El telèfon és un gran aliat que ens permet, malgrat la distància, estar en contacte amb amics i família, treballar, organitzar plans, fer contractes… Tanmateix, a vegades es pot convertir en una font de problemes. Com podem denunciar un número de telèfon? Com expliquem en aquest article, depèn a què ens estiguem referint. Pots estar davant una estafa , amenaces o assetjament, i en aquest cas el deus denunciar davant la Policia. Si no es compleix la llei i et cobren de més en serveis d’atenció al client o en telèfons de tarifació addicional o tens problemes amb el telèfon d’una web, deus denunciar-ho davant Consum.
Telèfon d’un servei d’atenció al client
➡️ Què deu complir
El servei d’atenció al client d’una entitat o empresa la forma de contacte de la qual és la via telefònica deu complir el següent, segons assenyalen des de la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU):
- Oferir a l’usuari una alternativa el cost de la qual no sigui superior al d’una cridada a una línia telefònica fixa geogràfica o mòbil estàndard.
- En el cas de serveis de caràcter bàsic d’interès general, ha d’oferir un número gratuït. No es poden utilitzar els 902 .
- Si s’utilitza un número de tarifació addicional, deu informar amb claredat sobre el cost de la crida.
➡️ On denunciar
En cas que tinguis un problema amb un telèfon d’atenció al client perquè s’incompleix alguna de les premisses citades, pots denunciar davant la. Direcció General de Consum (DGC) l’incompliment de la normativa.
A més, davant l’entitat deus denunciar els fets i reclamar la devolució dels imports indegudament cobrats per la crida.
Imatge: bssmadeit
Telèfon de tarifació addicional
➡️ Què deu fer
Si has cridat a un número de tarifació addicional relacionat amb la prestació d’algun servei telefònic, els experts assenyalen que deu:
- Informar de forma prèvia sobre el cost de la crida per minut, la identitat del prestador del servei i la mena de servei, d’acord amb la. Ordre IET/2733/2015.
- En cas de no estar d’acord amb el cost dels serveis de tarifació addicional, pots no abonar-los. Això sí, deus pagar la resta de la factura perquè l’operadora no interrompi els serveis contractats. Després, hauràs de reclamar davant la prestadora dels serveis de tarifació addicional.
➡️ On denunciar-ho
En cas que no t’hagin advertit “o si detectes que s’estan duent a terme pràctiques abusives o il·lícites que suposin un sobrecost”, com mantenir-te en espera més temps del que és degut, fer-te rellamar contínuament, no aplicar els preus establerts en l’orde, etc., deus:
- Denunciar les pràctiques il·lícites davant la Direcció General de Consum.
- Davant l’empresa o entitat, reclamar la devolució dels imports.
- Si no obtens resposta satisfactòria, pots reclamar davant la. Oficina d’Informació a l’Usuari de Telecomunicacions .
Telèfon d’una web
➡️ Què deu complir
Si alguna pàgina web que visites facilita un número de telèfon d’informació o contacte:
- Deu fer informació clara sobre el cost de la crida.
- Deu explicar a qui o a on s’està cridant en realitat. Per exemple —diuen des de CECU— hi ha entitats que anuncien números de telèfon que et posen en contacte amb l’entitat amb la que vols contactar sense indicar-ho amb claredat, i tu creus que estàs cridant a pròpia l’entitat.
➡️ On denunciar-ho
Si tens problemes o falta d’informació amb aquests telèfons, pots denunciar-ho a la DGC “per falta d’informació o publicitat enganyosa i, a més, reclamar a l’empresa la devolució dels imports”, assenyalen.
Estafes telefòniques i cridades de desconeguts
➡️ Què succeeix
Hi ha situacions en les que la denúncia d’un telèfon prové d’una estafa . Ja sigui per via telefònica, en retornar una crida que tenim en el. mòbil , un SMS que ens indica que cridem a un número o bé a través d’una web o publicitat que faciliten un número de telèfon de contacte per la prestació d’alguna mena de servei, no poques vegades caiem en estafes.
En altres casos, criden totes les nits o a tota hora i, en despenjar-ho, no responen o gasten bromes de mal gust. Si es repeteixen en el temps o són molt insistents (fins i tot si són cridades amb finalitats comercials però sobrepassen els límits del sentit comú), “aquests fets podrien constituir un delicte de amenaces i coaccions o bé d’assetjament telefònic “.
➡️ On denunciar
Es poden denunciar crides contínues? Per descomptat, tant en cas de números fraudulents com en els d’assetjament cal denunciar davant la Policia. Si és una estafa, tractaran de fer amb els culpables.
En el cas de possible assetjament o amenaces, és convenient acudir a la comissaria aportant el. registre de crides rebudes en el terminal o mostrar-li-ho a l’agent que et prengui declaració en fer la denúncia amb la finalitat de facilitar la recerca.
Imatge: geralt
Crides publicitàries de companyies telefòniques
➡️ Què succeeix
Diferents companyies telefòniques fan spam telefònic, cridant en horari intempestiu. El seu objectiu és tractar de què canviem de companyia, vendre els seus serveis, proposar ofertes, etc. Aquesta pràctica està prohibida en Espanya per la llei de Consum, que estableix un horari determinat per les crides amb finalitats comercials.
Però, a més, des de gener de 2022 les quatre companyies líders del sector en el nostre país han pactat un codi de conducta per impedir aquestes pràctiques. Es prohibeix cridar abans de les 09.00 hores, entre les 15.00 i 16.00 hores, i després de les 21.00 hores . A més, no es poden rebre crides promocionals les finalitats de setmanes.
➡️ On denunciar
Es pot denunciar a una companyia telefònica per assetjament? Sí. De fet, ja hi ha hagut sentències en contra seva. Si vols denunciar a una companyia per aquest excés de crides no desitjades, pots fer-ho. Més encara si has posat en el seu coneixement, de manera formal, que no desitges rebre crides i segueixen fent-ho. Pots recórrer a la. Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) o fer-ho per via judicial .
Hi ha solucions ràpides i efectives?
Per evitar crides publicitàries indesitjades, la primera opció és apuntar-te a la Llista Robinson . És un servei gratuït i molt senzill, que t’allibera de la “publicitat d’empreses a les que no hagis fet el teu consentiment perquè t’enviïn publicitat”, assenyalen des de la mateixa companyia que brinda aquest servei. Funciona per publicitat per telèfon, correu postal, correu electrònic i SMS/MMS.
Ull! A vegades et preguntaràs per què et truquen per telèfon si estàs en la Llista Robinson . Això succeeix perquè una empresa amb la que has tingut relació abans pot seguir enviant publicitat si no has assenyalat que ja no desitges rebre-la.
Si l’anomenada resulta ser una estafa o un possible delicte, rere denunciar-lo a la Policia, aquesta investigarà els fets, però “pot ser un procés llarg i complex , sobretot si no es coneix als responsables”, aclareixen des de CECU.
Quant a la resta de les incidències citades, la solució dependrà en gran manera de l’actitud de l’entitat o empresa:
- Resposta a la reclamació . Les companyies tenen un mes per respondre a la nostra reclamació.
- Acudir a l’arbitratge. En cas que no atengui a les teves pretensions, es pot reclamar via arbitral o algun sistema alternatiu de resolució de conflictes si l’entitat estigués adherida, “encara que no és l’habitual”. A més, moltes vegades, les entitats posen limitacions sobres les raons per les que pots reclamar.
- Via judicial. Si rere la reclamació prèvia no s’obté resposta satisfactòria i, si escau, tampoc a través del sistema alternatiu de resolució de conflictes, pots interposar demanda davant els tribunals de Justícia. Si la reclamació no supera 2.000 euros, no necessites advocat ni procurador i pots interposar una demanda. Com? Deus sol·licitar un formulari en el propi jutjat o descarregar-ho de la web del Consell General del Poder Judicial, adjuntant la documentació pertinent.
