Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cancel·lar un compte, pas a pas

El consentiment de tots els titulars i la verificació que no hi ha compromisos pendents amb el banc són factors essencials

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 10deAgostde2010

Obrir un compte bancari és molt fàcil. Desenes d’anuncis publicitaris conviden a fer-ho, exposen els avantatges de triar un banc o un altre, i fins a brinden la possibilitat de realitzar aquest tràmit per carta amb només emplenar un formulari i adjuntar la fotocòpia del DNI. El procés, no obstant això, s’inverteix quan el client decideix donar aquest compte de baixa i els tràmits per fer-ho són enutjosos. El consentiment de tots els titulars i la verificació que no hi ha compromisos pendents amb el banc són factors essencials per poder cancel·lar un compte.

Informar-se sempre és rendible

Els tràmits per cancel·lar un compte varien en funció de l’entitat o la situació personal. En nombroses ocasions en intentar-ho sorgeixen clàusules que dificulten el “camí com haver d’anar en persona a l’oficina corresponent, encara que calgui recórrer mitjana Espanya” o despeses inesperades, com els percentatges dels costos de manteniment anual o les comissions de cancel·lació anticipada. Llavors, quins factors cal considerar, i quins passos s’han de donar per donar de baixa un compte bancari?

  • El primer és obtenir informació fiable. Per a això, gens millor que acudir al banc o cridar a l’oficina on es va obrir el compte. En algunes entitats, per tramitar la cancel·lació n’hi ha prou amb enviar un escrit. En unes altres, hi ha formularis específics que els clients han d’emplenar. Però, en general, les entitats exigeixen la presència física de l’interessat per comprovar la seva identitat i resoldre les qüestions pràctiques, com el lliurament de les targetes o les llibretes, i la devolució del saldo si ho hi hagués. Acudir en persona és la manera més directa de fer aquesta gestió.

  • Abans de continuar, és important verificar que no hi hagi deutes amb el banc ni compromisos pendents. Per exemple, que hi hagi quotes per pagar en les targetes, transferències programades o dèbits automàtics per domiciliació de factures. Mentre hi hagi pagaments pendents en la targeta de crèdit associada al compte, cap de les dues es podrà donar de baixa. Quant a les factures i les transferències, el millor és gestionar el canvi abans de tancar el compte per evitar oblits i, en conseqüència, deutes.

  • Les nòmines, en principi, no han de suposar un problema. No obstant això, cal saber què condicions es van portar a aquest compte bancari. Moltes vegades, els bancs ofereixen beneficis financers o objectes materials (com a ordinadors, telèfons o vaixella) en domiciliar la nòmina amb ells, però, a canvi, exigeixen un mínim de permanència. Marxar-se abans del temps pactat suposarà una penalització.

  • Cancel·lar un compte equival a rescindir un contracte, un acord entre el client i el banc en el qual ambdues parts assumeixen drets i deures. Per aquesta raó, estudiar les obligacions contractuals és molt important a l’hora de donar per finalitzada la relació. Dos exemples molt clars són les comptes amb dipòsits a termini fix i aquelles en les quals estan constituïdes les hipoteques. En tots dos casos, les cancel·lacions anticipades tenen comissions, per regla general, d’un 1% sobre el saldo pendent per a les hipoteques i d’un 4% per als dipòsits a termini fix. Així i tot, en aquest últim suposat els bancs es comprometen a no penalitzar al client amb una quantitat de diners superiors als interessos que li hagin abonat fins avui.

  • Si no hi ha compromisos pendents, els bancs no penalitzen als clients per cancel·lar els seus comptes, però molts cobren les despeses de gestió i la part proporcional al cost de manteniment anual del compte.

  • Per donar de baixa un compte, és imprescindible la signatura del titular. Si el compte pertany a més d’un, ha de figurar el consentiment per escrit de tots. En aquest sentit, no hi ha dubtes: els qui la van obrir en el seu moment han de posar-se d’acord per tancar-la. Aquesta norma regeix en tots els tipus de comptes, fins i tot en les trucades solidàries o indistintes. Si bé en aquests casos els titulars tenen total llibertat i independència per operar sense necessitat d’una autorització dels cotitulars, no poden cancel·lar-la de manera unilateral.

  • La defunció del titular és l’única excepció a aquesta regla. En aquest cas, els seus hereus legals hauran de presentar el certificat de defunció, una declaració d’hereus i l’adjudicació de l’herència. Allí consta la manera en què es reparteixen els béns, incloent els diners del compte, que passa a formar part de la massa patrimonial. Encara que amb la nova Llei de Successions, en vigor des de l’1 de gener, s’han flexibilitzat les deduccions fiscals, aquest procés comporta despeses de notaria i el pagament d’impostos sobre el total del patrimoni heretat, no només del capital que hi hagi en el compte.

  • No és aconsellable deixar el compte a zero i retirar tot el capital sense cancel·lar-la de manera correcta. A l’entitat no li interessa acumular comptes en descobert i menys encara al titular que al cap de poc temps pot trobar-se amb un deute.

  • Per evitar errors i inconvenients en el futur, és convenient sol·licitar al banc un comprovant de la cancel·lació del compte; un document escrit que reflecteixi que la relació contractual ha acabat. I, per descomptat, conservar-ho. En cas que es produeixi algun incident o malentès amb posterioritat, serà fonamental per realitzar la reclamació corresponent, tant en l’entitat com davant en Banc d’Espanya si fos necessari.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions