta, normalment en mà o a través del correu tradicional. És un codi d’accés personal format per quatre dígits, similar al que s’usa per a realitzar operacions en els caixers automàtics o encendre els telèfons mòbils. Amb aquesta clau el client s’identifica quan fa la crida i pot fer consultes sobre l’estat dels seus comptes.

La banca telefònica pot estar a la disposició del client les 24 hores del dia

Per a una major seguretat i confidencialitat, l’usuari rep també una targeta de coordenades amb la qual pot fer les seves operacions, alguna cosa al que no es té accés només amb la clau secreta. Segons expliquen des de Bankinter, la targeta de coordenades conté lletres i números, i cada vegada que el client vol fer una operació amb els seus comptes -per exemple una transferència- se li demana una de les claus que figuren en ella. És el mitjà que s’utilitza per a confirmar les ordres, és a dir la signatura electrònica. Es tracta d’una targeta personal i intransferible que permet realitzar operacions en tots els comptes en què l’usuari figuri com a titular o autoritzat. Cada targeta conté un número de referència que la distingeix de totes les altres perquè porta una combinació de coordenades única i d’aquesta manera el banc comprova que li correspon en exclusiva a un client determinat. Igual que ocorre amb les targetes de crèdit, en cas de robatori o pèrdua, l’afectat ha de posar-se en contacte amb el servei telefònic per a anul·lar-la i que l’entitat li faciliti una nova, que serà rebuda en el domicili habitual del client.

Alguns bancs substitueixen les targetes de coordenades per altres claus com a àlies o claus de signatura que permeten reforçar la seguretat de les operacions. La clau de signatura és emesa de manera automàtica per un sistema informàtic, de manera que l’intent d’accés amb la clau d’entrada o de signatura errònia bloquejarà l’operació per a evitar qualsevol intent de suplantar la personalitat de l’usuari.

Com funciona

Una vegada que el client té en el seu poder la clau secreta i la seva targeta de coordenades, pot utilitzar el servei de banca telefònica. Per a això ha de fer una anomenada al número que el banc posa a la disposició dels usuaris per a accedir a aquest servei. Algunes entitats utilitzen números que tenen el cost d’una trucada local o provincial, com a Caixa Navarresa. Altres bancs faciliten números 901 -de cost compartit entre l’usuari i el receptor- o 902-on només paga qui anomena, amb un preu superior a la crida local i inferior a la interprovincial-. Si es tractés d’un número amb prefix 900, la crida seria gratuïta, perquè l’empresa que proporciona el servei assumeix el cost.

Una vegada que el client marca el número de telèfon, el servei de resposta automàtica canalitza la crida. L’usuari s’identifica amb la seva clau personal i, generalment, té l’opció de realitzar l’operació amb el sistema de resposta automàtica o amb un agent telefònic. El servei automàtic interpreta les paraules i indicacions a través del teclat. Té l’avantatge de ser més ràpid i estar disponible en un horari més ampli. L’usuari només ha de teclejar en el telèfon la clau de l’operació que vol realitzar o dir la paraula. Per exemple, si el client desitja consultar el saldo dels seus comptes ha de prémer 010 o dir -saldo-; si el que desitja és saber els moviments dels seus comptes ha de teclejar 020 o dir -moviments-. També es contempla la possibilitat de passar a un empleat telefònic marcant un codi o dient “passo a gestor”. El desavantatge del sistema de teclejat és que els qui encara tinguin telèfon de disc no poden utilitzar-ho, encara que sí que tenen disponible l’opció verbal automàtica o triar que els atengui un agent.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions