Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Canvis en el càlcul de l’IPC

L'Institut Nacional d'Estadística publica puntualment cada mes l'Índex de Preus de Consum, indicador de referència per a conèixer la inflació. L'any 2001 es va canviar el seu mètode de càlcul, a continuació veurem les variacions més significatives.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07deMaigde2003

L’Índex de Preus de Consum és un valor que calcula i publica mensualment l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest índex s’utilitza per a conèixer l’evolució dels preus. Es calculen dades no sols per al conjunt d’Espanya, si no també per a les comunitats autònomes i províncies, així s’obtenen resultats comparables entre si, la qual cosa permet estudiar l’evolució per territoris i a nivell global dels preus dels productes i el consum de les famílies.

L’IPC és un dels índexs que es prenen com a referència per a mesurar la inflació.

Per a calcular l’IPC es processen els preus d’una sèrie d’articles i serveis representatius. En aquest estudi no entren les operacions de despesa relatives a l’autoconsum (prestació gratuïta de béns o serveis), els serveis públics subvencionats (sanitat o educació, per exemple) i les adquisicions immobiliàries.

Es tracta d’un índex ponderat, això vol dir que quan es calcula la despesa en un article es té en compte la despesa total. Així els preus obtinguts són relatius a la variació total dels mateixos en un mes.

L’any 2001 es va efectuar un canvi en la base de càlcul de l’IPC, modificant-se les dades i ponderacions emprats per a calcular-lo. Del que es tractava era de convertir l’IPC en un indicador més realista de la variació del consum. A continuació detallarem els canvis més significatius.

1.Canvi del període basi

Es denomina període basi a aquell els preus del qual serveixen de referència per a mesurar l’evolució dels mateixos durant el període de vigència del sistema. Abans del canvi el període que es prenia com a base era l’any 1991, quan es va efectuar el canvi va passar a ser 2001. Encara que ho explicarem més detalladament quan parlem del càlcul de l’IPC, assenyalem que amb el nou IPC-2001 els preus es refereixen als de l’any anterior (per a calcular l’IPC en 2003 es pren com a referència 2002 i així consecutivament). A això se’n diu ponderació, els preus es ponderen amb els de l’any anterior.

L’actualització anual de ponderacions té alguns avantatges, s’estima que així l’IPC s’adapta als canvis del mercat i dels hàbits de consum amb major rapidesa i que permet detectar l’aparició de nous béns o serveis en el mercat susceptibles d’entrar en la cistella de la compra. Això comporta que l’índex reflecteixi millor el comportament de consum dels ciutadans, ja que la base s’ha actualitzat. Tots els índexs que mensualment es calculen estan referits al període basi.

S’ha fixat en cinc anys el termini en el qual estarà la base de càlcul vigent, això significa que cada lustre s’estudiarà si cal variar la composició de la cistella de la compra, les ponderacions i altres factors.

2.Canvi en els grups

Abans d’aquestes variacions per a elaborar el càlcul de l’IPC es tenien seleccionats 471 articles classificats en 8 grups. Actualment són 484 articles i estan aglutinats en 12 grups. Tots els articles conformen el que es denomina “cistella de la compra”. Els nous grups són aquests:

-Aliments i begudes no alcohòliques

-Begudes alcohòliques i tabac

-Vestit i calçat

-Habitatge

-Parament

-Medicina

-Transport

-Comunicacions

-Oci i cultura

-Ensenyament

-Hotels, cafès i restaurants

-Uns altres

S’ha suscitat polèmica pel canvi de composició dels grups. En el càlcul s’han eliminat productes abans vigents (com les màquines d’afaitar o els radiocassettes) i s’han introduït uns altres com el servei d’Internet o la pizza, argumentant que existien articles en l’índex estadístic que no eren de consum habitual i uns altres es quedaven fora fins i tot sent molt comprats pels ciutadans. En l’actualització de l’IPC tampoc s’ha estimat l’adquisició d’un habitatge com una despesa de consum, es considera una inversió pel que no entra en el càlcul de l’IPC:

Una altra qüestió controvertida ha estat la decisió d’integrar els preus rebaixats en l’IPC, alguns sectors opinen que s’ha fet per a aconseguir mitigar les pujades de l’índex (no oblidem que és un indicatiu de la inflació) mentre que uns altres defensen que és una decisió encertada, ja que reflecteix la realitat del consum.

3.Canvi en el mètode de càlcul

En l’antic càlcul s’emprava una base fixa, la qual cosa permetia comparar al llarg del temps els preus dels articles. La fórmula emprada era la de Laspeyres. Ara s’utilitza la fórmula de Laspeyres “encadenat”, que refereix els preus als de l’any anterior. Però al no tractar-se, com hem vist, d’una base fixa les ponderacions varien al llarg del temps, amb el que s’aconsegueix que les dades siguin més realistes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions