Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cases d’obstinació

Lliurar béns valuosos en una casa de préstecs suposa obtenir diners immediats, però la taxació és del 60-75% sobre el seu valor real i es paga fins al 25% d'interessos
Per Mayra Bosada 7 de desembre de 2007
Img perlas listado
Imagen: Pam Roth

Tal vegada s’ha vist alguna vegada en la tessitura de necessitar diners amb urgència i no trobar manera d’obtenir-ho. Ja no pot recórrer a més crèdits, però té béns dels quals poder treure alguna rendibilitat: joies, rellotges de gran valor… Si es desitja aconseguir diners lliurant algun d’aquests objectes com a garantia té dues opcions: acostar-se als Montes de Pietat de les Caixes d’Estalvi, o bé acudir a la mediació de negocis independents -entre els quals es troben fins i tot alguns locutoris- que es dediquen a donar crèdits a canvi de joies o altres béns, les tradicionals cases d’obstinació. Aquestes entitats són similars als Montes de Pietat en el seu funcionament, encara que es diferencien, entre altres coses, per la menor quantia del préstec sobre el valor real dels béns, els elevats interessos (entre el 10% i el 25%) i perquè accepten objectes de valor de diversa índole com a garantia dels préstecs que atorguen: metalls preciosos, electrodomèstics, càmeres digitals o de vídeo, ordinadors i fins a automòbils.

Funcionament

Les persones interessades a aconseguir un préstec en una casa d’obstinació han de portar les seves peces de valor a la casa en qüestió, prèvia cita telefònica, perquè un expert realitzi una taxació del béns. El professional tindrà en compte els valors del mercat a l’hora de taxar els objectes a obstinar, encara que la quantia del préstec sol ser del 60% al 75% del valor real dels béns, segons les dades d’algunes cases d’obstinació, un percentatge menor del qual ofereixen els Montes de Pietat, que és del 70% al 85%.

Existeix una sèrie de condicions per a poder acudir a obstinar algun objecte de valor:

  • Ser major d’edat – s’exigeix el Document Nacional d’Identitat-.

  • Signar un contracte mitjançant el qual s’assegura que és l’únic propietari dels béns, i que es compromet a recuperar la seva joia o objecte de valor en un termini determinat, que pot ser entre 1 i 6 mesos, depenent de les peces obstinades i l’entitat que es tracti. En aquest període, haurà de pagar el préstec concedit més uns interessos, que es determinen d’acord amb la joia o bé que es tracti, però que pot oscil·lar entre el 10% i 25% al mes, depenent de l’entitat.

Els interessos poden oscil·lar entre el 10% i el 25%, i si no es paga oportunament, la casa passa a disposar dels béns en propietat

En cas de no poder saldar el deute en el termini de temps acordat, el prestatari pot estendre aquest període si el deutor paga almenys la taxa d’interès mensual sobre el préstec atorgat. No obstant això, si no es paga oportunament ni la quantitat prestada, ni els seus interessos, la casa d’obstinació podrà absorbir la propietat del bé i vendre’l a la seva conveniència.

La clientela

Els principals clients de les cases d’obstinació són les mestresses de casa amb edats compreses entre els 35 i els 50 anys. A més, immigrants -els més assidus-, jubilats i empresaris amb problemes financers recorren de manera regular als serveis d’aquestes empreses, que en molts sentits s’assemblen als Montes de Pietat. Cuéles són les seves principals diferències?

Els interessos que es cobren als prestataris i els beneficis que obtenen són les diferències més acusades entre els serveis que ofereixen els uns i les altres. Per exemple, en els Montes de Pietat, els objectes que no van ser recuperats pels seus clients se subhasten, però si aquests són venuts a un preu major de la quantitat prestada, incloent els interessos, les entitats es comprometen a abonar aquest guany als prestataris, segons dades de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis.

En canvi, les cases d’obstinació poden comercialitzar lliurement els objectes de valor que els seus clients no van poder recuperar i no donar-los cap retribució si els arriben a vendre per un quantitat més alta que els diners prestats. A més, es diferencien en el valor de taxació dels béns, i l’el interès que cobren, má elevat a les cases d’obstinació, on oscil·len entre el 10% i el 25%.

Obstinar tecnologia

Les cases d’obstinació sol·liciten certs requisits als seus clients quan desitgen obstinar objectes diferents a les joies i metalls preciosos. En el cas de la tecnologia o els electrodomèstics, només s’accepten objectes que tinguin menys de 12 mesos de vida, i que estiguin en bones condicions. Els ordinadors han de tenir un màxim d’un any d’antiguitat, les càmeres de vídeo i les de fotografia digital, menys de sis mesos perquè la tecnologia es devalua ràpidament, segons indiquen des de la casa d’obstinació Eurosya, una de les pioneres a acceptar cotxes i tecnologia com a garantia dels prestem que atorga.

A més, en alguns casos, aquestes entitats poden sol·licitar la factura dels objectes o qualsevol comprovant que van ser comprats pel prestatari, per a evitar que es tracti d’objectes robats. Així es procedeix en algunes entitats com els establecimeientos Cash Converters.

Si s’obstina un automòbil o una moto, el prestatari pot continuar usant-los fins a saldar definitivament el deute

En el cas que l’objecte que es vol obstinar sigui un automòbil o una moto, l’interessat haurà de presentar a la casa d’obstinació el seu DNI i el seu permís de conduir, així com tota la documentació del vehicle (factura, permís de circulació, assegurança, etc). El vehicle, a més, no ha de tenir més de 10 anys d’antiguitat. A l’hora de posar el cotxe, la moto o una embarcació com a garantia d’un préstec, el prestatari pot continuar usant-los, però en cas que no pugui pagar el deute ni els interessos en el temps estipulat pel contracte, els vehicles seran embargats per l’entitat.

Es tracti de joies o d’una altra mena de béns, les cases d’obstinació estan obligades per llei a enviar a la Policia un llistat de totes les operacions que realitza, per a evitar que aquests objectes provinguin de robatoris o activitats il·lícites.