Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Càmeres de vídeo de seguretat en espais públics: queixes ciutadanes a l’alça

Els dispositius de videovigilancia permeten prevenir incidents en la via pública, però nombrosos ciutadans se senten avasallados per la seva presència

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 21deJunyde2010
Img cartel vigilancia listado Imatge: Daniel Lobo

La seguretat dels usuaris és un assumpte prioritari. Tant a Espanya com en la resta del món, cada vegada hi ha més ciutats que utilitzen sistemes de vídeo per controlar i prevenir els incidents en la via pública. L’augment de la violència als carrers, l’increment dels robatoris i les agressions, o les amenaces globals com el terrorisme i els enfrontaments bèl·lics han facilitat la instal·lació d’aquests dispositius en les principals urbs del planeta. Però són nombrosos els ciutadans que se senten avasallados per la seva presència al barri o en els llocs que freqüenten. La videovigilancia és avui el tercer motiu de reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Càmeres de vídeo: cada vegada més

Img cartel vigilancia articuloImagen: Daniel Lobo

Llibertat o seguretat? El vell debat mai mor. En una societat amenaçada pel terrorisme i amb índexs de violència en augment, sembla guanyar terreny la segona. L’ús de càmeres de vídeo està molt estès en tota Europa. A Londres, es calcula que hi ha una càmera per cada catorze persones. En la resta de les ciutats de la Unió Europea, encara que la taxa és bastant inferior, augmenta amb rapidesa. Els nuclis urbans espanyols formen part d’aquesta tendència creixent. Des de Galícia a València i de Catalunya a Andalusia, totes les capitals de província i moltes ciutats intermèdies compten amb càmeres de vigilància per protegir als seus habitants, als turistes que les visiten i al patrimoni en general.

Unes vegades, els dispositius s’instal·len on són habituals grans concentracions de persones, com els estadis de futbol o les estacions de metro. Unes altres, en zones poc transitades o fosques que, per això, faciliten la comissió d’actes delictius. També les hi ha en llocs turístics -els preferits dels carteristes-, en barris “conflictius” on les taxes de criminalitat són elevades o en els voltants dels monuments i edificis públics susceptibles de sofrir actes vandàlics. El factor comú és que les càmeres de vídeo es col·loquen on es registren més successos o on tenen més probabilitats d’ocórrer.

Durant 2009, es van presentar 721 queixes formals i es van aplicar 117 sancions

Però la instal·lació de càmeres de seguretat no és l’única cosa que augmenta. També ho fan les denúncies i les queixes de nombrosos ciutadans que se senten avasallados per la presència d’aquests dispositius al seu barri o en els llocs que freqüenten. La videovigilancia és el tercer motiu de reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), un organisme que ha vist duplicar-se les denúncies per aquesta causa en amb prou feines un any. Durant 2009, es van presentar 721 queixes formals -gairebé dues al dia- i es van aplicar 117 sancions.

Segons l’anuari de l’AEPD, els arguments més utilitzats en la presentació de les denúncies van ser:

  • L’absència de cartells que informessin de la presència de les càmeres

  • L’enregistrament d’imatges de la via pública des de l’interior dels comerços o edificis.

  • L’absència d’un contracte amb una empresa de seguretat acreditada per manejar la informació obtinguda.

Les tres qüestions plantegen un debat molt interessant sobre l’obligació de garantir la seguretat col·lectiva sense vulnerar el dret individual a la intimitat, fins i tot en la via pública. Però més enllà d’aquesta discussió fonamental, la multiplicació de denúncies i sancions planteja altres preguntes pràctiques, com l’aprovació de lleis que regulin l’ús de càmeres de vídeo, on poden instal·lar-se i on no, quines obligacions té l’empresa o institució que les col·loca, què succeeix amb les imatges gravades i quant temps es guarden.

Control legal

La instal·lació i engegada de càmeres de vídeo en la via pública està regulada per llei. Per a tranquil·litat dels transeünts, hi ha més d’una norma que regula la seva manera d’ocupació. La Llei Orgànica 4/1997 controla la utilització d’aquests dispositius per les forces i cossos de seguretat de l’Estat, mentre que la Instrucció 1/2006 de l’AEPD salvaguarda el dret a la intimitat i a la privadesa dels ciutadans. Ambdues normatives, igual que el Reial decret 596/1999 (que estableix com ha de desenvolupar-se i executar-se la llei orgànica) i la Llei 23/1992 (que regula el funcionament i els límits de la seguretat privada) estan a la disposició de tots els ciutadans en les edicions impreses i digitals del BOE.

La legislació espanyola equilibra la necessitat de prevenció de la delinqüència en espais públics urbans i el dret a la privadesa

Les idees fonamentals que es desprenen de les normes vigents són les següents:

  • A diferència del que ocorre en altres països, la legislació espanyola equilibra les necessitats de prevenció de la delinqüència als espais públics urbans i el respecte dels drets a la privadesa, la intimitat i la pròpia imatge, també en els llocs públics de convivència.

  • Hi ha dues finalitats que s’atribueixen a l’ocupació de càmeres de vídeo i tots dos són de naturalesa preventiva. El primer és assegurar la convivència ciutadana i erradicar la violència. El segon és prevenir la comissió de delictes, mancades i infraccions administratives.

  • La instal·lació d’una càmera exigeix la col·locació d’un cartell que informi de la seva presència. Ha de seguir el model oficial i estar en un lloc visible, tant en espais oberts com a tancats.

  • En aquests distintius, han de figurar les dades de l’empresa o de la institució responsable de les càmeres. És obligatori posar a la disposició dels usuaris interessats uns impresos on es detalli quin és la finalitat de les imatges que es graven, qui és el destinatari de les mateixes, qui és la persona responsable d’aquests fitxers i com pot exercir els seus drets el ciutadà.

  • Les càmeres que s’instal·len en espais privats no poden obtenir imatges d’espais públics, tret que resulti imprescindible per a la finalitat de la vigilància o que no es pugui evitar pel lloc on estan situades. Tant en un supòsit com en l’altre, ha d’evitar-se qualsevol tractament de dades innecessari o irrellevant.

  • En aquesta línia, les imatges només es poden tractar quan són adequades i pertinents en relació a l’àmbit i les finalitats determinades, legítimes i explícites que hagin justificat la instal·lació de les càmeres.

  • A més, la col·locació de càmeres de vídeo només és admissible quan la vigilància que es pretén realitzar no es pot dur a terme per altres mitjans que resultin menys intrusius per a la intimitat de les persones i el seu dret a la protecció de dades. Si hi ha una altra alternativa viable, que no exigeixi esforços econòmics o humans desmesurats, ha d’optar-se per ella.

  • Si es crea un fitxer d’imatges (si es graven), els responsables han de notificar-ho a les autoritats i inscriure’s en el Registre General. El límit per conservar les preses gravades és d’un mes. Transcorregut aquest termini, han d’esborrar-se. Més encara: han d’eliminar-se, fins i tot, les preses que continguin infraccions administratives o penals que no estiguin relacionades amb la seguretat pública.

  • Hi ha prohibicions d’ús explícites:

    1. No es poden col·locar a l’interior dels habitatges ni en els seus vestíbuls (excepte autorització del titular o d’un jutge).

    2. No es poden situar en llocs que afectin de forma directa i greu a la intimitat de les persones (encara que aquests siguin, a priori, llocs on si es contempla la seva col·locació).

    3. Mai poden usar-se per gravar converses de naturalesa estrictament privada.

Drets ciutadans

Moltes de les obligacions legals establertes per els qui instal·len les càmeres comporten, de manera implícita, els drets individuals que han de respectar. Les persones tenen dret al fet que els informin sobre la presència d’aquests dispositius, el radi que abasten i la finalitat que persegueixen. No obstant això, hi ha uns altres:

  • Veure les imatges. Tota persona que tingui raons per pensar que apareix en enregistraments efectuats amb càmeres de vídeo té dret a accedir a elles. Per fer-ho, ha d’enviar una sol·licitud a l’autoritat responsable d’aquestes càmeres, indicar el dia, l’hora i el lloc en el qual presumiblement la hi va gravar i aportar una foto per identificar-se.

  • Saber què ha fet amb elles. En funció dels perills que puguin sorgir per a la defensa de l’Estat, la seguretat pública, la protecció legítima de tercers o d’una recerca en curs, l’autoritat responsable de custodiar els enregistraments té potestat per decidir si permet o no l’accés de la persona a les imatges. En qualsevol cas, disposa d’un termini de 10 dies per notificar-li-ho a l’interessat i el silenci a contestar es considera positiu. Si l’enregistrament es va destruir o va remetre a les autoritats judicials, l’interessat té dret a saber-ho mitjançant una notificació.

  • Exigir la seva destrucció. Si en veure els enregistraments el ciutadà considera que les imatges o els sons que li afecten no s’ajusten als supòsits previstos per la llei, pot sol·licitar que es cancel·lin. Les autoritats hauran de respondre en un termini màxim de set dies. Igual que en el punt anterior, el silenci administratiu es considera favorable a la persona interessada.

  • Presentar queixes i denúncies. Quan els responsables d’instal·lar les càmeres i gestionar la informació registrada no compleixen l’establert en la llei o neguen a les persones la possibilitat d’exercir els seus drets, aquestes tenen potestat i arguments suficients com per presentar una denúncia formal. La institució competent per interposar les queixes és l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions