Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com tributen les col·laboracions

Hisenda sol retornar part de les retencions aplicades en les col·laboracions, sobretot quan els titulars són autònoms

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 28deAbrilde2008
Img trabajadora Imatge: elvis santana

Fer la Declaració de la Renda és, habitualment, un exercici farragós que sol generar nombrosos dubtes, sobretot quan les rendes que reben els contribuents procedeixen de molt diverses vies. Els majors problemes sorgeixen, per exemple, quan a més del salari normal, els ciutadans van rebre pagaments en concepte de col·laboracions en l’exercici fiscal sobre el qual estan declarant. Però, com tributen les col·laboracions en l’IRPF? Per a començar, cal diferenciar les col·laboracions efectuades per autònoms i les realitzades puntualment per treballadors per compte d’altri. En tots els casos, caldrà declarar per elles en l’IRPF. En nombroses ocasions, el contribuent gaudirà de la devolució per part d’Hisenda de les retencions aplicades.

Les col·laboracions dels autònoms

Tots aquells contribuents que treballen per compte propi i que, per tant, són considerats autònoms, estan subjectes a un règim fiscal particular, i tots estan obligats a presentar la Declaració de la Renda. Aquests professionals són considerats prestadors de serveis i, en molts casos, fan treballs per a tercers, denominats col·laboracions, a través d’una contraprestació econòmica.

A l’hora d’elaborar la Declaració de la Renda, els treballadors autònoms que realitzen col·laboracions (per exemple paletes, pintors o periodistes “freelance”) han de declarar tots els ingressos que hagin obtingut en l’exercici de la seva activitat. Perquè l’elaboració de l’IRPF sigui correcta i legal, han d’estendre i guardar totes i cadascuna de les factures corresponents a les col·laboracions cobrades. Tots els professionals autònoms estan obligats a emetre aquests documents (factures) pels serveis prestats, i són de vital importància a l’hora de realitzar la Declaració de la Renda.

Els autònoms que fan col·laboracions han de declarar els seus ingressos, i han de guardar totes i cada de les factures corresponents a les col·laboracions cobrades

La importància d’aquestes factures radica, sobretot, en les retencions aplicades que, en molts casos, són retornades per Hisenda en fer la Declaració. La retenció que s’aplica a les col·laboracions dels autònoms en l’IRPF és habitualment del 15%, encara que en situacions especials pot reduir-se fins al 7%. Això ocorre, per exemple, en el primer any de vida de la posada en marxa d’un negoci i en els dos següents anys, sempre que sigui el primer treball com a professional que desenvolupa el contribuent. Elaborar bé les factures d’aquesta mena de col·laboracions serà molt important en l’IRPF, ja que la retenció aplicada serà la part dels diners que després de la declaració de la renda li sortirà a retornar.

A més, en les factures de les col·laboracions realitzades haurà de figurar clarament l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit). L’IVA general és del 16%. En qualsevol cas, un esment especial mereix un tipus de col·laboracions específiques, que no impliquen IVA, com són les efectuades per periodistes, escriptors, músics o artistes (tots aquells treballs amb drets d’autor estan exempts d’IVA).

Com calcula l’IRPF un autònom

Les rendes que obtenen els professionals autònoms per les col·laboracions efectuades es consideren rendiments d’activitats econòmiques i així haurà de figurar en la seva Declaració de la Renda. A diferència de les persones que treballen per compte propi, els autònoms poden calcular els seus rendiments fiscals de tres formes diferents:

  • Sistema d’estimació Objectiva per Mòduls: Aquest sistema de càlcul utilitzat en activitats empresarials estima un rendiment periòdic estàndard, amb el que no té en compte ingressos i despeses reals, sinó estimatius. En el cas dels autònoms que treballen realitzant col·laboracions, aquest sol ser el mètode de càlcul més utilitzat.

  • Sistema d’Estimació Directa: Aquest mètode de càlcul permet a l’autònom pagar en funció dels beneficis reals. Això és així perquè les rendes es calculen restant als ingressos totes les despeses relatives al negoci, i que permeten desenvolupar-lo (el lloguer dels immobles, pagaments de materials, provisions i equips, aigua, llum, interessos de crèdits…).

  • Sistema d’Estimació Objectiva per coeficients: És similar al mètode anterior, encara que exclou despeses com a amortitzacions, serveis d’assessoria i provisions per morositat.

Tot treballador autònom està obligat a declarar totes les rendes que recapta per l’exercici de la seva activitat. Per a això, ha d’emplenar un imprès conegut com a Alta “Censal”. Com qualsevol altre contribuent, en emplenar la seva Declaració de la Renda, haurà de comptabilitzar totes les col·laboracions que hagi efectuat en l’exercici fiscal i sumar la contraprestació econòmica que això li hagi suposat. En funció dels seus ingressos totals i de les retencions efectuades, Hisenda calcularà si ha de retornar-li part dels impostos pagats o si, per contra, el contribuent haurà d’abonar més tributs.

Col·laboracions esporàdiques

Un tipus particular de col·laboracions són les elaborades dins del món del periodisme. En el cas dels “freelance” o periodistes autònoms, a l’hora d’elaborar la seva Declaració de la Renda hauran de triar un dels mètodes esmentats anteriorment (mòduls, estimació directa o estimacions objectiva per coeficients). No obstant això, dins del món de les Humanitats (periodistes, escriptors, artistes…) també és possible realitzar col·laboracions per a tercers, mentre s’està contractat per compte d’altri en una altra empresa. Convé assenyalar, per tant, que no tot el que fa un treball de manera autònoma té la condició de treballador autònom, almenys a l’efecte de la seva inclusió en el règim especial de la Seguretat Social.

Si l’activitat no és periòdica o, per la seva escassa quantia, no es pot considerar suficient com a mitjà de vida, el contribuent no haurà de donar-se d’alta com a autònom ni haurà de constar com a tal en el règim de la Seguretat Social. Es té, per tant, la possibilitat legal de realitzar col·laboracions sense estar donat d’alta i cotitzant al règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social. En aquest cas, la prestació econòmica derivada d’aquestes col·laboracions s’integrarà en la base imposable del contribuent com a rendiment de treball (aquest tipus de col·laboracions esporàdiques és tractat, a efectes fiscals, com a rendiment de treball personal).

Les col·laboracions de premsa estan exemptes d’IVA, encara que sí que s’aplica retenció, important per a calcular la possible devolució per part de l’Agència Tributària

Com a quantitat orientativa, no s’està obligat a donar-se d’alta com a autònom quan els ingressos mensuals obtinguts per la realització de col·laboracions no aconsegueixen el salari mínim interprofessional, fixat en 600 euros al mes per a l’any 2008 (el que equival a 7.200 euros anuals).

Les col·laboracions de premsa estan exemptes d’IVA, per la qual cosa els contribuents que les realitzin no estan obligats a declarar per aquest impost, ni en conseqüència, a realitzar les declaracions trimestrals i el resum anual que sí que ha de fer la majoria dels treballadors autònoms. No obstant això, sobre aquestes col·laboracions periodístiques sí que s’aplica la seva corresponent retenció (habitualment del 15%), important per a calcular la possible devolució per part de l’Agència Tributària. En qualsevol cas, quan un professional que treballa per compte d’altri realitza, per a complementar els seus ingressos, col·laboracions per a tercers, ha de saber que no sempre li sortirà la seva Declaració a retornar. A l’hora de calcular el seu IRPF, es tindran en compte tots els seus ingressos i en funció de la seva quantia, Hisenda aplicarà el percentatge corresponent de pagament d’impostos.

Per tant, si un contribuent ha estat fent col·laboracions amb una retenció del 15% però comptabilitzant tots els seus ingressos mereix pagar per tots ells un 23% en impostos, al final haurà de pagar a Hisenda la diferència, ja que la retenció per les col·laboracions haurà estat menor a la qual li correspon. En qualsevol cas, sempre podrà recórrer a les opcions en vigor per a reduir impostos en l’IRPF, com són comptar amb una hipoteca, aportar a un pla de pensions o contractar un compte estalvio-habitatge, entre altres.

EL PAGAMENT D'IMPOSTOS EN FUNCIÓ DE LES RENDES

En fer la Declaració de la Renda, és important conèixer quin és el tipus marginal de cada contribuent ja que l’IRPF és un impost que grava la totalitat de la renda del contribuent. En l’elaboració de la Declaració, es tenen en compte els rendiments procedents del treball personal, del capital mobiliari i immobiliari i de les activitats econòmiques i els guanys i les pèrdues de patrimoni de la persona. Com l’IRPF és un impost progressiu, quant majors siguin les rendes obtingudes, major serà el percentatge de les mateixes que caldrà destinar al pagament d’impostos.

Amb l’entrada en vigor de l’última reforma fiscal (que s’aplica per primera vegada en la Declaració de la Renda que es presenta enguany), s’han modificat els trams per a calcular el percentatge en impostos que cada ciutadà ha de pagar a Hisenda en funció de les seves rendes totals:

  • Els contribuents amb rendes fins a 17.360 euros hauran de pagar un 24% en impostos.

  • Els que rebin rendes entre 17.360 i 32.360 euros pagaran un 28% en impostos.

  • Els que guanyin entre 32.360 i 52.360 euros hauran de pagar un 37%

  • Els que obtinguin rendes per més de 52.360 euros, abonaran el 43% en impostos.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions