Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Caiguda i pujada lliure d’un valor borsari

No és fàcil diferenciar un repunt o una tendència alcista de la pujada lliure d'un títol

Img bolsa Imatge: peter mueller

Una de les estratègies més senzilles per obtenir rendibilitat és la de deixar-se portar per la pujada lliure dels títols d’una companyia que cotitza en Borsa. Ocorre sovint, especialment en els períodes alcistes, i amb valors que cotitzen en tots els índexs borsaris nacionals i internacionals, però la veritat és que no és tasca fàcil detectar quan un valor està en pujada lliure i diferenciar-ho d’un repunt o una tendència alcista sense més. També resulta difícil de detectar, i és una de les tendències que més dany pot fer als estalvis del petit inversor, la caiguda lliure, que es dona amb major freqüència en períodes a la baixa de Borsa i els efectes de la qual són demoledores.

Estratègia d’inversió

Per poder mesurar els efectes d’ambdues figures: caiguda i pujada lliure, un inversor ha de saber en què consisteixen aquestes tendències. Es pot parlar literalment de pujada lliure quan els nivells de resistència es trenquen i no hi ha noves referències a causa que la cotització ha sobrepassat els màxims històrics. En aquests moments no hi ha cap obstacle perquè els preus del valor puguin seguir escalant posicions en la seva cotització, bé durant un període de temps perllongant o fins que dicti l’evolució del valor. L’efecte pot durar moltes sessions borsàries o tenir una vida efímera, tot depèn de la força amb que escometi aquesta nova tendència i de la situació conjuntural de les borses internacionals. En el cas contrari, quan en baixar es trenquen nivells de suport i es fan xixines els mínims històrics, s’està en situació de caiguda lliure.

La caiguda lliure dels preus d’una acció es dona amb més freqüència en els períodes a la baixa

Els processos de pujada i caiguda lliure es produeixen a qualsevol moment de l’any, per la qual cosa sempre hi ha oportunitats per aprofitar les bondats que implica una pujada d’aquest tipus. Si vol obtenir rendibilitat d’aquests períodes, i evitar els efectes perniciosos d’una caiguda lliure, el petit i mig inversor pot utilitzar unes senzilles eines:

  • Tenir controlats sempre els nivells de resistència i suport, perquè una vegada depassats podrien donar inici importants pujades o caigudes en les empreses cotitzades.
  • A través de les cotitzacions històriques del valor o índex es poden esbrinar fàcilment els màxims i mínims històrics, per tenir una referència. Una vegada depassats tots dos preus històrics, l’estratègia estaria ben definida: en el cas dels màxims històrics caldria entrar en el valor que els superés, mentre que convé evitar entrar en els valors amb mínims històrics, ja que amb tota probabilitat aquests iniciaran una correcció brusca dels seus preus.

Per poder beneficiar-se de gran part d’una pujada cal desfer posicions al moment en què les revaloracions setmanals descendeixin o siguin menys importants, o quan el nombre de títols contractats sigui menys fort. Ambdues senyals indicarien símptomes d’esgotament. Mentre els títols segueixin pujant, no obstant això, es pot mantenir la posició, sense por a perdre el ja generat. Pot ser que hi hagi puntuals retallades, però cal conservar el valor fins que doni els primers símptomes de debilitat. En els processos de caiguda lliure no cal especular amb els actius sota cap consideració, ja que és un moviment molt perillós per als interessos de petits i mitjos inversors que pot portar a rebaixes de preus de fins a un 50%.

QUAN DESFER POSICIONS EN LA PUJADA LLIURE

Un dels principals problemes del petit inversor és quan desfer posicions (vendre) en un procés de pujada lliure. És freqüent que l’estalviador pensi que no podrà recollir tota la revaloració del procés alcista si es produeix un canvi de tendència que faci disminuir les seves plusvàlues (moltes vegades només es percep entre el 30% i 50% de les pujades acumulades en tot el cicle i, això en el millor dels escenaris possibles).

No hi ha cap mètode per saber en quin moment és preferible fer la sortida del parquet borsari, però és molt aconsellable portar una anotació setmanal de les revaloracions i títols contractats. Quan la seva força disminueixi durant dues o tres setmanes consecutives, pot significar que la tendència alcista està perdent impuls o ha arribat a la seva fi, per la qual cosa seria convenient vendre els títols o, en el cas dels inversors més agressius, una part d’aquests, per exemple la meitat. És pràcticament impossible recollir el 100% d’una pujada, per la qual cosa és preferible desfer posicions quan els gràfics donin senyal de venda, encara que sigui a costa de perdre una part.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions