Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Canvi de domicili per a obtenir avantatges fiscals

Una mateixa persona amb iguals rendiments tributaria de manera diferent en una comunitat que en una altra

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 15deDesembrede2008

Fiscalitat més atractiva

/imgs/2008/12/mudança.art.jpgRendir comptes amb Hisenda és alguna cosa que preocupa a molts, i més quan els que tributen són empreses o societats mercantils, ja que aquestes suporten una major càrrega fiscal que els ciutadans del carrer. El sistema tributari espanyol es caracteritza per les seves petites peculiaritats, i conèixer les singularitats de cada comunitat autònoma en aquesta matèria podria permetre a una empresa beneficiar-se fiscalment, ja que una mateixa persona amb iguals rendiments no tributa d’igual manera en totes elles.

El que determina que una empresa o una persona física hagi de tributar en un territori o en un altre és el lloc en el qual se situa el seu domicili fiscal. En el cas de les companyies, la llei sobre l’Impost de societats defineix que el domicili fiscal de les societats serà el social, sempre que en ell estiguin centralitzades la seva gestió administrativa i la direcció dels seus negocis. Si, per contra, el domicili social i fiscal tinguessin ubicacions diferents, la Llei General Tributària estableix que sempre s’ha d’atendre el lloc en el qual la direcció i la gestió administrativa del negoci estan emplaçades. Així mateix, la normativa indica que quan no pugui determinar-se el lloc del domicili fiscal, d’acord amb els criteris anteriors, prevaldrà aquell on radiqui el major valor de l’immobilitzat.

Les comunitats autònomes que tenen una fiscalitat diferent, més avantatjosa que aquelles que queden integrades en el territori comú, són: País Basc, Navarra, Ceuta, Melilla i les Illes Canàries. Les dues primeres són considerades territoris forals, amb hisendes pròpies i, per tant, amb característiques particulars diferents de les del territori general. “L’Impost de Societats que ha de pagar una empresa el domicili fiscal de la qual estigui assentat al País Basc és del 28%, dos punts per sota que abonen aquelles que es troben instal·lades en el territori general”, segons assenyala Rubén Gimeno, director del Servei d’Estudis del Registre d’Economistes i Assessors Fiscals (REAF).

Les comunitats autònomes que tenen una fiscalitat més avantatjosa són: País Basc, Navarra, Ceuta, Melilla i Illes Canàries

Les ciutats de Ceuta i Melilla compten amb un règim fiscal especial. En l’Impost de societats s’aplica una bonificació del 50% de la quota corresponent als rendiments obtinguts en aquests territoris. A més, en aquestes ciutats l’Impost sobre el Valor Afegit no s’aplica. En el seu lloc és aplicable l’Impost sobre la Producció, els Serveis i la Importació (IPSI). Les Illes Canàries també gaudeixen d’una fiscalitat interessant, i diferent a la de la resta del territori comú per a les empreses que allí s’assenten. L’arxipèlag compta amb el Règim Especial Fiscal Canari (REF), a través del qual les societats que desenvolupen allí part o tota la seva activitat de manera estable o continuada, gaudeixen d’incentius fiscals i se’ls apliquen impostos indirectes locals més baixos.

Canviar el domicili social

La temptació que l’empresa es beneficiï d’una fiscalitat més apetitosa i, per tant, crear una oficina en aquests territoris pot ser molt alta. Però comptar amb un local o una aparent oficina en un punt de la geografia basca, navarresa o de qualsevol zona fiscalment més atractiva i tenir allí un suposat domicili social no prou. L’única forma legal que les empreses puguin treure profit de règims fiscals més avantatjosos passa per canviar la ubicació del seu domicili social i portar allí la gestió administrativa i la direcció del negoci, segons indica María José Portillo, professora del Departament d’Hisenda i Economia del Sector Públic de la Universitat de Múrcia. Un trasllat que en la majoria dels supòsits s’antulla traumàtic, perquè qui s’emportaria tan fàcilment la seva empresa de Saragossa a Zumaya, per exemple, amb els canvis estructurals en el negoci que això comporta?

Una situació que canvia quan en dues províncies limítrofes conviuen règims fiscals diferents, i és més beneficiós establir el negoci en aquella en la qual es tributa de forma més avantatjosa respecte a la que es fa d’acord amb les normes del territori comú. Entra aquí el judici personal de cadascun, ja que cal no oblidar que bona part del finançament amb la qual la que es paguen serveis com la sanitat, l’educació, l’arranjament de carreteres o l’atenció als majors surt dels impostos que desemborsen les persones jurídiques i físiques que resideixen en cada regió. Així per exemple, un empresari que situï la seva companyia a Biscaia perquè allí la tributació és menys onerosa, però continuï vivint a Santander, farà al llarg de la seva vida uso, per exemple, de la sanitat càntabra malgrat no tributar en aquesta comunitat.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions