Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com afecta al consumidor la reforma de la Constitució

Com a efectes col·laterals i afegits, l'estalviador podria sofrir noves pujades d'impostos
Per Blanca Álvarez 24 de setembre de 2011
Img legislaci en congreso
Imagen: Laura Padgett

Un canvi més per afrontar l’eterna crisi que ens persegueix ha estat la reforma de la Constitució Espanyola, de manera urgent, amb la finalitat d’establir un límit per al dèficit públic. El passat 7de setembre, el Senat va aprovar de forma definitiva la reforma del text legal que garantirà l’estabilitat pressupostària de les administracions públiques. La proposta ja s’havia aprovat al Congrés. Però, què significa això?, tindrà conseqüències per als ciutadans del carrer? En principi, la modificació s’estableix amb l’objectiu d’ajudar en la recuperació econòmica i d’imposar a l’Estat una disciplina en la despesa pública que eviti arribar a un límit d’endeutament asfixiant. Des d’aquest punt de vista, la notícia és positiva. No obstant això, entre línies pot intuir-se que vindrà acompanyada d’efectes col·laterals no tan favorables, com a pujades d’impostos per als contribuents.

Canviar la Constitució

La reforma de la Constitució, aprovada pel Congrés i el Senat espanyol fa solament unes setmanes, és la segona des de la signatura del text, en 1978. La primera vegada que es va canviar va ser per permetre que els ciutadans comunitaris es poguessin presentar a les eleccions locals. Aquesta segona reforma pretén plasmar en el text de la Carta Magna l’obligatorietat de les administracions públiques d’aplicar polítiques de despesa i ingrés que no desquadrin les finances públiques de forma estructural. No gastar més diners del que s’ingressa es converteix en un deure constitucional per a l’Estat, les comunitats autònomes i altres corporacions legals.

El nou text inclòs en l’article 135 de la Constitució al·ludeix a una Llei Orgànica en la qual es fixarà el percentatge màxim de dèficit que podran assumir les institucions públiques, que queda estipulat en el 0,4% del PIB. En qualsevol cas, no entrarà en vigor fins a 2020.

Es converteix en un deure constitucional no gastar més diners del que s’ingressa

Encara que fins a dins de vuit anys no tindran efecte els canvis plantejats, la seva engegada portarà amb si efectes col·laterals, com la introducció de noves mesures que ajudin a l’Estat a aconseguir més ingressos. D’aquesta manera, les administracions públiques tindrien un matalàs més ampli per gastar.

Limitar l’endeutament màxim d’Espanya, en principi, és una bona mesura, ja que mantingut en el temps ens fa dependre dels mercats. I aquests, augmenten els interessos si preveuen problemes, alguna cosa que paguem tots els contribuents.

Impacte per al ciutadà

La contenció del dèficit busca, sobretot, aconseguir un control de la despesa pública. Però per aconseguir-ho, sembla inevitable la imposició d’altres mesures que afectin als contribuents.

En primer lloc, podria decretar-se una pujada dels impostos. Entre ells, podria augmentar-se l’IVA , l’impost a les SICAV i altres taxes públiques com l’IBI (Impost de Béns Immobles). Però no és fàcil trobar una solució perquè, si s’augmenten els impostos, es pot frenar el creixement econòmic i tenir menys ingressos. Si es puja l’IVA, es pot desincentivar el consum privat i, amb això, es frena el creixement del PIB.

La pujada podria evitar-se si l’economia espanyola comencés a recuperar-se per si sola, generés ocupació i fes augmentar el consum. No obstant això, les previsions actuals no són halagüeñas, amb el que cobra força la primera possibilitat. Alguns experts estimen que es podria entrar en una nova recessió.

  • Un altre impacte de la mesura podria notar-se en les administracions locals i autonòmiques. La millor gestió dels recursos s’imposarà com a norma, alguna cosa que obligarà a reduir despeses en personal. És probable que es redueixi el nombre de funcionaris necessaris.

  • De la mateixa manera, habra una racionalització de la despesa en partides de l’Estat del Benestar (Educació, Sanitat, Foment…). Els serveis públics essencials, com l’educació, es mantindran o, fins i tot, creixeran. No obstant això, no és descartable la introducció del copago sanitari o de menors inversions en infraestructures.

  • Limitar el dèficit suposa advocar per uns ingressos i despeses més equilibrades als actuals. Avui, els ingressos públics s’aconsegueixen de la recaptació d’impostos, Seguretat Social pagada per empleats i empreses i altres partides nombroses.

    En el capítol de despeses s’inclouen els costos de manteniment de les administracions públiques, recursos humans (funcionaris) i altres despeses en sanitat, desocupació, infraestructures, educació… Perquè aquest segment pugui créixer, o almenys es mantingui, és necessari que s’elevin els ingressos.

    Llei Orgànica

    Alguns dels punts més destacats de l’article 135 de la Constitució Espanyola són els següents:

    1. Totes les Administracions Públiques adequaran les seves actuacions al principi d’estabilitat pressupostària.
    2. L’estat i les comunitats autònomes no podran incórrer en un dèficit estructural que superi els marges establerts, si escau, per la Unió Europea per als seus Estats Membres. Una Llei Orgànica fixarà el dèficit estructural màxim permès a l’Estat i a les Comunitats Autònomes, en relació amb el seu producte interior brut. Les Entitats Locals hauran de presentar equilibri pressupostari.
    3. L’Estat i les comunitats autònomes hauran d’estar autoritzats per Llei per emetre deute públic o contreure crèdit.Els crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les Administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta. Aquests crèdits no podran ser objecte d’esmena o modificació, mentre s’ajustin a les condicions de la Llei d’emissió.

      El volum de deute públic del conjunt de les Administracions Públiques en relació al producte interior brut de l’Estat no podrà superar el valor de referència establert en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

    4. Els límits de dèficit estructural i de volum de deute públic només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d’emergència extraordinària que escapin al control de l’Estat i perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l’Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats.

    Respecte als canvis plantejats, el text constitucional inclou el següent punt:

    Una Llei Orgànica desenvoluparà els principis al fet que es refereix aquest article, així com la participació, en els procediments respectius, dels òrgans de coordinació institucional entre les Administracions Públiques en matèria de política fiscal i financera. En tot cas, regularà:

    • a) La distribució dels límits de dèficit i de deute entre les diferents Administracions Públiques, els supòsits excepcionals de superació dels mateixos i la forma i termini de correcció de les desviacions que sobre l’un i l’altre poguessin produir-se.
    • b) La metodologia i el procediment per al càlcul del dèficit estructural.
    • c) La responsabilitat de cada Administració Pública en cas d’incompliment dels objectius d’estabilitat pressupostària.