Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Canales per a buscar ocupació

Internet i les noves tecnologies són les principals vies per a accedir a les ofertes de treball
Per Laura Caorsi 30 de desembre de 2008
Img ordenador
Imagen: Zanetta Hardy

El treball i l’estrès mantenen una relació molt estreta, tan pròxima que per a moltes persones resulta difícil pensar en una cosa sense l’altra. Però gairebé mai s’esmenta que una ocupació pot ser tan aclaparadora com l’absència d’ell. En efecte, la cerca de treball exigeix temps, dedicació i esforç, però si a més és infructuosa, causa un important desgast emocional. Aquesta dinàmica s’agreuja amb l’actual crisi econòmica, que ja llança un índex de desocupació superior al 20% i que estrenarà l’any 2011 amb milions d’espanyols en l’atur. La pregunta, abans de res, és què fer. Si el país travessa una conjuntura amb abundant mà d’obra i escassetat de llocs de treball, on i com cal buscar ocupació? Quins canals i quins mètodes resulten més eficaços? Les noves tecnologies i Internet són les principals vies per a trobar una ocupació.

Buscar ocupació en la Xarxa

El mètode tradicional -rastrejar ofertes en els anuncis classificats dels periòdics amb un bolígraf- cedeix terreny a altres vies més immediates i pràctiques que combinen d’una manera òptima la relació d’oferta i demanda, i que permeten realitzar una cerca molt més ajustada al perfil del candidat i les seves expectatives. Per això, Internet és la clau, ja que en aquests moments nombrosos portals d’ocupació utilitzen aquest doble model:

  • El registre d’empreses amb llocs vacants.
  • Una base de dades de persones amb necessitat de treballar.

El sistema és similar al d’una borsa de treball, amb la particularitat que la perquisició és d’anada i volta. Les empreses poden buscar candidats i viceversa. Al seu torn, els portals d’ocupació (que són d’abast estatal) permeten que la persona triï ofertes mitjançant filtres molt útils, com la província, el sector d’activitat, la titulació exigida o el sou estimat. El mateix patró serveix per a les empreses, que poden iniciar una cerca sense llançar una oferta pública i triar les característiques del seu treballador idoni.

De mitjana, cadascun dels tres portals més visitats d’Espanya compta amb tres milions de candidats i seixanta mil ofertes d’ocupació desglossades per branques d’activitat, lloc de l’oferta i data. Permeten que el candidat seleccioni les seves àrees d’interès per a rebre després en el seu correu electrònic informació sobre les vacants més recents que s’ajustin als seus criteris.

En enviar la seva sol·licitud, l’aspirant pot veure la quantitat de persones que també s’han presentat i, en alguns casos, fins a fer un seguiment de la selecció i conèixer si la seva petició ja ha estat vista per l’empresa, si encara està pendent de revisió, si ha passat a una següent fase o si ha estat descartada.

Internet permet realitzar una cerca molt més ajustada al perfil del candidat i les seves expectatives

Els portals d’ocupació són gestionats per especialistes en recursos humans i conjuminen els mètodes de les seleccionadores de personal amb els avanços tecnològics. Alguns, fins i tot, fan un pas més enllà i s’introdueixen en el mercat editorial per a oferir llibres i guies d’orientació professional, acadèmica i laboral. No obstant això, aquests portals, per funcionar en un context digital i informatitzat, ja tenen el seu propi filtre de selecció. Els candidats que es presenten són persones que, com a mínim, saben manejar un ordinador. Per aquest motiu les ocupacions allí ofertes requereixin una certa preparació tècnica i professional dels postulants.

De l’oficial al casual

Malgrat que els portals de selecció en línia han experimentat un auge notable en l’últim lustre, no són l’únic mètode que ofereix Internet (ni Internet és l’única via). Sense sortir de la web, moltes empreses espanyoles i multinacionals compten amb una pàgina pròpia de recursos humans i brinden la possibilitat d’inscriure’s amb total llibertat tant a les vacants concretes del moment com a la borsa de treball. Les grans signatures comercials inclouen en les seves pàgines l’enllaç “treballa amb nosaltres”, que condueix a un formulari en el qual qualsevol pot bolcar les seves dades personals i professionals amb l’esperança d’accedir a un lloc.

Les pàgines web empresarials i institucionals, igual que els portals de selecció, són la via més seriosa (o formal) per a buscar treball en Internet. No obstant això, cal esmentar altres aplicacions en línia que, en origen, tenien una finalitat lúdica, d’oci o de vinculació social, i que a poc a poc s’han convertit també en un canal més distès o informal per a buscar i trobar ocupació. Xarxes socials com Facebook -que van néixer per a mantenir en contacte a les persones amb els seus amics i vells coneguts malgrat les distàncies geogràfiques- són avui un vertiginós llit de publicitat, anuncis i, també, relacions laborals.

Els professionals liberals o els qui treballen en disseny, fotografia, creació de programari i textos, troben en aquestes xarxes un terreny fèrtil on promocionar les seves habilitats i serveis. El mateix pot dir-se de projectes de col·laboració internacional.

Tan útils resulten aquestes xarxes que, en l’actualitat, hi ha diverses orientades exclusivament al pla professional. És el cas de Xing , entre altres, que connecten professionals o permeten que es recomanin entre coneguts. Similar al tradicional “boca a boca”, però en format digital i amb un camp d’acció molt més ampli que un barri, una ciutat, una universitat o un únic país. En termes generals, sigui a través de portals d’ocupació o xarxes alternatives, la cerca de treball en Internet permet estalviar temps, energia i costos, a més de potenciar la sol·licitud amb elements audiovisuals que resultin més atractius al destinatari.

La cerca sense mòdem

Resulta evident que l’expansió d’Internet ha provocat grans canvis en la societat, en la manera de treballar i, fins i tot, en la manera de buscar treball. No obstant això, encara avui funciona la cerca a peu de carrer, sense mòdem ni bytes. Al marge de les seves pàgines web, moltes cadenes comercials i empreses compten amb formularis o “bústies” permanents on es recullen les sol·licituds dels aspirants a formar part de les seves plantilles. No sols les signatures ofereixen llocs de treball, sinó que algunes persones proposen serveis i, en aquest punt, la creativitat és il·limitada.

En general, qualsevol lloc serveix per a promocionar les aptituds laborals, des de les bústies dels habitatges -un dels llocs favorits per als treballadors autònoms de serveis tècnics-, fins als taulers d’anuncis dels gimnasos, locutoris i establiments comercials. És més, el propi mobiliari urbà serveix sovint de suport per a anunciar-se. N’hi ha prou amb observar els fanals, les parets, els canalons de desguàs dels edificis, les parades d’autobusos, els bancs públics i fins als arbres per a trobar en ells modestos anuncis casolans que exposen el servei ofert i, a continuació, un número de telèfon.

Fanals, parades d’autobusos, bancs i arbres són suports habituals d’anuncis per a buscar treball

En aquesta mena d’anuncis no es troben, en general, professionals amb formació universitària, sinó que es registren tasques poc qualificades o circumscrites a l’àmbit domèstic, com la neteja, la jardineria, el servei de cangur o la cura d’ancians. De tota manera, per a aquesta mena de treballs, els petits cartells disseminats pel barri, a l’abast dels potencials ocupadors, resulten a vegades més efectius que els anuncis publicats en periòdics específics de demanda i oferta d’ocupació. Si s’observen amb atenció les seccions d’avisos classificats de diferents periòdics, és possible traçar algunes constants.

Més enllà de les “ofertes parany” (que remeten a telèfons de pagament o a cursos), hi ha més quantitat d’ofertes qualificades en diaris de difusió nacional que en periòdics locals, on predominen les ofertes per a operaris, venedors i tècnics.

Els mètodes i l’actitud

Al marge dels canals -periòdics, Internet, avisos casolans, comerços, etc.-, gran part de l’èxit en buscar treball està relacionat amb el mètode i l’actitud que es tenen per a aquest procés. Els experts en selecció de personal s’enfronten a desenes de currículums cada dia i, com assenyalen, algunes vegades els petits detalls marquen la diferència. Prendre la iniciativa en presentar-se -fins i tot si l’empresa no cerca en aquest moment a un nou treballador-, transmetre interès i una actitud proactiva, són elements que ajuden a qui busca una ocupació.

El mateix es pot dir en la confecció del currículum, una tasca en la qual es cometen errors innocents que poden desembocar en fracàs. Sense arribar a l’extrem d’utilitzar folis de colors o trencar en excés els motlles de la formalitat (alguna cosa que en algun cas concret sí que podria funcionar, però que, en principi, és una arma de doble tall), sí que és necessari pensar que aquestes pàgines representen al candidat: conformen la primera impressió que s’emportarà l’empresa i, per tant, han de parlar dels assoliments acadèmics i de qui és la persona, quin ha estat la seva trajectòria laboral i quines són les seves qualitats i “punts forts”, que li fan apropiat per a ocupar el lloc vacant.

Un error en el qual s’incorre amb freqüència és pensar que un currículum inflat, amb moltes pàgines i paràgrafs extensos condueix a l’èxit. El més important és que el document sigui llegible, ordenat i sintètic, perquè els qui els llegeixen no disposen de molt de temps. Per això és important ressaltar quins han estat els treballs, funcions i responsabilitats anteriors de la manera més exacta i sintètic possible, sense oblidar detallar les dates de cada experiència laboral prèvia.