Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Capital mínim per a invertir i contractar productes financers

En Borsa fons d'inversió i dipòsits es pot invertir des d'1 euro, mentre que en deute públic les inversions mínimes parteixen de 1.000 euros

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 27deJuliolde2009

La major cultura financera entre els ciutadans ha popularitzat inversions tancades, limitades fins fa només uns anys a experts, professionals i grans fortunes. En l’actualitat, qualsevol pot invertir en Borsa o comprar-se un fons d’inversió amb la mateixa facilitat amb la qual el fa un gestor experimentat. Les quanties mínimes per a invertir també han baixat el llistó per a permetre l’accés a la gran massa de petits inversors particulars. En dipòsits, molts bancs i caixes d’estalvis permeten obrir imposicions a termini fix sense quantia mínima, és a dir, des d’1 euro. En Borsa, amb 1 euro, o fins i tot menys, es poden comprar accions d’empreses tan conegudes com Avanzit o Natraceutical. En fons d’inversió, moltes gestores també permeten comprar participacions des d’imports mínims de menys de 6 euros. No obstant això, en deute públic, fons de pensions i assegurances, les inversions mínimes són més elevades i parteixen d’entre 300 i 1.000 euros. En tot cas, totes les opcions d’inversió són accessibles i estan a l’abast de la mà de gairebé totes les butxaques.

Borsa

/imgs/2009/01/monedes.art.jpgLa Borsa és un dels mercats més líquids que existeixen, és a dir, que les accions que cotitzen en ella es poden comprar i vendre en qualsevol moment. La inversió mínima requerida per a comprar títols d’empreses cotitzades depèn, precisament, del valor de cadascuna d’aquestes accions en el moment concret de la seva contractació. De manera que qui vulgui comprar accions de Telefónica, Banc Santander o Iberdrola, per posar només alguns exemples, haurà de consultar l’últim preu de cotització que reflecteixin i això serà el que li costarà cadascun dels títols que adquireixi. Es tracta d’un mercat que fluctua molt, per la qual cosa les oscil·lacions de preus poden variar molt d’un dia a un altre. A tancament del 17 de juliol, les accions més líquides cotitzaven amb els següents preus: una acció de Telefónica es podia comprar per 16 euros, BBVA i Santander per sobre de 9 euros i Repsol en 16,4 euros.

No obstant això, hi ha altres accions més cares. Dins del mercat continu espanyol, la que cotitza a un preu més alt és CAF, entorn de 297 euros per acció. La constructora Acciona cotitza a 88 euros per títol. Per contra, també hi ha accions que es poden adquirir per menys d’1 euro: una acció de la constructora Colonial es pot adquirir per 0,19 euros, Ercros val 0,139 euros, Dogi, 0,64, Jazztel, 0,25, Natraceutical, 0,44 euros, Ren de Médici, 0,19 euros, La Seda de Barcelona cotitza a 0,34 euros per acció, Sniace costa 0,79 euros per títol, Urbas, 0,14 euros, Tavex Cotoner, 0,60 euros i Vèrtex, 0,40 euros. Totes aquestes accions es consideren “chicharros”, títols de petita grandària i negociació reduïda.

La inversió mínima per a comprar títols d’empreses cotitzades depèn del valor de cada acció en el moment de la seva contractació

La Borsa compta amb alguns mecanismes per a modificar els preus de les accions. Per exemple, quan una cotitzada aconsegueix un preu molt alt, l’empresa pot decidir fer un contrasplit o desdoblament d’accions per a reduir el seu valor. Per contra, una empresa que cotitza a molt baix preu pot fer un contrasplit per a elevar el seu preu. A més del valor de cadascun dels títols, quan un inversor decideix acudir a la Borsa per a dipositar els seus estalvis ha de consultar les comissions de compra-venda i intermediació que li aplicaran. De mitjana, cobren entorn d’un 1,5% de l’import sol·licitat.

Fons d’inversió

Els fons d’inversió són un dels productes que més s’ha popularitzat entre els inversors espanyols. En l’actualitat, hi ha més de 160.000 milions d’euros invertits en aquests productes. Es tracta d’un producte que té molt èxit, per la qual cosa hi ha nombrosos fons d’inversió oberts als petits inversors. Però no tots. En general, els productes que distribueixen les entitats espanyoles requereixen inversions mínimes petites, que poden partir dels 6 o 10 euros. No obstant això, moltes gestores internacionals comercialitzen també fons per a institucions o professionals -que imposen altes comissions- en molts casos a partir de 100.000 euros. Per a distingir uns productes d’uns altres, les gestores utilitzen una classificació alfabètica: els fons denominats classe A o C estan dirigits als particulars i imposen inversions mínimes assequibles. Els fons denominats classe I o R solen anar dirigits a institucionals o grans inversors.

Per a saber quant val un fons, les gestores utilitzen el terme “valor liquidatiu”, que és el valor d’una participació del fons. En molts casos les inversions mínimes equivalen a comprar una participació; seria l’equivalent a comprar una acció de Borsa. En uns altres, les gestores imposen quanties mínimes de 600, 1.000 o 3.000 euros. En el fullet de subscripció del fons, que deu sempre quedar registrat en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ha de figurar clarament quina és la inversió mínima i també les comissions que aplica.

Els fons de pensions estan pensats per a petits inversors i exigeixen fer una inversió mínima de 300 o 600 euros anuals

Els fons de pensions sí que estan pensats per als petits inversors i, al contrari que els fons d’inversió, no hi ha distinció en les inversions mínimes, segons els inversors als quals van dirigits. En general, les entitats exigeixen fer una inversió mínima de 300 o 600 euros anuals, és a dir, l’inversor que subscriu un pla de pensions es compromet a fer aquesta aportació periòdicament. I, apart, pot fer altres aportacions extraordinàries quan ho desitgi. Com a límit màxim es poden invertir 8.000 euros anuals o 10.000 si s’és major de 50 anys.

Assegurances d’estalvi

Les inversions mínimes exigides per a contractar una assegurança d’estalvi són també assequibles i parteixen de 300, 600 o 1000 euros. És important diferenciar entre la mena de producte que se subscriu. Els PPA (plans de pensions assegurats) o PIAS (plans individuals d’estalvi sistemàtic) imposen, igual que els plans de pensions, aportacions periòdiques pròximes a 600 euros anuals. En PPA, com en els PIAS, no es pot invertir més de 8.000 euros anuals si s’és menor de 50 anys, o 10.000 euros si es té més d’aquesta edat. En PIAS no es poden invertir més de 8.000 euros anuals, sigui com sigui l’edat del subscriptor, i no més e 240.000 euros al llarg de tota la vida del producte. Aquests dos tipus d’assegurances es caracteritzen per ser de prima periòdica.

No obstant això, les entitats d’assegurança comercialitzen també productes denominats de prima única, que no permeten fer aportacions periòdiques sinó que la inversió i la revaloració dependrà de l’invertit en el moment de la contractació. En general, en aquestes assegurances d’estalvi a prima única (poden ser segurs de jubilació, assegurances dotals o “variable annuities”) la inversió mínima és més elevada i part dels 6.000 euros.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions