Canvi de nom i cognoms

Els noms, els cognoms i l’ordre d’aquests estan regulats per la Llei 40/1999, de 5 de novembre. Gràcies a ella, els ciutadans i ciutadanes poden decidir la manera en què volen que se’ls designi i sol·licitar el canvi corresponent. En el cas del nom, segons explica un portaveu del Ministeri de Justícia, “el canvi es pot realitzar en el Registre Civil, si existeixen proves de ‘habitualidad en l’ús’ -padró municipal o documents bancaris o administratius amb aquest nom-, o en la Direcció de Registres i Notariat, si no hi ha proves d’habitualidad, però es constata que existeix una justa causa per a sol·licitar el canvi”. Es considera una causa justa la traducció del nom en castellà a qualsevol de les altres llengües oficials del país (basc, gallec, català, valencià, etc.), la traducció d’un nom estranger al castellà o el canvi motivat perquè el nom és contrari a les disposicions legals, per exemple, perquè és malsonant o expressa un concepte contrari a la dignitat de la persona. Finalment, per a fer el canvi és necessari demostrar que aquest obeeix a una raó determinada i que no causarà perjudicis a una tercera persona. L’any passat, la Direcció de Registres i Notariat va rebre un total de 730 sol·licituds de canvi de nom o cognoms, justificades per alguna de les raons anteriors. De tots els expedients, 560 van ser aprovats i altres 170 van resultar denegats.

A l’hora d’inscriure a un nounat, l’article 54 de la Llei de 8 de juny de 1957 del Registre Civil estableix que no es pot consignar més d’un nom compost, ni més de dos simples. A més, prohibeix els noms que “objectivament” perjudiquen la persona, els diminutius o variants familiars i col·loquials que no hagin aconseguit substantivitat, els que facin confusa la identificació i els que indueixin a error quant al sexe. Finalment, tampoc permet el nom que ostenti un dels germans, excepte si aquest ha mort, així com la seva traducció a una altra llengua. L’any passat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, els noms preferits van ser Alejandro (7.173) i Daniel (6.459) per als nens, i Lucía (10.146) i María (7.784) per a les nenes.

Si algun d’ells volgués canviar el seu nom, deuria quan fos major d’edat o mitjançant els seus representants legals.

Quant a la tramitació necessària per a sol·licitar el canvi de nom, és necessari emplenar els següents documents:

• Sol·licitud dirigida, segons els casos, al Registre Civil o al Ministre de Justícia o Director General dels Registres i del Notariat.
• Certificació literal de la inscripció de naixement de l’afectat pel canvi.
• Prova documental que acrediti l’ús habitual del nom que es proposa o qualsevol altra circumstància en què es basi la petició.
• En general, convé aportar partides de baptisme, fer proposta de testimonis, així com els corresponents certificats de les Reials Acadèmies de les respectives llengües oficials espanyoles, per al supòsit de substitució del nom propi pel seu equivalent onomàstic en aquestes llengües.

Generalment, al nounat se li imposa en primer lloc el primer cognom del pare, seguit del primer cognom de la mare. No obstant això, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 40/1999, de 5 de novembre, es va modificar l’article 109 del Codi Civil, amb el que es permet als pares alterar aquest ordre i triar en primer lloc el cognom de la mare, sempre que així ho decideixin tots dos de comú acord i que l’ordre sigui triat en el moment de la inscripció del naixement del nen en el Registre Civil. Si no existeix aquest acord, o no s’opta explícitament per ell, figura com a primer cognom el del pare i es manté aquest ordre per a la resta dels fills i filles, que només podran sol·licitar que s’alteri l’ordre dels cognoms quan aconsegueixin la majoria d’edat.

En el cas que el pare o la mare no estiguin reconeguts, el nounat portaria els dos cognoms del progenitor que l’inscrigui, qui pot triar l’ordre en el qual desitja que aquests figurin. A més, en el moment de la inscripció, es pot aprofitar per a regularitzar ortogràficament els cognoms, quan la forma inscrita en el Registre no s’adeqüi a la gramàtica i fonètica de la llengua espanyola corresponent.

En definitiva, per a realitzar modificacions en els cognoms es contemplen els següents tres supòsits:

1.- Canvi de cognoms. Perquè aquest s’autoritzi ha d’acreditar-se:

• Que l’afectat pel canvi utilitza i se’l coneix pel cognom que sol·licita, sense que es creï intencionadament per a aconseguir el canvi.
• Que els cognoms nous pertanyen legítimament a l’interessat.
• Que els cognoms que resultin del canvi no pertanyin a una sola línia, sinó que siguin un del costat patern i l’altre del matern.

No obstant això, recorden des del Ministeri de Justícia, “no és necessari que concorri el primer dels supòsits quan es tracti de cognoms que siguin contraris al decòrum, que ocasionin greus inconvenients o quan existeixi risc que desaparegui un cognom espanyol, risc que no pot referir-se o reduir-se a l’àmbit d’una família, sinó al general espanyol”. També es contempla possibilitat d’introduir la partícula ‘De’, prèvia al cognom que sigui un nom propi, com en el cas de ‘María De Juan’, per a evitar la confusió entre el nom i el cognom.

2.- Regularització ortogràfica dels cognoms. Per a aquesta pugui sol·licitar-se al Jutge encarregat del Registre Civil, la forma en què els cognoms estan inscrits no ha d’adequar-se a la gramàtica i fonètica de la llengua espanyola corresponent.

3.- Canvi de l’ordre dels cognoms.- Quan el pare i la mare, de comú acord i abans de la inscripció del naixement del seu fill o filla, decideixen invertir l’ordre dels cognoms, de manera que s’inscrigui amb el primer de la mare, en primer lloc, i amb el primer del pare, en segon.

La documentació necessària varia segons la sol·licitud, encara que, en general, s’ha d’acreditar la causa que motiva el canvi i una prova que acrediti l’ús, el coneixement, la legitimitat i la línia de la qual procedeixen els cognoms, per al que poden aportar-se certificacions de les inscripcions de naixement o partides de baptisme dels pares i, si fos necessari, d’ascendents anteriors. Si se sol·licita l’adequació dels cognoms a altres llengües espanyoles, s’han de facilitar els certificats de les Reials Acadèmies de les corresponents llengües oficials, mentre que si es demana el canvi d’ordre, és necessària una declaració del mutu acord dels pares i el certificat de la inscripció del seu naixement. Tots aquests canvis només es poden realitzar una vegada, per la qual cosa no es pot tornar a la situació anterior. És aconsellable sospesar els avantatges i inconvenients del canvi, sobretot, de cara a les institucions, com a ajuntament o registres.

En el cas dels fills i filles adoptats, en inscriure la filiació en el Registre Civil, els pares i mares adoptants podran triar l’ordre dels cognoms, com si es tractés d’un fill o filla natural. A més, es permet canviar l’adequació gràfica a l’espanyol de la fonètica de cognoms estrangers, així com el cognom ‘Expósito’ o uns altres similars que indiquin un origen desconegut, per un altre que pertanyi als pares que sol·liciten el canvi o per un cognom d’ús corrent.

El passat 2 de juny, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de Llei d’Identitat Sexual, que permetrà que els transsexuals puguin canviar el seu nom i el seu sexe en els documents oficials sense necessitat de sotmetre’s a cirurgia de reassignació de genitals. Una vegada que la llei entri en vigor, previsiblement per a l’estiu de 2007, bastarà que es presenti un informe d’un metge o un psicòleg col·legiat, així com un altre informe que justifiqui que la persona ha estat tractada mèdicament durant, almenys, dos anys per a acomodar les seves característiques físiques a les corresponents respecte al sexe reclamat. El coordinador de l’àrea de Transsexuals de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais i Transsexuals, Alec Casanova, reconeix que la Llei “suposarà un canvi molt important perquè fins ara les persones transsexuals estan obligades a passar un judici quan volen canviar el seu nom. En aquest judici, han de lliurar els certificats mèdics i cirurgians, així com dels tractaments als quals han estat sotmesos i passar per un mèdic forense que certifica el canvi de sexe, la qual cosa és un disbarat, perquè cap persona no transsexual es veu obligada a passar per aquest requisit”.

Al seu entendre, el canvi que introduirà la Llei serà “molt significatiu” perquè, segons explica, “permetrà que quan ensenyem el nostre DNI el nom coincideixi amb la nostra imatge i posarà fi als problemes que sorgeixen amb la documentació,

per exemple, quan volem viatjar a estranger”. El canvi de sexe suposa un procés molt dur, car i llarg, aproximadament dos anys, en els quals la persona transsexual manca de documents que la identifiquin “com realment se sent”. “A més, hi ha persones que per problemes de salut no es poden operar i, amb la Llei, es permetrà que també elles puguin tenir el nom que els correspon. Suposarà un salt qualitatiu important”, afegeix Casanova.

En l’actualitat, les persones transsexuals opten utilitzar noms ‘ambigus’, ja que a les dones només se’ls permeten noms de dona i als homes, noms masculins. En aquest cas, la Llei ampliarà les possibilitats i el farà, a més, amb caràcter retroactiu per a totes aquelles persones que acreditin els requisits exigits des de l’endemà de la seva entrada en vigor. Els qui justifiquin, mitjançant informe mèdic, haver estat sotmesos o sotmeses a intervenció quirúrgica per a canviar de sexe, quedaran exonerats d’acreditar els anteriors requisits i podran sol·licitar l’emissió d’un nou document nacional d’identitat.