Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Carn de vaca

La contra, la faldilla i l'agulla són peces assequibles per a totes les butxaques que permeten mantenir aquest producte dins de qualsevol dieta alimentària

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 05deMarçde2002

La carn és, sens dubte, un excel·lent aliment molt difícil de substituir. Conté una gran quantitat de proteïnes, greixos recomanats en qualsevol règim dietètic i pocs sucres. Tampoc li falten vitamines i minerals. Segons el codi alimentari, la carn és la part comestible dels músculs d’animals sacrificats en condicions higièniques. Com hem assenyalat en articles precedents, tots ells han d’haver estat declarats aptes per al consum humà.

Existeixen dos tipus de carn atenent el seu contingut en greix. Seran carns magres les que tinguin menys d’un 10% de matèria grassa. Genèricament, es considera magra a la de la vaca i la d’ovella. Les carns grasses són aquelles amb un contingut de greix superior al 10%. Per exemple, la del xai, porc i ànec. De forma més específica caldria tenir en compte la peça de l’animal. Així, certes parts del porc (rellom, pernil i llom) i la llengua i cor de tots els animals són considerades com a carns magres.

Carn de vaca

El rellom és la carn més valorada, i també la més cara, de la vaca. Per la seva gran qualitat resulta apta per a ser cuinada de qualsevol manera. Peces dures són la contra o culata, la faldilla i el bescoll. La primera pot usar-se per a filets empanats. Per part seva, la faldilla resulta bona en guisats, però cal netejar els nervis. El mateix succeeix amb el bescoll, encara que el consumidor ha d’anar amb compte ja que sol picar-se.

Així mateix se solen guisar l’agulla (que també permet ser picada o empanada en filets), el costillar (una carn alguna cosa grasienta) i la galta, que posseeix una textura molt gelatinosa. Altres zones adequades per a cuinar són el morro, la cua, la babilla (que també pot consumir-se en filets) i l’espaldilla. Aquesta és una mica dura i els seus filets són bons per a guisar però no per a fregir.

De la renyonada s’obtenen bones costelles mentre que la contratapa, per resultar tendinosa, és bona per a filets empanats. El pit és ideal per a emplenar o rostir en el forn, mentre que la plana s’empra molt en rostits i estofats. El rodó encara que tendre, resulta una mica sec pel que es recomana menjar-ho en salsa.

Etiquetes:

carn consum seguretat

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions