Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Canviar de banc o negociar?

Negociar permet obtenir més diners pels estalvis sense canviar de banc

Canviar de banc pot proporcionar al consumidor beneficis econòmics, com l’exempció del pagament de comissions, una major remuneració pels seus dipòsits, obsequis per domiciliar la seva nòmina o targetes de crèdit gratuïtes. Però si un usuari prefereix quedar-se en l’entitat i aconseguir una millor remuneració pels seus diners, té l’opció de negociar. Si se segueixen una sèrie de senzills passos, es tindran més possibilitats de millorar les condicions i guanyar més amb els estalvis.

Canviar de banc?

Img revista economia articulo
Imatge: CONSUMER EROSKI

És bastant habitual que a les persones que porten molt temps amb els seus diners al mateix banc els costi canviar d’entitat, però al mateix temps veuen com els nous clients reben més per ingressar els seus estalvis.

Cada sucursal ha de complir uns objectius i no els convé perdre clients ni diners

Una alternativa és portar el capital a un altre establiment financer, però abans de fer-ho, es pot intentar negociar en la sucursal unes condicions més favorables. Cal partir de dues premisses.

  1. La gent és reticent a canviar d’entitat. Els bancs són conscients d’aquest fet i, per aquest motiu, es preocupen més per captar nous clients que per conservar els que ja tenen. Saben que, per regla general, la persona que porta molt temps en l’entitat continuarà amb ells en la majoria dels casos, tret que succeeixi alguna cosa que li incomodi molt.

  2. Les entitats no volen perdre clients. En estar acostumades a la poca mobilitat dels usuaris, quan un d’ells avisa que es marxa, salten les alarmes i es posen a la feina per evitar que això succeeixi. És habitual que cada oficina tingui bonificacions pel nombre de persones amb compte en la sucursal, pels dipòsits que aconsegueixen o les assegurances que contracten. Per això no els convé perdre clients ni diners i, davant el temor que ocorri, els ofereixen interessos més alts o menys comissions. Per descomptat, quant millor sigui el client, més possibilitats tindrà d’aconseguir els seus objectius.

Passos per negociar amb el banc

D’acord a aquestes dues premisses, el consumidor pot seguir uns passos que li ajudaran a dur a terme una negociació reeixida.

  1. Informar-se sobre què ofereixen altres bancs.

    No costa molt i és un primer pas per iniciar la negociació. La informació es pot aconseguir tant en les oficines com en Internet. Per norma, per ser un nou usuari, li oferiran bastant més que al banc habitual.

  2. Comunicar la intenció de canviar de banc.

    Convé que el client parli amb un empleat de confiança i li digui que s’anirà a una altra entitat on li ofereixen més diners. No té per què ser una decisió ferma i sempre podrà fer marxa enrere.

  3. Portar la informació a l’entitat actual.

    Si el titular mostra al treballador la informació obtinguda en altres bancs, est tindrà més clar, d’una banda, que la intenció de canviar és seriosa, i per una altra, podrà fer una contraoferta concreta si desitja que el client es quedi.

  4. Arguments del banc.

    Alguns dels arguments que donen els treballadors de l’entitat per intentar que l’usuari continuï en la sucursal apel·len a la confiança i a la incertesa. Hi ha respostes preparades que els empleats solen utilitzar:

    • Si l’altre banc dona tants diners, estarà molt necessitat.
    • Si està tan necessitat, és una entitat poc solvent i amb possibilitat de fallida.

    • El fons de garantia de dipòsits no té diners suficients per respondre davant una fallida.

    • Si a més l’entitat opera per Internet, el perill augmenta.

    • El tracte de l’altre banc no serà igual que el rebut per l’usuari en la sucursal.

  5. La realitat com a resposta.

    Moltes vegades, la por cala en el client que, per desconeixement, pensa que l’empleat li diu la veritat. Però la veritat pot ser una altra:

    • L’entitat no té per què estar necessitada de diners per oferir interessos elevats, simplement vol captar nou capital.
    • Encara que s’ha conegut fa molt poc que algunes caixes d’estalvi no eren solvents -i potser no sigui molt recomanable treballar amb elles si no s’han sanejat-, la majoria de les entitats sí ho són. De totes maneres, en el cas que una entitat falleixi, el Fondo de Garantia de Dipòsits respon fins a 100.000 euros si l’establiment entra en fallida.

    • És cert que el tracte personal és important, però en altres bancs no té per què ser pitjor. A més, en una relació comercial d’aquest tipus, s’ha de donar un paper rellevant als diners que el client pugui guanyar.

    • Les entitats d’Internet són igual de segures que les físiques, ofereixen serveis gairebé idèntics i eviten cues i esperes en les oficines.

En aquest punt, la negociació gairebé ha acabat. Si el banc no ofereix millors condicions que les que té el client, est pot dir-li que ha treballat molt a gust amb ells durant aquest temps, però que retirarà els seus estalvis per motius econòmics.

Si el client és ferm i assegura que retirarà els seus estalvis, sovint, el banc millora les condicions

Pot deixar el telèfon per si troben algun producte més adequat per a les seves circumstàncies. En molts casos, a les poques hores criden i ofereixen una oferta millor.

Si no s’obtenen els resultats esperats, al client li queda canviar d’entitat o seguir al mateix banc amb menys diners del que podia obtenir en un altre establiment financer.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions