Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Comissions de bancs i caixes, a l’alça

En el que va d'any les comissions dels bancs i caixes d'estalvi espanyoles han augmentat entorn d'un 10%, principalment per realitzar una transferència i usar el caixer
Per Leticia Arráez 21 de agost de 2007

Cada usuari d’una entitat bancària va pagar l’any passat al nostre país 226 euros de mitjana en comissions en operacions bàsiques, sense explicar préstecs o altres productes, principalment en transferències i ús del caixer electrònic mitjançant la targeta de crèdit i dèbit. A la fi de 2007, la xifra mitjana de comissions per persona podria arribar als 260 o 280 euros. Després de l’últim augment de les comissions, la mitjana s’ha situat dos punts per sobre de l’IPC. Davant aquestes xifres, fetes públiques pel Banc d’Espanya, els ciutadans es pregunten de quina forma van a afectar a les seves butxaques aquestes pujades, i com van a influir en les seves operacions més freqüents. El més aconsellable és negociar les comissions amb les entitats i reclamar sempre que hagin cobrat per un servei no requerit.

Encara que no passa un dia sense que es denunciïn les elevades comissions que bancs i caixes cobren a Espanya, aquestes lluny de baixar, s’han incrementat. Principalment ho han fet les comissions per les principals operacions bancàries, fins i tot després d’haver-se engegat l’eliminació de comissions, aplicades en algunes entitats financeres, en els moviments més bàsics. Solament en els primers sis mesos de 2007 les comissions i operacions senzilles van augmentar una mitjana del 4,6%, segons dades del Banc d’Espanya. Aquest nou increment se situa per sobre de l’Índex de Preus al Consum Harmonitzat (IPCA). En concret, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) preveu un augment semblant per a la resta de l’any i recorda que la millor solució consisteix a negociar amb les entitats per aconseguir els millors preus en els serveis.

Si en 2005 l’usuari pagava de mitjana anual 176 euros, aquesta xifra es va encarir en 2006 a 226 euros i s’espera que pugui arribar a la fi d’any fins als 260/280 euros. Malgrat la possibilitat de negociar les comissions, l’homogeneïtzació dels preus dificulta l’elecció per part del client. És molt important, per tant, comparar l’oferta de les entitats i llegir la lletra petita en tots els serveis que vagi a requerir. En aquest sentit, les campanyes que van llançar alguns bancs i caixes fa dos anys sota la denominació ‘sense comissions’ també han causat algunes sorpreses als clients. A més, sempre que s’ofereixen alguns serveis bàsics sense comissions cal mirar la lletra petita, perquè altres serveis -com el manteniment de la targeta- pot resultar més car.

Si en 2005 l’usuari pagava de mitjana anual 176 euros, aquesta xifra es va encarir en 2006 a 226 euros i s’espera que pugui arribar a la fi d’any fins als 260/280 euros

En l’actualitat s’està treballant en alguns aspectes que ajudin a protegir els interessos dels clients com l’aprovació d’una normativa ‘més justa’. Sobretot, una major intervenció del Banc d’Espanya i del Ministeri de Sanitat i Consum. Un altre dels objectius en els quals incideix la societat, en general, és la major interlocució i diàleg amb entitats i patronals, que a poc a poc ja es va aconseguint. Però el més important és que l’usuari no es conformi amb les altes comissions que ofereixen els bancs i que les negociï en els serveis que siguin precisos, així com reclamar-les quan s’adverteixi que aquestes són molt elevades i desproporcionades. Un consell és fer un seguiment regular de la ‘vida bancària’ de l’usuari per evitar comissions que no procedeixin.

Des d’ADICAE també s’assegura que l’augment de les comissions no estan en proporció amb la qualitat de de el servei. Com a exemple, el seu vice-president explica que el sistema de banda magnètica que utilitzen les targetes actuals és encara molt vulnerable al frau. Es calcula que en 2010 es dugui a terme la implantació del nou xip. “Una transició que s’està pagant amb les comissions dels consumidors. Així es mostra la nul·la eficàcia que ha tingut la campanya sense comissions, i que demostra que no s’ha frenat l’augment del cost de les comissions ni la repercussió que ha tingut en la butxaca dels usuaris, que segueixen pagant cada vegada més per la prestació dels mateixos serveis”, denúncia Herrero.

Encara existeixen notables incompliments quant a la col·locació d’un tauler d’anuncis per informar als clients

Per aquestes raons és molt important negociar les comissions amb les seves entitats, i en el cas de no estar conformes amb elles, els experts aconsellen la presentació de reclamacions al defensor del client i al Banc d’Espanya. Es poden tenir en compte alguns suggeriments que poden ser molt útils a l’hora de contractar els serveis d’una entitat bancària.

No cal oblidar que les entitats, en la seva operativa habitual, solen aplicar les comissions màximes establertes per cada banc o caixa d’estalvis. Existeixen casos de rebaixa quan el client negocia, d’aquí la insistència en la necessitat de negociar. D’altra banda, l’operativa de les entitats està sent en molts casos la de cobrar una comissió, encara que no obeeixi a un servei efectivament prestat. Si el client reclama, solen retornar el càrrec, però si no s’efectua tal reclamació, la quantia de la comissió va a parar als ingressos que tenen els bancs i caixes d’estalvi per aquest concepte. A més, s’ha de saber que es poden revisar les comissions per tots els productes i serveis que el banc o caixa ofereix, a part de preguntar en l’entitat si ja ha estat registrada al Banc d’Espanya i si consta en el llibre de tarifes. Es tracta d’una manera d’evitar abusos en l’activitat diària.

No obstant això, encara existeixen notables incompliments quant a la col·locació d’un tauler d’anuncis per informar a la clientela. És a dir, un lloc on el client pugui conèixer els seus deures i els seus drets, comparar-ho amb els de altres entitats bancàries i conèixer les últimes ofertes o serveis que ofereix l’entitat bancària.

Transferències

Un fenomen dels últims mesos és l’encariment de les transferències bancàries nacionals, sobretot les realitzats des de la mateixa entitat, és a dir, entre sucursals de les mateixa xarxa financera -un 9,45%-, i també des de diferent banc o caixa d’estalvi on es té el compte. En aquest cas, la comissió va aconseguir els tres euros de mitjana enfront dels 2,75 de fa sis mesos, la qual cosa significa un increment del 9,45%.

Targetes de crèdit

El cobrament amb targeta de dèbit en una entitat diferent a la pròpia, però amb la mateixa xarxa de targetes (Servired, Euro6000 o 4B) equival al cobrament d’altíssimes comissions per part de les entitats financeres. Aquestes extraccions han augmentat el seu preu de mitjana un 11,1%, passant dels 54 cèntims als 60 de mitjana. S’observa que les comissions que s’exigeixen són, en general, més altes als bancs que en les caixes, però hi ha de nou un alt grau d’homogeneïtat entre les tarifes. Com és habitual, s’exigeix una comissió de major quantia en els casos de disposició de diners a crèdit a una altra xarxa de caixers, però no s’exigeix quantitat alguna per les disposicions d’efectiu. En aquesta ocasió, les targetes de dèbit van d’una comissió mínima de 4,51 a una màxima de 20 euros. En el cas de les targetes de crèdit, el preu oscil·la entre els 13,52 de mínim i els 40 euros de màxim. Però en aquest cas, també es poden negociar els preus. Per exemple, al Banc Santander poden ajustar-se fins als 24 euros i els 30 del BBVA en el segon any. En altres bancs, el primer any pot resultar gratis i a partir del segon cal començar a abonar una quantitat. En definitiva, la quota anual es pot rebaixar a l’hora de negociar. Tot depèn de l’ús que se li doni a la targeta.

Préstecs

L’obertura de crèdits no hipotecaris ha pujat un 0,48% i els hipotecaris una mica més, concretament un 1,24%. No obstant això, en aquest aspecte, la comissió que més s’ha incrementat ha estat la relacionada amb l’estudi que es fa per obrir un préstec, que ha augmentat entre un 4% i 5%. En la comissió d’obertura de préstecs hipotecaris poden apreciar-se grans oscil·lacions en les quantitats aplicades per cada entitat que oscil·len des dels 15 als 950 euros. D’altra banda, quant als préstecs no hipotecaris, el percentatge al que ascendeix la comissió també varia entre el 2% i 3%, mentre que s’aprecien fortes oscil·lacions entre les quanties mínimes, és a dir, entre 12 i 120 euros.

Comissió de manteniment en comptes i llibretes

Les comissions per manteniment de comptes van augmentar menys en percentatge però més en quantitat, en pujar 54 cèntims de mitjana tant per als comptes corrents com per les d’estalvi. Es tracta de l’operació més bàsica que ofereix una entitat financera i que s’abona semestralment. De tota manera, moltes de les entitats bancàries que van llançar la campanya ‘sense comissions’ oferien de manera gratuïta el manteniment del compte als clients que la van obrir a partir d’aquest moment.

Despesa no és el mateix que comissió

El Banc d’Espanya recorda una regla basada en el sentit comú, segons la qual qualsevol comissió que cobri l’entitat financera a l’usuari ha de comportar un servei. De nou, la clau està a llegir els contractes abans de signar-los i a perdre la por al banc o caixa d’estalvis. Addicionalment, les entitats poden cobrar per les despeses en què hagin incorregut per prestar aquests serveis. Però no cal confondre comissió amb despesa. Les característiques de les comissions són les següents:

  • Han de respondre a la prestació d’un servei efectiu, això és, que realment hagi estat prestat per l’entitat.
  • El client ha de sol·licitar el servei. Queden així excloses aquelles operacions que són imposades per l’entitat com són l’obertura de compte corrent per domiciliar quotes d’un préstec o els regals que l’entitat realitzi, com les targetes de crèdit, etc.
  • Ha de prestar-se el servei d’una manera diligent: l’operació que el client sol·licita ha de realitzar-se correctament i en un temps adequat.
  • La quantia de la comissió ha de ser proporcional al servei prestat, és a dir, ha d’existir un equilibri entre la quantia de la comissió aplicada i el volum de l’operació que es realitza.