Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com ser un bon cap

Aplicar el sentit comú i posseir habilitats per a motivar i treballar en equip asseguren l'èxit professional a un cap

Img jefe Imatge: Steve Woods

Les qualitats d'un cap

/imgs/2008/02/jefe1.jpg

Rebre la notícia que (a la fi!) s’ha aconseguit aquest càrrec pel qual tant de temps es caminava sospirant pot generar sensacions contradictòries. Ja no s’és un mer empleat, sinó que s’ha aconseguit la posició de cap, i al costat de l’alegria conviuen els inevitables dubtes: Quines qualitats s’exigiran? Com actuar a partir d’ara? Ser cap és una nova i motivadora etapa de la carrera professional. Però, en convertir-se en cap d’un departament o equip de treball, cal “canviar el xip”, encara que mai s’hagi après a dirigir. Segons els experts, per a començar amb bon peu i ésser un bon cap, cal tenir molt de sentit comú i posar en cap pràctica de les següents habilitats, amb el que l’èxit està assegurat.

Aclarir què s’espera de la seva labor

Una clau fonamental perquè un cap no fracassi està a secundar-se en els seus superiors i sol·licitar-los, amb molta claredat, què s’espera de la seva labor. No és el mateix dirigir un departament per a solucionar una situació de crisi, que únicament per a donar-li continuïtat a la labor iniciada pels nostres antecessors en el càrrec. Al mateix temps, s’ha de fer un esforç per “xopar-se” del funcionament intern de l’empresa, la seva història, els seus assoliments, els seus problemes, els seus competidors, etc.

Aconseguir la col·laboració de l’equip

Si no es “guanya” a l’equip i es busca la seva complicitat, un cap està condemnat al fracàs. L’èxit depèn directament del nivell d’implicació que s’aconsegueixi dels membres del departament. Com cal actuar per a aconseguir-ho? El primer que cal fer és esbrinar qui són els components de l’equip, qui són els seus “líders informals” (els que condicionen, amb les seves opinions, les maneres de pensar del grup) i la seva trajectòria professional dins de l’empresa. Una informació que serà molt útil per a guanyar-se la confiança de l’equip.

Prudència a l’hora dels canvis

Els experts recomanen que un cap sigui molt prudent a l’hora d’introduir canvis en el funcionament intern de l’equip. El primer que ha de fer és recopilar tota la informació possible per a identificar quins canvis cal introduir per a millorar el funcionament. Però fer-los respectant l’etapa anterior. Ha de deixar clar que, en el passat, s’han fet coses importants i reconèixer el mèrit que en això han tingut els membres de l’equip. Aquest és un requisit indispensable perquè els nous canvis siguin ben rebuts.

Obtenir els primers resultats

És important aconseguir aviat algun èxit o algun resultat destacat, sobretot si s’han introduït canvis en l’organització que hagin generat recels en algun membre de l’equip. Si no s’aconsegueixen, sempre hi haurà qui posi en dubte la capacitat o estratègia del nou cap. Per a això, els experts recomanen centrar-se en un objectiu tangible i que es pugui mesurar mitjançant un calendari, i implicar el major nombre de membres de l’equip. Si s’aconsegueix, el cap s’haurà guanyat la confiança de l’equip i vençut les resistències.

Un cap ha de centrar-se en un objectiu tangible i implicar el major nombre de membres de l’equip en el seu assoliment

Saber escoltar

És una habilitat que tot bon cap ha de tenir. Cal tenir la flexibilitat suficient per a acceptar suggeriments o modificacions a les idees que posi en marxa. Ha d’escoltar als seus col·laboradors i ser receptiu davant les seves idees i suggeriments. Les persones es queden conformes, ja que saben que són escoltades. En cas que no vegi viable alguna proposta, no ha de limitar-se a una mera negativa, sinó explicar a la persona les raons per les quals creu que, en aquest moment, no és encertat dur-la a terme.

L’expert en gestió empresarial, Leo Farache, assenyala que no saber escoltar és un dels principals errors del cap prepotent. “El cap prepotent creu que les persones com ell són diferents a les altres, i que aquestes no mereixen el seu temps i el seu afecte. El cap prepotent veu les coses clares, la resta no. El cap prepotent és insubstituïble, la resta no”.

Treball en equip

Un equip es defineix com un grup de persones que fan una mica juntes, encara que les activitats que realitzin i la fi que persegueixin siguin molt diversos. Per a fer un adequat treball en equip, el cap ha de confiar en cadascun dels seus membres. Els caps necessiten saber treballar en equip ja que això els permet realitzar millor les seves funcions, obtenir millors resultats i prendre decisions més encertades. I això s’aconsegueix pel fet que els diversos punts de vista donen una perspectiva més àmplia de la tasca.

El treball en equip ha de guiar-se sempre des de criteris ètics. Alguna cosa que no compleixen els caps d’estil manipulador. Jacques Regard, en el seu llibre “La manipulació” (Editorial Encoratja), els defineix així: “El manipulador té una manera especial d’utilitzar el poder. La seva autoritat és destructiva. Utilitza el seu poder de manera negativa i perversa per a destruir el que va bé i sotmetre als altres. Té una necessitat obsessiva de controlar-ho tot”.

Autocontrol

Els caps que tenen aquesta habilitat controlen més fàcilment les seves emocions conflictives. Segons l’expert en lideratge Daniel Goleman -autor, entre altres obres, del famós llibre “La pràctica de la intel·ligència emocional” (Editorial Cairos)-, aquesta qualitat els serveix per a “romandre equilibrats, positius i impertorbables, fins i tot en els moments més crítics, i pensen amb claredat i romanen concentrats malgrat les pressions”. Segons Goleman, els caps que més destaquen són “aquells capaços de temperar adequadament els seus impulsos, ambició i afany d’imposar-se amb l’autocontrol adequat, plegant les seves necessitats personals al servei dels objectius de l’empresa”.

Saber adaptar-se als canvis

El món de l’empresa i el treball no és estàtic, sinó que es veu subjecte a canvis cada vegada més ràpids i profunds. Nous competidors, noves tècniques de treball, noves exigències dels clients, o la influència de les noves tecnologies són només alguns d’ells. Per a ser un bon cap, per tant, no cal ser esclau de les rutines i l’immobilisme, sinó estar sempre disposat a adaptar-se amb rapidesa als canvis de l’entorn.

Reconèixer els propis errors

Segons Goleman, “els caps que fracassen es caracteritzen per reaccionar defensivament davant els errors i les crítiques, negant-les, encobrint-les o intentant descarregar la seva responsabilitat. Els triomfadors, en canvi, assumeixen les seves responsabilitats, admeten les seves possibles fallades i errors, prenen mesures per a solucionar-los i segueixen endavant sense donar voltes a l’ocorregut”.

Els caps triomfadors assumeixen les seves responsabilitats, admeten les seves possibles fallades i errors, i prenen mesures per a solucionar-los

Predicar amb l’exemple

Si un cap demana un esforç als seus col·laboradors, ha de predicar amb l’exemple i convertir-se en un model a seguir. Està demostrat que les expectatives dels comandaments respecte al treball dels seus col·laboradors influeix positiva o negativament sobre els resultats d’aquests. És el que es coneix com a “Efecte Pigmalión”, és a dir, que la fe del líder en els empleats els condueixi a l’assoliment de resultats.

Saber motivar

L’ambient humà que es respira en una empresa, la qual cosa es denomina “clima laboral”, és un dels principals factors que determinen el rendiment dels empleats. I el clima laboral depèn molt directament de la capacitat que té el cap per a motivar als empleats.

De què depèn la motivació? Encara que la qüestió salarial té un pes important, també entren en joc altres qüestions com que existeixin uns bons canals de comunicació entre cap-emprats, transmetre el sentiment de fer un treball útil, sistemes de control raonables, conciliació de la vida privada i laboral, etc.

Saber gestionar els conflictes

Una de les funcions bàsiques de tot responsable d’equips és gestionar adequadament els conflictes que sorgeixin en el si del grup. I és inevitable que, tard o d’hora, sorgeixin: gelosia professional, lluites per parcel·les de poder, mala química personal entre els membres de l’equip, etc. El cap, en primer lloc, ha de realitzar una labor preventiva: veure on pot originar-se el conflicte, i posar el remei abans que es produeixi. Però en cas que el conflicte ja hagi explotat, no cal deixar-lo de costat pensant que solucionarà per si mateix. El més raonable, segons els experts, és reunir privadament les persones implicades, analitzar amb ells les causes i arbitrar una solució amb equanimitat i de manera ben raonada.

Ser innovador

Segons Leo Farache, el líder ha de ser innovador, arriscat, audaç, i encoratjar als seus per a fer el seu treball més emocionant. I cita l’exemple d’un banquer d’èxit: “Diuen que una persona ha de ser acomiadada no perquè fa mal les coses, sinó perquè no les intenta. Que és com tractar d’animar a les persones al fet que provin, assagin i experimentin en el camí de millorar”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions