Entre els propòsits d’any nou que es repeteixen cada 1 de gener, estalviar és un d’ells. Però perquè això sigui factiible, quant s’hauria de guardar en la guardiola cada mes? I quins productes bancaris escollir per estalviar? Moltes persones no volen fer-ho a qualsevol preu i segueixen preferint els productes tradicionals que sí estan garantits. En aquest article s’explica com planificar l’estalvi, com reconèixer un producte d’estalvi segur amb el semàfor de risc, així com quins comptes i dipòsits poden ajudar a fer créixer els diners.
Com planificar l’estalvi?
Molts espanyols no volen estalviar a qualsevol preu i segueixen preferint els productes tradicionals que sí estan garantits. De fet, l’última publicació dels ‘Comptes financers de l’economia espanyola del Banc d’Espanya’, relativa al segon trimestre de 2017, mostra, una vegada més, que el gruix dels actius de les famílies segueix en dipòsits i en efectiu.Fixar-se un objectiu ajudarà a aconseguir la meta. I la forma més fàcil d’aconseguir-ho serà fer-ho a poc a poc. Si s’opta per estalviar 600 euros a l’any, serà més fàcil apartar cada mes 50 euros de la nòmina, que ficar en la guardiola el total al desembre.També es poden aprofitar moments puntuals per estalviar un extra, en lloc de gastar-ho, com pot ser en rebre les pagues extra del salari o la devolució d’Hisenda per l’IRPF.
Aquestes injeccions de capital serviran per aconseguir la fi marcada. En qualsevol cas, el més efectiu serà crear un pressupost mensual, que permet saber quant és possible estalviar cada mes, una vegada restats les despeses fixes als ingressos. Encara que cada cartera és un món, l’idoni seria estalviar almenys el 10% dels ingressos mensuals.
També es poden establir rutines d’estalvi que requereixin poc esforç, com estalviar un euro al dia. Encara que a priori pugui semblar inútil, al cap de l’any s’haurien estalviat 365 euros.
Com reconèixer un producte d’estalvi segur amb el semáfoto de risc
Una vegada establert un pla per aconseguir l’objectiu, s’ha de decidir on es guardarà els diners acumulats. Una opció és a casa, però el popular “bancolchón” no està lliure de perills. Un incendi o una inundació poden acabar amb l’esforç de tot un any. A més, els lladres són un enemic acérrimo de les guardioles domèstiques. I la inflació, també.
L’alternativa al cerdito de porcellana és el banc. Si s’opta per una entitat de crèdit, cal fixar-se en el risc de cada producte financer.
Per facilitar al client la comprensió de la complexitat i dels riscos dels diferents productes, els bancs estan obligats a incorporar un semàfor de risc en la part superior de la primera fulla de les comunicacions publicitàries o de la informació sobre el producte financer. O, en defecte d’això i més habitual, poden posar un indicador numèric que permeti a l’usuari comprovar, gràficament, quin és el risc del producte. L’Ordre ECC/2316/2015 estableix sis nivells de risc: en el nivell un (indicat com 1/6) es troben els productes de menor risc (dipòsits i comptes a la vista, a més d’assegurances amb finalitat d’estalvi); i en el sis (6/6), els que tenen un risc major.
Per afegir més transparència, les entitats han d’incloure, al costat de l’alerta de risc, un advertiment que incorpora la identitat del fons de garantia de dipòsits al que es trobi adherit el banc i l’import màxim que garanteix.
Així mateix, les entitats estan obligades a introduir una alerta de liquiditat, per exemple, si el dipòsit no es pot cancel·lar de forma anticipada o si el reemborsament està subjecte a penalització.
I què passa amb els comptes i els dipòsits en 2018?
Si s’acudeix al banc aquest any a la recerca d’un dipòsit o d’un compte d’estalvi tradicional, el més probable és que la conversa amb el caixer sigui breu i es resolgui amb un “el sento, però en l’actualitat els dipòsits amb prou feines remuneren els estalvis”.
L’any passat no va ser bé per als dipòsits i els comptes. Els interessos es van mantenir estancats, segons les dades recollides pel Banc d’Espanya: entorn del 0,05% i el 0,04% per als comptes i entorn del 0,11% i el 0,10% per als dipòsits (per sota de la inflació actual). I gens sembla indicar que a curt termini vagin a millorar, almenys fins que el Banc Central Europeu pugi els tipus, alguna cosa que presumiblement no passarà fins a finals d’aquest any o fins a 2019.
No obstant això, si s’ha decidit que en 2018 es vol estalviar, però hi ha certa aversió al risc, no està tot perdut. Si la intenció és estalviar mes a mes, està la possibilitat de decantar-se per alguna dels pocs comptes d’estalvi que sobreviuen al mercat, amb tipus d’interès que arriben al 0,50% TAE sense sortir d’Espanya, en mans sobretot de bancs online (en tenir una estructura de costos menor, poden pagar més pels estalvis).
Si es prefereix un dipòsit, la rendibilitat s’haurà de buscar també en les entitats virtuals, però també en bancs estrangers que estiguin fent-se un buit al nostre país.
Finalment, una altra alternativa són les expliques nòmina, però la seva rendibilitat està condicionada a la vinculació que assumeixi el client i, a més, el saldo màxim remunerat està molt limitat i amb dificultats excedirà dels 10.000 o 15.000 euros.
