La cosina de risc és un paràmetre econòmic que des de fa anys està en boca detots , des dels experts financers fins al més comú dels usuaris. És una dada que conviu ja amb les cotitzacions de renda variable, metalls preciosos i deute públic. Però el que pocs coneixen és que a través de la seva evolució es pot guanyar diners en les inversions. Solament cal aplicar la tecla en l’actiu adequat. Com fer-ho? En aquest article es desvetllen les claus per obtenir diners amb la cosina de risc.
Obtenir diners amb la cosina de risc
No està de més recordar què és la cosina de risc per poder canalitzar de manera correcta les inversions a través d’aquesta variable macroeconòmica. És el marge de rendibilitat entre un país (que ben pogués ser Espanya) i el de referència (Alemanya). Mentre el bo alemany (bund) a 10 anys paga avui un interès proper a l’1,637%, l’espanyol està en un 3,736%. El diferencial resultant d’aquesta operació donaria entorn de 210 punts bàsics, que és la cosina de risc que cotitza el deute públic espanyola en aquests moments. A major amplitud en aquest diferencial, més difícil serà col·locar-la als mercats, ja que caldrà pagar més per obtenir finançament públic.
Els analistes apunten que potser sigui el moment de decantar-se per renda fixa d’altres països perifèrics, com Portugal
Però, a mesura que el bo espanyol baixa en la seva rendibilitat, té un reflex immediat en els productes financers que basen la seva estratègia en aquest actiu, les carteres del qual es veuran revaloritzades de forma proporcional. Aquesta fórmula està destinada sobretot a la contractació de fons que utilitzen aquests instruments per formar la seva cartera d’inversió, però també resulta útil si l’estalviador es decanta per invertir part de la seva capital en bons d’aquestes característiques de manera directa. Si aquest és algun dels casos en què es troben els petits estalviadors, a mesura que la cosina de risc vagi baixant, les seves plusvàlues creixeran, i viceversa.
Com es pot fer?
A través de fons:
Si els estalviadors espanyols volen rendibilitzar els moviments d’una cosina de risc a la baixa, que segons els experts pot arribar a 150 punts bàsics i fins i tot menys durant l’any, la solució residiria a contractar bons espanyols a 10 anys. Una alternativa encara millor seria la contractació d’algun fons d’inversió la cartera de la qual estigui basada en aquests actius financers (o gran part d’ella). A més, tenen l’avantatge que es poden subscriure a un termini de permanència no dilatat a l’excés, no superior a 12 mesos.
Si, per contra, l’evolució del bo nacional no anés l’esperada, l’operació no sortiria conforme a les expectatives creades i és probable que el fons tanqués l’exercici amb minusvalideses. En aquest hipotètic escenari la millor solució seria triar el bund germà, que actuaria com a refugi.
Bons d’altres perifèrics:
Diverses cases d’anàlisis apunten al fet que el bo espanyol té ja poc recorregut i, per tant, pot ser el moment d’inclinar-se per renda fixa d’altres països perifèrics, com Portugal o -solament els més arriscats- Grècia. Tots dos bons, si les seves economies no tenen més problemes durant aquest any, disposen d’un major recorregut per obtenir benefici a través d’un fons d’inversió, en estar en el 5% i el 8,10%, respectivament.
En ser més complicada la contractació directa d’aquests productes, la millor opció seria formalitzar-los a través de fons de renda fixa que estiguin posicionats en aquests països.
Fons mixts:
També es pot subscriure a través de models més diversificats que estiguin exposats al deute públic dels perifèrics (Espanya, Itàlia, França, Grècia i Portugal), que permeten complementar la proposta amb més actius. Fins i tot es pot afegir una part de renda variable en funció dels riscos que desitgi assumir el partícip.
La relació de la cosina de risc amb les inversions en renda variable no és directa, ja que no guarda relació amb la seva evolució. Ara bé, el fet que el diferencial d’un país es vagi estrenyent amb el seu punt de referència és una bona notícia per a la seva economia, que, en teoria, hauria de recollir l’evolució dels seus índexs borsaris, en ser una economia més competitiva, i justament ho contrario en el supòsit oposat.
Una millora en aquest paràmetre ha d’ajudar al fet que els mercats borsaris mostrin un millor aspecte i els preus de les seves accions pugin. Entre altres coses, perquè indica que hi ha major confiança en l’economia nacional i això es pot trasplantar a les empreses cotitzadores.
Però no sempre és així, ja que també es regirà per altres variables alienes al mercat de renda fixa, i en aquest cas més depenents de l’estat real de les empreses. Des d’aquest punt de vista, no seria el més aconsellable posicionar-se en Borsa, si la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys baixés en els propers anys, sinó que l’actuació adequada seria decidir-se per compres en aquest tipus de productes de renda fixa, bé de forma directa o a través de fons d’inversió.
