Absentar-se de casa durant diversos dies o setmanes augmenta les probabilitats que ocorrin contratemps. A més dels robatoris, que s’incrementen de manera notable a l’estiu, hi ha altres problemes associats. Un d’ells és que, al no haver-hi ningú en la llar, les petites incidències poden transformar-se en catàstrofes domèstiques. Un exemple? Les fugides d’aigua: no és el mateix fer front al trencament d’una canonada immediatament, que pal·liar les seves conseqüències al cap d’un mes. Per evitar sorpreses i disgustos, la solució no és quedar-se a casa, sinó planificar bé la sortida.
Subministraments
Més enllà de l’estalvi energètic i de diners, tallar de manera selectiva les claus de llum, aigua i gas evita uns quants problemes.
Aigua: tancar la clau general és la millor opció, tant pels degotejos i les fugides que pugui haver-hi en les instal·lacions sanitàries, com pels canvis sobtats de pressió, capaces de danyar la resistència de les aixetes i les canonades. D’aquesta manera es prevenen les petites pèrdues i, també, els desbordaments d’aigua que poden danyar l’estructura de l’habitatge, el mobiliari i afectar als veïns.
Gas: igual que succeeix amb l’aigua, convé tancar la clau general o apagar la caldera. El subministrament ha d’interrompre’s per complet. Si s’utilitzen bombones de butà, han de quedar tancades i, en tant que sigui possible, fora de la casa per minimitzar els danys en cas de fugida. No obstant això, per seguretat, està prohibit emmagatzemar més de dues bombones en la llar.
Luz: el més fiable és tancar la clau general, encara que això impedirà que funcionin certs dispositius, com els timbres, els telèfons i els contestadors. Per aquesta raó, algunes empreses de seguretat recomanen no tallar el subministrament de la llum per complet. En els habitatges amb sistemes nous i quadres elèctrics diversificats, això és més senzill. En les llars amb instal·lacions antigues, no tant. La solució, a més d’una mesura de seguretat aplicable en tots els casos, és desendollar els electrodomèstics i els llums, excepte els aparells que es vulguin deixar en funcionament: així s’evitaran danys per becs de tensió. Convé buidar, netejar i desconnectar la nevera, ja que un tall de llum perllongat pot espatllar els aliments, causar males olors i atreure insectes a la llar.
Estructura
És habitual que els qui utilitzen el cotxe per anar-se de vacances ho portin al taller abans de partir. La idea és posar-ho a punt i arreglar els desperfectes per evitar contratemps. La mateixa rutina pot aplicar-se a la llar. No cal escometre reformes faraòniques en les setmanes prèvies a un viatge, sinó cerciorar-se que tot funciona bé. Resulta de gran utilitat revisar portes i finestres, esquerdes en els sostres i en les parets, humitats en l’estructura o obstruccions en els desguassos.
En els habitatges amb jardí, balconada o terrassa, cal vigilar que no quedin tests sense subjecció, tendals desplegats o mobiliari lleuger solt, ja que una ràfega forta de vent podria desplaçar-los del seu lloc i causar estropicios seriosos.
Higiene
Així com és preferible deixar la nevera neta i buida, també és imprescindible que no quedin aliments peribles a casa, ni paquets oberts ni escombraries. Sovint, amb les presses del viatge i els assumptes d’última hora, es queda alguna cosa sense fregar, vaixella en el rentaplats, fruita en alguna cistella o menjar en el forn.
Tallar de manera selectiva les claus de llum, aigua i gas evita nombrosos problemes
També és usual oblidar-se de les escombraries, especialment, dels envasos plàstics que en aparença no suposen un problema, però que conserven restes orgàniques. Tots aquests elements, a més de descompondre’s, són font d’aliment per a insectes, rosegadors i paneroles. Convé, a més de revisar aquestes qüestions puntuals, fer una neteja a fons en la llar i aprofitar que no hi haurà ningú a casa per aplicar insecticides.
Seguretat
La incidència dels robatoris es multiplica durant l’estiu. Segons dades policials, quatre de cada deu furts tenen lloc en aquesta època de l’any. Casas deshabitades, edificis buits i ciutats amb poca gent incentiven als amics de l’aliè a cometre els seus fechorías. La primera regla per combatre això és molt simple: cal verificar que totes les vies d’accés a l’habitatge estan tancades amb cadenats, claus i forrellats. Encara que el consell resulta obvi, no és rar que quedi alguna porta, finestra o lluerna sense assegurar, sobretot, quan a la casa viuen diverses persones i és més difícil organitzar la partida. Per això és convenient que, en sortir, un membre de la família s’encarregui de revisar les obertures amb deteniment mentre la resta espera fora.
Els elements de seguretat, com els panys, les reixes i les alarmes, dissuadeixen als lladres, però no són les úniques barreres. Tan desalentador com un immoble protegit és un habitatge on hi ha gent o, almenys, on sembla haver-la. Una sèrie de trucs útils es relacionen amb les aparences i la informació que s’aporta.
Aparences. Hi ha senyals molt clars que una casa està deshabitada, com les persianes baixades per complet o la correspondència acumulada en la bústia. Només aquest últim indicador permet determinar, amb un simple cop d’ull, on hi ha gent i on no en un edifici. Deixar la clau de la bústia a algun amic, parent o veí perquè ho buidi amb regularitat resol aquest problema.
Quant a les finestres, és preferible deixar les persianes baixades fins a una altura mitjana, amb les cortines corregudes, per generar dubtes als potencials lladres. Si s’opta per tallar l’electricitat de manera parcial, l’idoni és comprar un endoll temporitzador, connectar a ell un petit llum o una ràdio i programar els moments del dia en què s’encendrà. D’aquesta manera, simularà cert moviment a l’interior de l’habitatge. Una altra opció és deixar les claus de casa a algú de confiança perquè acudeixi de forma periòdica.
La tecnologia és una gran aliada. A més dels endolls programables, es pot sol·licitar a la companyia de telèfons que desviï a un mòbil les trucades entrants al fix de casa. D’aquesta manera, qualsevol persona que cridi desconeixerà que l’habitatge està buit.
Informació. La major part de les vegades, amb l’entusiasme d’un viatge o unes merescudes vacances, es parla més del compte. És igual si és amb un veí, un comerciant del barri, un company de treball o un amic: mai se sap qui pot escoltar o retenir les dades i les dates que s’aporten. Cal oferir la menor quantitat d’informació possible i a un escàs nombre de persones. És preferible parlar sobre el viatge i mostrar fotos a la volta. La recomanació és fonamental per als adolescents i per els qui utilitzen xarxes socials: no convé publicar en Internet el lloc de destinació ni les dates. Sempre és convenient compartir aquesta informació al retorn.
Organització
No convé informar massa del futur viatge ni a un nombre de persones elevat
Organitzar-se abans de partir és fonamental, no només quant a les maletes o als documents necessaris per al viatge. Per marxar-se amb tranquil·litat, convé confeccionar una llista amb totes les revisions que han de fer-se abans de partir: llum, aigua, finestres, escombraries… A mesura que es verifiquen, es marquen en el paper. És la manera més simple de recordar i seguir tots els passos importants.
És útil portar anotats els telèfons d’algun veí i, si és possible, deixar un joc de claus a algú responsable que pugui apropar-se a la llar en cas d’emergència.
