Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Certificats de qualitat

Un valor afegit que genera una major confiança en el consumidor

Cada vegada són més les organitzacions que obtenen certificats de qualitat. Encara que les primeres empreses a llançar-se als processos de certificació van ser les del sector industrial, avui dia companyies de tots els sectors – fins i tot l’Administració- se sotmeten voluntàriament a aquests processos. Resulta freqüent trobar-nos amb expressions tècniques com a “ISO 9000”, “sistema de gestió de la qualitat”, “EFQM” o “marca N d’AENOR”, que associem a la qualitat dels productes, serveis o gestió d’una empresa. Però, què signifiquen realment aquests certificats? I, sobretot, què aporten al consumidor?

Entitats certificadores i tipus de certificació

Les certificacions de qualitat són emeses per entitats certificadores. L’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) és l’encarregada a Espanya de reconèixer i determinar si una organització és o no competent per a certificar a unes altres.

Quan una empresa vol certificar un producte o servei, ha de contractar a una entitat certificadora, que s’encarregarà de definir l’abast del procés, efectuar els assajos, el mostreig i les avaluacions pertinents, i emetrà la certificació només quan l’empresa compleixi amb tots els requisits establerts en la norma.

Però el procés de certificació no finalitza amb l’emissió del document, ja que, de manera periòdica, l’empresa certificadora efectua diferents controls i auditories (o avaluacions) de seguiment, a fi de comprovar que es continuen complint els requisits de qualitat que la norma estableix, i la certificació s’ha de renovar en funció del termini de validesa del certificat, anualment o cada pocs anys.

Existeixen centenars de tipus de certificacions de qualitat, tants com normes de referència. No obstant això, es pot establir una classificació en funció de l’objecte de la certificació: empreses, productes, serveis, processos, persones i models de gestió. En aquest sentit, és important aclarir que cada certificació només és vàlida per a l’objecte que s’expedeix; és a dir, si un producte o un servei estan certificats, no implica que l’empresa tingui certificada la seva gestió, i viceversa. Quan el sistema de gestió està certificat, no significa que tots els productes o serveis que surtin d’aquesta organització ho estiguin.

Vegem algunes de les certificacions més conegudes:

  • Productes: existeixen nombroses varietats de certificacions de producte, com les emeses pels Consells Reguladors i Denominacions d’Origen (per exemple, el musclo Gallego, el vi de Rioja, l’arròs de València, el formatge de Cabrales, etc.). També és molt coneguda la “Marca N” d’AENOR, que exhibeixen ja 60.000 productes en referència a alguna de les 20.000 normes UNEIX que existeixen (les sigles UNEIX corresponen a “Una Norma Espanyola”; són les normes nacionals aprovades per AENOR, organisme reconegut per l’Administració espanyola per a desenvolupar les activitats de normalització al nostre país).
  • Persones: suposa garantir la capacitació de les persones que exerceixen la seva activitat en l’àmbit de la gestió de la qualitat. L’Associació Espanyola per a la Qualitat (AEC) està acreditada per a emetre aquests certificats.
  • Certificacions específiques de sectors: que s’emeten prenent com a base normes pròpies de determinats sectors. Igual que les normes ISO 9000, certifiquen sistemes de gestió. Entre aquestes normes sectorials estan la de l’automòbil (TS 16949), la del sector aeronàutic (EN 9100) o la “Q de Qualitat Turística”.
  • Sistemes de gestió de la qualitat: la finalitat d’aquests sistemes és assegurar la qualitat d’una empresa o organització, aplicant una política de qualitat a tots els nivells de gestió. Implantar sistemes de gestió de la qualitat és el que més solen fer les empreses, ja que s’estalvien processos repetits i alguns recursos duplicats o innecessaris, amb el que se sol reduir la despesa econòmica i de temps.

    Si l’empresa decideix certificar el seu model de gestió d’acord amb criteris de qualitat, normalment optarà per les normes ISO 9000; si desitja fer-ho amb criteris mediambientals, podrà triar entre la norma ISO 14001 (amb més de 3.000 empreses certificades a Espanya) o el Reglament EMAS (Eco-Management and Audit Scheme, amb poc més de 300 certificats).

    Les normes ISO són les que segueixen el model proposat per l’Organització Internacional de Normalització (International Standardization Organization, ISO). Són les més esteses internacionalment, ja que des de la seva aparició en 1987, han certificat la gestió de més de 550.000 organitzacions en 160 països; però no són les úniques: el referent europeu denominat EFQM (European Foundation Quality Management), basat en esquemes de Qualitat Total, s’està consolidant com el model de gestió més avançat.

    Les normes ISO i la metodologia EFQM no són incompatibles, sinó que més aviat es complementen. Mentre que EFQM fa referència a la gestió global d’una empresa, sobre tres pilars -estratègia, recursos i resultats-, les normes ISO certifiquen diferents processos (de fabricació, producció, etc.). Per exemple, en una fàbrica de caragols, les normes ISO assegurarien que cada dia es fabriquen els caragols adequats, amb les mesures que exigeix la norma específica i seguint els requisits concrets del client; mentre que EFQM observaria que se segueix l’estratègia empresarial convenient, dedicant a això els recursos adequats i amb l’objectiu d’aconseguir els resultats esperats.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions