Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Bons estatals o autonòmics?

Els bons catalans proporcionen més rendibilitat, però no compten amb la protecció del Fons de Garantia de Dipòsits

La Generalitat de Catalunya ha començat a emetre bons a 12 mesos que brinden als seus subscriptors una rendibilitat del 4,75%, quan el deute a un any d’Espanya amb prou feines supera el 2%. Com a contrapartida, aquesta emissió no compta amb la protecció del Fons de Garantia de Dipòsits i estan condicionats als comptes autonòmics de Catalunya.

Rendibilitat immillorable

Els bons emesos per la Generalitat de Catalunya superen en rendibilitat a la qual brinden altres productes de la renda fixa i de similars característiques. El seu benefici és del 4,75%, mentre que el deute a un any d’Espanya amb prou feines sobrepassa el 2% i el tipus d’interès mitjà dels dipòsits de bancs i caixes d’estalvi ronda el 2,50%, segons el Banc Espanya. No obstant això, convé saber que encara que el seu rendiment és del 4,75% al venciment, una vegada descomptats els impostos i comissions, quedaria reduït en gairebé un punt percentual. Entre els productes del deute públic, aquesta és la proposta que reporta major rendibilitat als estalviadors, ja que les obtingudes en l’última subhasta a escala nacional han estat sensiblement inferiors: del 2,527% per als bons a tres anys i del 2,964% pels de cinc anys. Caldria remetre’s a les obligacions de llarga durada per obtenir una retribució d’acord a la dels bons catalans, del 4,541% i 5,070%, per a les obligacions a 15 i 30 anys, respectivament.

Una vegada descomptats els impostos i comissions, el seu rendiment quedaria reduït en gairebé un punt percentual

Els inversors poden comprar els bons catalans fins al 12 de novembre d’aquest any, data en què finalitza el termini de subscripció, per un import mínim d’un bo el cost del qual és d’1.000 euros. Les peticions per imports superiors hauran de ser múltiples d’aquesta quantitat. Un total de 23 bancs i caixes participen en la col·locació dels bons de la Generalitat: La Caixa, Caixa Girona, Catalunya Caixa, Unnim, Banc Sabadell, Barclays Bank, Deutsche Bank, Caixa Penedès, Mediolanum, Caixa’d Enginyers, Banc Pastor, Unicaja, Caixa Granada, Sa Nostra, Gaesco, Bankpyme, Caixa Laietana, Caixa Murcia, Estalvio Corporació, CAI, Ibercaja, Vital Kutxa i Caixa Ontinyent.

Convé subscriure’ls?

La contractació d’aquests bons pot implicar certs riscos:

  • Aquesta emissió no compta amb la protecció del Fons de Garantia de Dipòsits, que té per objecte garantir els dipòsits en diners i en valors constituïts en les entitats de crèdit, davant qualsevol situació d’insolvència per part de l’entitat emissora.

  • Poden declarar-se en suspensió o cessació de pagaments i, per tant, no fer front als desemborsaments. L’agència de qualificació de riscos Moody’s ha alertat dels riscos de l’emissió d’aquests bons per a particulars pel seu curt termini i el seu “elevat cupó”. Aquesta mateixa empresa ha rebaixat un grau la qualificació a llarg termini per al deute de la Generalitat de Catalunya, que ha passat de A1 a A2.

  • Estan condicionats als comptes autonòmics de Catalunya.

Són una bona opció per invertir petites quantitats i diversificar les inversions

Mereix la pena, llavors, subscriure aquest producte? Té al seu favor la seva major rendibilitat i un termini de permanència curt, que pot ser propici per invertir petites quantitats de diners i així diversificar les inversions a través de diversos productes financers. A més, convé valorar que és un producte amb menor volatilitat que els basats en la renda variable, especialment, la Borsa.

Renda fixa

Al mercat de renda fixa i en el referit als bons, el bo espanyol a 30 anys proporciona la millor retribució als seus demandants, amb el 4,9%, per sobre del bo a 10 anys (4%) i a tres (2,4%).

Una altra opció és decantar-se pel mercat de bons d’altres països, com Estats Units o Alemanya, la remuneració dels quals oscil·la entre l’1,1% i el 3,8%. Si els estalviadors opten per la renda fixa nord-americana, podran obtenir una rendibilitat en similars magnituds que la nacional, de l’1,1%, 2,5% i 3,8% si els bons tenen un període de permanència de tres, 10 i 30 anys, respectivament. Si és la renda fixa germana la triada, la retribució serà de l’1,1%, 2,4% i 2,9% per als mateixos terminis.

Amb el mateix període de permanència que els bons catalans (12 mesos) es pot aconseguir una rendibilitat superior si es contracta un dipòsit. Encara que la veritat és que cal vincular o bonificar aquest producte: “Dipòsit Vinculació” (Caixa Navarra), amb el 6,78%, “Dipòsit Vinculació Màxima” (Caixa Burgos), amb idèntic tipus d’interès, “Dipòsit Bonificat” (Caixa del Penedés), amb una remuneració del 5%.

BONS DE L'ESTAT

Els bons i obligacions de l’Estat són valors emesos pel Tresor a un termini superior. Tots dos productes financers són iguals en totes les seves característiques excepte en el termini, que en el cas dels bons oscil·la entre dos i cinc anys, mentre que en les obligacions és superior a un lustre.

S’emeten mitjançant subhasta competitiva i el valor nominal mínim que es pot sol·licitar en una subhasta és d’1.000 euros. Les peticions per imports superiors han de ser múltiples de la citada quantitat. El Tresor emet bons a tres i cinc anys, mentre que les obligacions tenen un període de permanència superior, de 10, 15 i 30 anys.

Les entitats financeres tenen establertes comissions per venda de valors que oscil·len entre un 0,1% i un 1% de l’import nominal de l’operació, i que es descomptarà del preu de venda. Tots els valors del Tesoro poden vendre’s abans del seu venciment al mercat secundari. Per a això, n’hi ha prou amb donar l’ordre de venda a l’entitat financera on es van adquirir. Cunado es decideix vendre títols al mercat secundari, es poden sofrir pèrdues sobre la inversió realitzada, la qual cosa no succeeix si els títols es mantenen fins al seu venciment.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions