Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Capital mínim per a invertir i contractar productes financers

En Borsa fons d'inversió i dipòsits es pot invertir des d'1 euro, mentre que en deute públic les inversions mínimes parteixen de 1.000 euros

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 27deJuliolde2009

La major cultura financera entre els ciutadans ha popularitzat inversions tancades, limitades fins fa només uns anys a experts, professionals i grans fortunes. En l’actualitat, qualsevol pot invertir en Borsa o comprar-se un fons d’inversió amb la mateixa facilitat amb la qual el fa un gestor experimentat. Les quanties mínimes per a invertir també han baixat el llistó per a permetre l’accés a la gran massa de petits inversors particulars. En dipòsits, molts bancs i caixes d’estalvis permeten obrir imposicions a termini fix sense quantia mínima, és a dir, des d’1 euro. En Borsa, amb 1 euro, o fins i tot menys, es poden comprar accions d’empreses tan conegudes com Avanzit o Natraceutical. En fons d’inversió, moltes gestores també permeten comprar participacions des d’imports mínims de menys de 6 euros. No obstant això, en deute públic, fons de pensions i assegurances, les inversions mínimes són més elevades i parteixen d’entre 300 i 1.000 euros. En tot cas, totes les opcions d’inversió són accessibles i estan a l’abast de la mà de gairebé totes les butxaques.

Comptes corrents

/imgs/2008/12/monedes.art.jpgSón un dels productes en el qual les entitats no imposen inversions mínimes. A l’ésser la porta d’entrada en un banc o caixa d’estalvis, cada client pot dipositar en compte la quantia que desitgi. A través dels comptes, els usuaris poden realitzar totes les operacions bancàries bàsiques: domiciliar rebuts i nòmines, realitzar transferències i contractar altres productes financers que, en general, exigeixen tenir un compte vinculat en la qual es dipositaran els corresponents interessos. En el moment d’obrir el compte corrent, l’import mínim que s’ha d’invertir no és, en principi, important.

Qualsevol pot dipositar la quantia que desitgi. Sí que ho són, no obstant això, altres aspectes com les comissions que s’apliqui o els interessos que pugui donar el compte. Segons dades del Banc d’Espanya, els comptes corrents cobren una comissió de manteniment mitjana de 20,80 euros al semestre, és a dir de 41,60 euros a l’any. No obstant això, malgrat la pràctica generalitzada de cobrar comissions per mantenir un compte obert, hi ha una sèrie de bancs i caixes que ofereixen aquest servei de manera gratuïta: en general, tots els comptes online que comercialitzen bancs per Internet estan exemptes del pagament de comissions. És el cas, entre altres, del Compte Open, d’Openbank, el compte Taronja d’ING Direct o el Compte Un-e, d’Un-e, filial d’Internet de BBVA. Convé, per tant, consultar les comissions abans d’obrir un compte per a saber el saldo mínim que convé tenir en ella. Si a la data del cobrament de les comissions el compte no té saldo suficient per a cobrir-les, l’usuari entrarà en descobert (números vermells) i llavors sí que li aplicaran una alta comissió, que pot arribar al 10% de l’import que ha quedat sense cobrir (descobert). Les comissions són determinants, per tant, per a assegurar-se dels diners mínims que cal tenir en el compte.

Quant a la rendibilitat, en general, els comptes són poc rendibles. Els seus interessos no superen el 0,5% (moltes entitats donen un interès del 0,1%). Segons dades del Banc d’Espanya a tancament del primer trimestre de l’any, gairebé la meitat de l’estalvi dels espanyols, uns 272.618 milions d’euros, romania dipositat al març en els denominats comptes a la vista, aquelles que no ofereixen remuneració o que pràcticament no abonen interessos. Per això, des del punt de vista de la rendibilitat, el més aconsellable és mantenir en compte únicament la liquiditat necessària i buscar altres opcions d’inversió més rendibles per a remunerar la resta de l’estalvi.

Dipòsits

El dipòsit és un dels productes financers més senzills i amb més adeptes a Espanya. Segons dades de l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva, Inverco, un 40,8% de l’estalvi total de les famílies espanyoles està invertit en dipòsits. És a dir dels 1,72 bilions d’euros que tenen estalviats les llars, 68.000 milions d’euros estan invertits en dipòsits. Per part seva, la inversió directa en accions representa un 26,6% del total i els fons d’inversió, pensions i assegurances, un 24,3% de l’estalvi financer total. És a dir, que el flux de l’estalvi financer segueix concentrat en dipòsits bancaris a termini.

El dipòsit és un dels productes financers més senzills i amb més adeptes a Espanya

Precisament, una de les característiques més benvolgudes dels dipòsits és que qualsevol, amb pocs diners, pot subscriure’ls. En Internet poden localitzar-se ofertes d’imposicions a termini que poden contractar-se des d’1 euro. Els dipòsits d’Un-e, per exemple, poden subscriure’s des d’aquesta quantitat; els dipòsits de Citibank Espanya, Banc Sabadell o Ibanesto no requereixen inversió mínima. No obstant això, en general, les entitats imposen imports mínims des de 600 o 1.000 euros: Openbank imposa mínims de 1.000 euros en els seus dipòsits; Activobank, Bancopopular-e o Ibercaja exigeixen capitals mínims de 3.000 euros. En qualsevol cas, la banca comercial exigeix imports assequibles. No ocorre el mateix amb la banca personal o banca privada, dirigida a grans patrimonis. En aquests casos, els imports mínims parteixen de 50.000 o 100.000 euros. És el cas dels dipòsits que ofereixen entitats com Banif, Banco Urquijo o Banc Finantia Sofinloc.

Deute públic

El Deute Públic (Lletres del Tresor, Bons i Obligacions) és un dels instruments que requereixen inversions mínimes tancades. En concret, qui vulgui subscriure un d’aquests actius ha de desemborsar com a mínim 1.000 euros o múltiples d’aquesta quantitat, el mínim que imposa el Tresor Públic per a subscriure’ls.

Les Lletres són valors de renda fixa a curt termini representats exclusivament mitjançant anotacions en compte. Es van crear al juny de 1987, quan es va posar en funcionament el Mercat de Deute Públic en Anotacions. Són valors emesos al descompte, per la qual cosa el seu preu d’adquisició és inferior a l’import que l’inversor rebrà en el moment del reemborsament. La diferència entre el valor de reemborsament de la Lletra (1.000 euros) i el seu preu d’adquisició serà l’interès o rendiment generat per la Lletra del Tresor. Actualment, el Tresor emet Lletres del Tresor a tres, sis i dotze mesos. Per tractar-se de valors a curt termini, les variacions del seu preu en el mercat secundari són bastant reduïdes. Per tant, suposen un menor risc per a l’inversor que prevegi que pugui necessitar vendre aquests valors en el mercat abans del seu venciment.

Els Bons i Obligacions són valors emesos pel Tresor a un termini superior a dos anys. Són iguals en totes les seves característiques excepte el termini, que en el cas dels Bons oscil·la entre dos i cinc anys, mentre que en les Obligacions és superior a cinc anys. Els Bons i Obligacions de l’Estat s’emeten mitjançant subhasta competitiva. Com ocorre amb les Lletres, el valor nominal mínim que pot sol·licitar-se en una subhasta és de 1.000 euros, i les peticions per imports superiors han de ser múltiples d’aquesta quantitat. En l’actualitat el Tresor emet Bons a tres, cinc, 10, 15 i 30 anys.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Borsa »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions