La presència cada vegada major d’Internet en la vida dels espanyols fa que es plantegin, a l’hora de testar, com llegar als seus hereus la quantitat de fitxers digitals, serveis on line i contrasenyes amb les quals s’entra en els seus comptes bancaris. L’abundant patrimoni digital, en el qual s’inclouen els drets d’ús sobre obres subjectes a propietat intel·lectual de tercers (llibres electrònics, música o pel·lícules descarregats de manera lícita), la visualització del propi àlbum de fotos digital, els correus electrònics o els actius financers en línia, fa que els experts aconsellin incorporar en el testament les diferents claus i contrasenyes perquè els hereus puguin tenir accés a ells. En aquest sentit, l’herència digital és la successió hereditària en tots els arxius, continguts i informació del mort en format electrònic. Però, quines cauteles s’han de tenir en compte? Les claus d’actuació sobre com llegar un patrimoni digital es desvetllen al llarg del present reportatge.
Què és l’herència digital
Cal tenir en compte que hi ha ja una generació d’usuaris d’Internet que es troba en l’edat madura i, per això, el patrimoni digital és una de les consideracions que alguns espanyols estan començant a incloure en els seus testaments. Aquesta idea, que va sorgir fa una mica més de tres anys entre els internautes britànics, consisteix a deixar en el testament les contrasenyes de llocs web perquè, una vegada que la persona ha mort, els seus hereus puguin accedir a la informació que posseïa. Així, igual que s’hereten els béns físics, es poden heretar també béns i serveis digitals.
La informació més sensible de les herències digitals és la relativa a dades bancàries, la referent al treball del difunt i la continguda en comptes de correu
Malgrat que a Espanya encara no s’ha popularitzat l’herència digital, la generalització en l’ús d’ordinadors, smartphones i altres dispositius electrònics ha incrementat la quantitat de productes financers i serveis on line. Entre ells està el magatzematge de llibres electrònics, discos musicals, pel·lícules, vídeos familiars, comptes a les xarxes socials, a més de subscripcions a revistes i periòdics en línia. No obstant això, la informació més sensible i important que s’inclou en les herències digitals és la relativa a les dades bancàries, la referent al treball del difunt i la continguda en els comptes de correu electrònic. En aquest sentit, tota la informació digital es va originar, en el seu moment, en subscriure el mort un contracte de prestació de serveis amb l’empresa que els oferia.
Com es gestiona el patrimoni digital
Preservar el patrimoni format per tots els béns i drets i la resta d’actius digitals acumulats pel difunt al llarg de la seva vida està adquirint gran importància, tant a efectes jurídics com a econòmics. Així, els advocats experts en noves tecnologies i els especialistes en dret de successions aconsellen que en el testament s’esmenti què han de fer els hereus amb el patrimoni digital, a més d’incloure les diferents contrasenyes i claus que posseeix el testador per accedir a la informació.
De fet, la transmissió hereditària del patrimoni digital (conformada per drets, comptes, continguts, llicències, etc.) té, en moltes ocasions, un alt valor sentimental i monetari.
Qui és el marmessor digital
El testador ha de guardar les contrasenyes i planificar el seu patrimoni digital per estalviar disgustos als hereus i facilitar la gestió de l’herència
Segons es recomana des de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, per gestionar aquestes herències seria necessària la designació d’un “marmessor digital”. És una figura que encara no està recollida en l’ordenament jurídic espanyol i que, com a coneixedor de les noves tecnologies, actuaria com a dipositari de les claus d’accés del difunt.
En qualsevol cas, encara cal dilucidar com s’han de gestionar els comptes de correu electrònic del mort, sobretot, pel que fa a la confidencialitat que mereixen les persones que van intercanviar correspondència amb ell.
Quines precaucions cal tenir en compte en les herències digitals
Per evitar possibles complicacions posteriors, qui posseeix un patrimoni digital, ha de prendre en consideració certes cauteles:
Ha d’atorgar testament obert davant notari, en el qual es determini com vol llegar el seu patrimoni digital. El notari informa i assessora al testador de les diverses formes en què pot disposar dels seus béns i drets subscrits en Internet. Encara que es tracta d’un document d’una gran transcendència, fer testament té un preu molt assequible, doncs costa menys de 90 euros.
L’herència digital pot tenir implicacions molt més allà dels llibres, la música o els arxius adquirits o compartits pel difunt. De fet, la gran majoria dels despatxos d’advocats inclouen ja, entre els seus serveis, la planificació del patrimoni digital. La defunció d’una persona pot plantejar als seus hereus una sèrie de contratemps inesperats, des de problemes bancaris fins al bloqueig dels comptes de correu electrònic. Per això, el testador ha de guardar les contrasenyes i organitzar el seu patrimoni digital per estalviar disgustos als hereus i facilitar la gestió d’una herència en la qual hi ha actius digitals.
Una vegada que ha mort una persona amb patrimoni digital i comptes bancaris en Internet, els seus hereus han de personar-se en les entitats on tenia subscrites aquests comptes, per cancel·lar-les i sol·licitar les contrasenyes i el repartiment dels saldos. A els qui acreditin la seva condició d’hereus, els bancs han de facilitar informació sobre les posicions que mantenia el causant quan es va produir la defunció, així com, si escau, els moviments habidos amb posterioritat al mateix i, fins i tot, dades sobre operacions concretes anteriors. Perquè les entitats proporcionin les claus dels comptes del difunt als seus hereus, aquests han de presentar la següent documentació:
Certificat de defunció: se sol·licita en el Registre Civil i dona fe de la defunció de la persona.
Certificat d’últimes voluntats: es demana en el Ministeri de Justícia i, a través d’ell, se sap si l’individu va atorgar testament.
Còpia autoritzada del testament o, en defecte d’això, de la declaració d’hereus: si el mort ho va fer, cal sol·licitar al notari una còpia autoritzada del mateix. En cas contrari, cal fer, també davant notari, una declaració d’hereus.
Escriptura d’adjudicació d’herència: se sol·licita davant notari i determina els béns que componen l’herència del mort i estableix com es reparteixen.
Justificant de pagament de l’impost de successions: és la taxa que cal abonar per cobrar una herència i està transferida a les comunitats autònomes.
Els advocats reconeixen la importància dels correus electrònics d’un mort per la quantitat de documentació que poden contenir. De fet, la informació emmagatzemada en un compte de correu electrònic pot ajudar als hereus a emprendre accions judicials, reivindicar crèdits o acreditar el pagament de deutes. Quan l’accés a aquests comptes està regulat en el testament i s’han atribuït facultats expresses al marmessor digital per actuar, se simplifica l’actuació dels advocats que, d’una altra manera, han de valorar la legitimació de l’hereu que els va contractar.
L’ordenació de la informació, imatges i continguts que hagi pogut realitzar el mort en cada perfil de les xarxes socials pot considerar-se com una obra subjecta a propietat intel·lectual. El resultat d’un perfil social, encara que no inclogui cap element creat pel seu titular, pot encaixar en l’article 12 de la Llei de Propietat Intel·lectual, que afirma que són objecte de propietat intel·lectual les col·leccions d’obres alienes que, per la selecció o disposició dels seus continguts, constitueixin creacions intel·lectuals. Per tant, es legitima la conservació i defensa de la història personal que representa la xarxa social. De qualsevol manera, l’hereu d’una persona que ha mort no pot fer-se càrrec del seu perfil a les xarxes socials, ja que suposaria un delicte d’usurpació de la identitat.
Després d’una defunció, tots els serveis de pagament són, sovint, cancel·lats per falta d’abonament o pel tancament del compte del banc de la qual era titular el causant, per la qual cosa el difunt, de vegades, deixa deutes als seus hereus.
El més apropiat és que el testador revisi les regles i polítiques de cada lloc web i que mantingui una llista accessible amb tots els noms d’usuari, contrasenyes i altres claus requerides en els comptes d’Internet, amb la finalitat de que els hereus puguin accedir a elles amb facilitat.
