Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com aconseguir que els estalvis rendeixin a l’estiu

Contractar dipòsits promocionals, o en dòlars, són opcions idònies per rendibilitzar el capital en vacances
Per José Ignacio Recio 17 de juliol de 2010
Img dolares
Imagen: Nauris Mozoleff

En els mesos estivals, els inversors tenen diverses alternatives per rendibilitzar els seus estalvis. Des de posicionar-se al mercat de divises a través de monedes fortes que puguin revaloritzar-se pel que fa a l’euro, fins a contractar dipòsits que tenen un termini de permanència d’un a tres mesos i que ofereixen millors condicions de contractació que els tradicionals. Sense oblidar-se, per descomptat, de fórmules més imaginatives que passen per contractar ETF, productes estructurats o fons d’inversió basats en matèries primeres o metalls preciosos.

Opcions de renda fixa

Arriben les anhelades vacances i el descans estival, però els estalvis no tenen per què deixar de rendir. En aquests mesos, una de les alternatives de tot inversor és dipositar la seva capital en la renda fixa. La seva rendibilitat mitjana és poc atractiva (no sobrepassa el 2%-3%), però és possible treure unes desenes més i aconseguir majors beneficis si s’acudeix a productes promocionals o referenciats a algun actiu financer.

Destaquen els dipòsits destinats a nous clients, amb majors percentatges de beneficis, encara que per a terminis molt limitats: entre un i tres mesos. Per la seva durada, són molt adequats per a l’època estival. Un dels seus majors inconvenients estreba que han de formalitzar-se a través d’un banc diferent a l’habitual (les ofertes són per a diners nous) i perquè la seva rendibilitat sigui satisfactòria, el capital dipositat haurà de ser de certa rellevància. També es poden contractar dipòsits en divises alienes a l’euro, entre les quals destaca el dòlar nord-americà. Davant la debilitat de la moneda europea, aquesta alternativa permet obtenir un TAE del 0,32% en el contracte a un mes. Encara que manté una baixa rendibilitat, supera amb escreix el 0,19% que proporcionen els subscrits en euros.

En el contracte d’un dipòsit a un mes de divises alienes a l’euro es pot obtenir un TAE del 0,32%

Una altra alternativa que ofereixen els mercats financers són els productes estructurats, que incrementen la seva rendibilitat a costa d’anar lligats a l’evolució de diferents subjacents: índexs macroeconòmics, tipus d’interès, divises o commodities (matèries primeres o béns primaris, com el blat).

Invertir en Borsa

Una altra alternativa és dipositar els diners en la Borsa i tractar que a la volta la seva capital hagi generat plusvàlues elevades per fer front a la nova temporada. Aquest any aquesta opció no manca de riscos, derivats dels problemes d’endeutament d’algunes economies del vell continent. A més, en aquests mesos es poden potenciar les caigudes registrades en els principals índexs europeus.

Són molts els analistes borsaris que esperen que quan es detinguin les baixades de l’Ibex-35 prop de la barrera dels 8.000 punts, s’iniciï de nou una tendència alcista que ajudi a la Borsa a recuperar posicions. L’índex de referència espanyol ja ha recuperat els 10.000 punts i sembla sostenir aquestes afirmacions. També els hi ha convençuts que la situació a la baixa es perllongarà durant diversos mesos i no es detindrà fins que desapareguin les causes d’aquest actual moviment.

Si l’estalviador es decanta per la Borsa, li convé estar allunyat dels valors d’alt poder especulatiu

Si l’estalviador es decanta per la Borsa, li convé estar allunyat dels valors d’alt poder especulatiu. En els mesos d’estiu el seu nombre de contractacions baixa de manera notable en tots els parquets borsaris. Les compres han de ser selectives, en empreses sòlides els comptes de les quals estiguin sanejades. No obstant això, es poden buscar companyies que hagin estat molt castigades durant la primera meitat de l’any, per tractar de beneficiar-se de la seva probable recuperació en la segona meitat de l’exercici. Una altra possibilitat és invertir en valors de caràcter conservador, que no siguin volàtils i proporcionin com a retribució dividends. Aquests ofereixen una rendibilitat d’entre el 3% i el 8%.

És possible aprofitar la debilitat de l’euro i operar al mercat de divises a través de monedes que mostrin major fortalesa al moment de donar l’ordre de compra. Les entitats financeres llancen ofertes per potenciar aquest mercat: absència de comissions de compra i venda, tarifes promocionals o preus reduïts per operar amb aquests actius. Bancs i caixes han engegat un servei especial que permet obtenir beneficis de la correcta anticipació de la tendència d’una divisa en una sessió. En funció de la seva fluctuació diària, es podrà comprar o vendre per després realitzar l’operació inversa i beneficiar-se dels moviments que experimenta aquest mercat financer.

Fons d’inversió

Decantar-se per fons d’inversió basats en matèries primeres és una altra alternativa. Algunes d’elles (cafè, cotó, etc.) s’han mostrat com a bones oportunitats d’inversió en els últims anys, amb revaloracions superiors al 20%. També els fons lligats als metalls preciosos (or, plata, platí, etc.) són rendibles, máxime quan l’or experimenta un ral·li alcista de certa envergadura. Alguns d’aquests fons porten acumulades revaloracions properes al 30% en els últims 12 mesos. La seva única pega és que són productes confeccionats per a terminis de permanència extensos i requereixen paciència.

Els fons lligats a metalls preciosos porten acumulades revaloracions properes al 30% en els últims 12 mesos

Una fórmula més imaginativa és rendibilitzar els estalvis a través d’ETF, fons d’inversió que cotitzen als mercats borsaris de la mateixa forma que les accions. A diferència dels fons tradicionals, no és necessari esperar al valor liquidatiu de tancament per realitzar operacions de compra o venda, ja que poden contractar-se a qualsevol moment. Tenen implícites comissions de gestió, encara que més baixes que les de fons tradicionals. Però en ser actius negociats als mercats de valors, s’aplica també una comissió de compra i de venda, un cànon de borsa i una comissió de custòdia, igual que succeeix amb les operacions de Borsa.