Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cobertura i límits del Fons de Garantia de Dipòsits

Estan els estalvis segurs en les entitats bancàries?

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 08deSetembrede2003

Tot estalviador cerca no sols la rendibilitat per a la seva inversió, sinó també la seguretat que l’entitat en la qual diposita els seus estalvis sigui solvent i tingui liquiditat. És a dir, que compleixi els seus compromisos de reintegrament del capital dipositat segons les condicions contractades. Però en els últims anys han patit algunes crisis de liquiditat d’entitats bancàries en les quals milers de famílies s’han vist afectades per la suspensió de pagaments sol·licitada per entitats com Eurobank, la falta de liquiditat de les quals ha comportat al tancament de les seves sucursals i a no poder complir les ordres de reintegrament dels dipòsits realitzades pels seus clients.

No es tracta, en el cas d’Eurobank, d’un “quiosquet financer”. És una entitat amb fitxa bancària, degudament inscrita en el Registre del Banc d’Espanya, i sotmesa a la Llei de Disciplina i Intervenció d’Entitats de Crèdit. No obstant això ha sofert una crisi la destinació final de la qual aniran marcant el temps i els diferents procediments judicials oberts.

Encara que cada vegada amb menys freqüència, tenint en compte els controls existents, són possibles les crisis bancàries com l’a dalt assenyalada. El sistema creditici és fiduciari. És a dir es lliuren els dipòsits a l’entitat i ella realitza amb aquests diners inversions, per a retornar l capital inicial més els interessos pactats. Actuen per això les entitats de crèdit com a intermediaris financers. Una mala gestió d’aquesta intermediació pot abocar a crisis bancàries com la citada.

Existeix un instrument que pretén garantir, en certa manera, i amb els límits legals establerts, els estalvis dels dipositants. És el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD).

.- La regulació del FGD apareix en el Reial decret 2606/1996 de 20 de desembre, modificat pel Reial decret 948/2001 de 3 d’agost.

.- És un fons al qual tenen obligació de dotar les entitats creditícies que opera en els supòsits de crisis d’alguna de les entitats del sistema. D’alguna manera és un fons de solidaritat, que pretén afermar la confiança en el sistema bancari, i protegir a l’usuari de la possible falta de liquiditat o solvència d’alguna entitat.

.- Ara bé els límits legals són clars. EL FGD només garanteix a l’usuari 20.000 euros per entitat. Tot això amb independència del nombre de contractes o de l’import que tingués dipositat en l’entitat en crisi

Sabut això, alguns consells a l’hora de realitzar dipòsits en una entitat bancària:

– En primer lloc, desconfiar d’aquelles ofertes que garanteixen rendibilitats per sobre del mercat.

– Comprovar que l’entitat a la qual es lliurin els estalvis està inscrita en el Banc d’Espanya.

– Si l’entitat provoca certa desconfiança convé recordar que el Fons de Garantia de Dipòsits tan sols garanteix la devolució de 20.000 euros.

En síntesi, el millor és adoptar els valors de tot bon estalviador: prudència i diversificació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions