Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com vendre títols de renda fixa

Una nova plataforma facilita la venda d'actius de renda fixa i dona més liquiditat i transparència a aquest mercat
Per roserblasco 9 de agost de 2010
Img dinero
Imagen: wfabry

En aquests temps convulsos per als mercats, cada vegada són més els inversors que amplien el seu ventall d’opcions i busquen alternatives fos de la Borsa que els donin més seguretat. En l’últim any ha crescut de manera notable la contractació de títols de renda fixa, en aparença menys arriscats que la renda variable. Ha guanyat molt interès la subscripció de pagarés, bons, obligacions, participacions preferents i deute subordinat, entre altres actius. En tot 2009, el volum de negoci registrat en AIAF, el mercat de renda fixa espanyol, va aconseguir 3,6 bilions d’euros, un 53,8% més que l’any anterior. Els inversors busquen refugi en instruments capaços de garantir el seu estalvi, alguna cosa que s’aconsegueix si es manté la inversió a venciment. Fins ara, un dels inconvenients d’aquests vehicles d’inversió era la dificultat de vendre’ls abans d’hora, sobretot si no es volia perdre diners. No obstant això, Borses i Mercats Espanyols acaba de crear un nou sistema que busca donar més liquiditat i facilitar la venda a tots els inversors particulars que desitgin reemborsar els seus diners abans que venci el seu termini.

Com funciona la renda fixa

Cadascun dels tipus d’actius de renda fixa té un funcionament peculiar: tenen més o menys liquiditat, els seus interessos són majors o menors, donen unes garanties concretes, uns terminis… Una de les característiques comunes és que una vegada emesos, és difícil la seva venda al mercat secundari. En general, les entitats es comprometen a pagar uns tipus d’interès prefixats per endavant, sempre que l’inversor mantingui els seus diners fins al venciment. En qualsevol cas, si són títols negociats al mercat secundari (una mica del que l’estalviador ha d’informar-se abans de la seva contractació), cap la possibilitat de vendre’ls abans d’hora si es busca comprador.

No obstant això, el mercat de renda fixa no pot comparar-se amb la Borsa quant a liquiditat. És difícil trobar un inversor interessat en un títol concret, ja que la seva popularitat no és tan alta com la de les accions. Fins al moment, la forma més habitual d’aconseguir vendre un títol de renda fixa abans de venciment (tant si és de deute públic com de deute privat) era acudir a l’entitat financera o intermediari en el qual es va adquirir i mostrar-li el seu desig de reemborsar el capital. Per aconseguir creuar l’ordre de venda, l’entitat en qüestió havia de trobar de forma bilateral (mitjançant trucades de telèfon a altres clients o entitats) un altre estalviador interessat a adquirir els títols en venda. Aquest mètode de venda es manté vigent.

L’inversor pot consultar en temps real quins són les operacions obertes i els preus oferts

No obstant això, amb l’ànim de donar més liquiditat i protecció als estalviadors, al mercat de renda fixa espanyol (AIAF) han engegat una plataforma amb la qual l’inversor particular podrà moure’s de manera més còmoda. Des del 10 de maig està en funcionament el Sistema Electrònic de Negociació de Deute (SEND), un mercat en el qual s’introdueixen totes les ordres existents, tant de compra com de venda d’actius de renda fixa privats.

Què és el SEND

En el SEND es negocien participacions preferents, bons i obligacions simples, obligacions subordinades, obligacions amb bonificació fiscal, cèdules i pagarés amb venciment superior a sis mesos. Al principi, s’han inclòs les emissions realitzades a partir de 2009, amb preu nominal unitari igual o inferior a 1.500 euros que hagin tingut com a destinatari a l’inversor particular. No obstant això, el funcionament del mercat preveu incloure altres títols emesos amb anterioritat, o amb nominal superior, si així ho demana l’emissor, un membre del Mercat o determinats actius de deute públic nacional o europea.

El sistema de contractació es realitza per ordres (multilateral) o aplicacions (bilateral), amb operativa a venciment i explicat. La compensació i liquidació de les operacions es farà a través d’Iberclear, per saldos. L’horari de funcionament d’aquest mercat és continu, de 8:30 hores a 16:30 hores (de dilluns a divendres) i, igual que succeeix amb la Borsa, l’inversor pot consultar en temps real quins són les operacions obertes i els preus oferts. Per a això, ha creat un apartat específic a la seva pàgina web anomenat SEND. Amb la fi que els actius apareguin en aquesta nova plataforma, és necessari que l’inversor demani a la seva entitat intermediària que li introdueixi l’ordre a través d’aquest mercat.

A quin preu vendre

Quan s’acudeix al mercat secundari a vendre un títol de renda fixa (sempre que l’inversor no esperi a venciment), es perden les garanties o el compromís de rendibilitat pactat el dia de la compra. En aquest cas, l’estalviador ha de saber que haurà de sotmetre’s als preus de mercat al moment de la sol·licitud: si es ven un actiu de renda fixa abans d’hora es pot perdre diners. Convé tenir en compte diversos paràmetres que influeixen en el preu: l’evolució dels tipus d’interès, la percepció de risc del mercat, la demanda i el termini.

Si entre la compra i la venda s’han produït pujades en els tipus d’interès del mercat i aquests es troben per sobre del tipus d’interès del títol, el preu al que es podrà vendre l’actiu al mercat secundari serà inferior al preu d’amortització. En aquest cas, l’inversor podria arribar a perdre diners, ja que els seus actius han perdut valor. Aquest fet posa de manifest que la rendibilitat de la renda fixa no ho és tant com el seu nom pot suggerir.

Les cèdules hipotecàries són l’actiu que compta amb major quota de negoci al mercat de renda fixa privada

Per contra, pot donar-se la circumstància que els tipus d’interès del mercat hagin caigut entre el moment de compra i el de venda. En aquest cas es poden vendre actius de renda fixa a major preu que al que es van adquirir.

Quant al termini, els actius que més risc presenten i que estan més exposats a sofrir fluctuacions són els emesos a major termini (sobretot a partir de tres anys). Per això, el normal és que el cupó que ofereixin sigui també superior al dels emesos a curt termini (fins a un any). No hi ha més que veure que en l’actualitat les Lletres a tres, sis i dotze mesos es col·loquen en les últimes subhastes a tipus que oscil·len entre l’1,5% i el 2,5%, mentre que els bons a partir de cinc anys donen un 3,58% i les obligacions a 10 anys, un 4,87%. Les emeses al major termini possible (a 30 anys) s’han adjudicat en l’última subhasta (del passat 17 de juny) al 5,93%.

El risc, tant dels emissors com dels tipus d’interès, és una altra dada fonamental a l’hora de mesurar les capacitats de la inversió en renda fixa. La falta de seguretat o la major possibilitat d’impagament ha de premiar-se amb major rendibilitat. En general, una emissió d’alt risc (per exemple les que comptin amb qualificacions crediticies inferiors a BB) registren un tipus d’interès elevat.

Què es contracta més

Les cèdules hipotecàries són l’actiu que compta amb major quota de negoci al mercat de renda fixa privada. En total, a tancament de 2009 concentrava el 40,5%. El seu volum total ascendia a 352.780 milions d’euros. Els bons clàssics, les obligacions i les participacions també van créixer molt durant 2009, fins a aconseguir més de 151.000 milions d’euros, la qual cosa representa el 17% del saldo viu.

Els pagarés, no obstant això, van veure caure el seu saldo en circulació (tots els diners que hi ha al mercat invertit en ells) fins a 41.647 milions d’euros, la qual cosa va suposar 4,8% del total. Per la seva banda els bons de titulización mostraven pràcticament el mateix pes que en l’exercici anterior, amb un 33,5%, i 291.425 milions d’euros.