En buscar finançament no sempre acudim a les vies oficials, és a dir, a les entitats bancàries de tota la vida que ja coneixem. Ja sigui perquè el nostre perfil de client no és el millor i volem donar amb altres alternatives o perquè preferim evitar als bancs, podem acabar caient en una estafa que ens faci perdre diners. Amb Internet han proliferat aquests enganys i són molt més fàcils de dur a terme. Per això, si estem en procés de cerca de finançament, hi ha alguns senyals a les quals hem d’estar atents per evitar caure en una estafa. Et donem cinc consells per saber identificar-les amb facilitat.
Diferenciar les estafes de les legítimes ofertes de crèdits al consum és vital per poder aconseguir un finançament de manera segura. Pren nota d’aquests consells per evitar sorpreses i reconèixer els senyals que alguna cosa no va bé:
1. Mai paguis diners per endavant
Sota cap circumstància, cap entitat legítima demanarà que li paguem per endavant. Així, si un prestador ens exigeix abonar una quantitat abans de signar un contracte o traspassar els diners del crèdit al nostre compte, hem de dubtar.
El més comú és que sol·licitin el pagament d’alguna comissió relacionada amb el préstec, encara que en l’actualitat aquestes excuses varien: abonaments per concepte de redacció del contracte, per l’anàlisi de les dades o, fins i tot, per la traducció del contracte. En aquests casos sabrem que es tracta d’una empresa il·legítima i mai, en cap concepte, pagarem els diners que ens exigeixen.
2. Comprova que la web és segura
Avui dia, qualsevol empresa que ofereixi préstecs personals té presència online, per la qual cosa analitzar la seva pàgina web ens permetrà saber si és una companyia fiable.
El primer en el que cal fixar-se és en què la web sigui segura, ja que molt probablement hàgim d’introduir les nostres dades personals i financers en el procés de contractació. Això podrem saber-ho si al costat de l’adreça web apareix un cadenat verd i la URL comença per “https”. Amb aquesta informació ja podem cerciorar-nos que la pàgina compleix amb els requisits tècnics per salvaguardar les nostres dades.
Però, per a major seguretat, buscarem l’Avís “legal” a la web, un document que indica tota la informació de l’empresa i les lleis a les quals ha d’atenir-se. Si la pàgina no té cap d’aquests dos paràmetres, hem de dubtar de la seva legitimitat.
Imatge: Pixabay
3. Busca opinions d’altres usuaris
Una bona manera de comprovar si una entitat és legítima consisteix a buscar opinions online d’altres usuaris sobre aquesta empresa. Una ràpida cerca amb el nom del prestador pot oferir-nos diversos testimoniatges dels seus clients.
Però encara que constitueixi una forma ràpida i fiable de diferenciar les estafes de companyies legítimes, cal saber distingir entre clients no satisfets i persones víctimes d’un delicte com a est.
4. No et fiïs ni de les xarxes socials ni dels correus electrònics
És comú per a persones o empreses il·legítimes promocionar els seus falsos productes a través de comentaris en xarxes socials o fòrums o directament a través de correus electrònics. En general, venen acompanyats d’experiències personals i unes condicions massa bones com per ser veritat. A més, aquests missatges estan escrits en un espanyol que sembla tret d’un traductor online i plagats de faltes ortogràfiques. Si nosaltres no hem sol·licitat finançament a la pròpia pàgina web de la suposada companyia, llavors hem de dubtar que sigui una entitat legítima.
5. Sol·licita tota la informació per escrit
Finalment, i no per això menys important, l’empresa que ens presta diners ha de donar-nos, per llei, totes les condicions per escrit abans de comprometre’ns a contractar qualsevol producte.
Si no tenim les condicions per escrit i signem un document que ens compromet a reemborsar el crèdit, podran canviar-nos a qualsevol moment les condicions que ens van dir al principi.
En definitiva, davant qualsevol dubte o qualsevol procediment que ens generi sospites, cal parar la sol·licitud fins a estar segurs que ens trobem davant un prestador segur i legítim. Si no és així, haurem de comunicar-ho a les forces policials al més aviat possible.
