La compra i venda d’accions, es realitzi per Internet, per telèfon o a través de l’oficina bancària, implica una sèrie de comissions: de compra-venda d’accions, de custòdia i corretatge… Una considerable despesa, encara que si s’opera en la Borsa espanyola no resulta massa costós, ja que els seus cànons estan entre els més barats del món. Aquestes despeses varien en funció de l’import efectiu que es negociï, de les despeses dels intermediaris, i del mercat en què s’operi.
Comissions de compra-venda
El cànon de bossa és la despesa més coneguda en les operacions borsàries, un concepte fix que no varia d’una entitat a una altra. Es tracta d’una quantitat que percep la Borsa corresponent per les operacions que es realitzen, i s’estableix en funció de l’import efectiu que es negocia. Segons les tarifes de la Borsa de Madrid, per a quantitats inferiors a 30 euros no s’aplica cap despesa. De 30,1 a 300 euros, la tarifa és de 1,10 euros; de 300,1 a 1.500 euros l’inversor paga 4,85 euros i així successivament fins a un import superior a 13,40 euros quan la quantitat efectiva invertida és de més de 300.000 euros.
Les comissions de compra-venda s’apliquen tant en les operacions de compra com en les de venda d’accions, i com més gran sigui la quantitat invertida, major serà també la comissió. Aquesta comissió suposa un seriós llast per a les operacions intradía (aquelles que es realitzen en una sola jornada), ja que penalitza la rendibilitat obtinguda. Perquè els clients més especulatius puguin realitzar entrades i sortides en el dia amb les comissions més competitives, molts intermediaris financers apliquen una rebaixa en aquesta despesa.
Les comissions, a més, varien depenent del mercat borsari en el qual s’operi. No costa el mateix realitzar aquestes operacions en el Mercat Continu espanyol que en algun dels principals mercats internacionals. Mentre les tarifes del cànon no solen passar dels 7 o 9 euros a Espanya, en els mercats internacionals pot arribar a aconseguir els 30 euros.
Intermediaris financers
Els intermediaris financers apliquen dos sistemes diferents per a cobrar aquestes comissions. D’una banda, a través d’una tarifa fixa que oscil·la entre 7 i 30 euros per a les operacions nacionals; i per una altra, amb un sistema mixt que combina una quantitat fixa més una miqueta per cent de l’efectiu invertit, que oscil·la entre el 0,15% i 0,4% en les operacions nacionals, i entre 0,15% i 0,65% en les internacionals.
Les tarifes de les Borses estrangeres són tres vegades majors que les del mercat espanyol
Alguns intermediaris ofereixen tarifes més cares, pròximes als 30 euros, però que inclouen les despeses de l’intermediari internacional. Una despesa que varia també en funció del mercat en què s’operi; en alguns, fins i tot es cobren impostos especials. Les despeses dels intermediaris depenen dels acords als quals hagin arribat els espanyols amb les diferents Borses internacionals. Per norma general, els intermediaris busquen les millors condicions, encara que és freqüent que hagin de donar ordres a través d’un ‘broker’ amb costos més elevats per a assegurar que l’operació s’executi en temps real.
Perquè el petit i mitjà inversor pugui estalviar en la compra d’accions, pot acollir-se a una “tarifa plana” que permet realitzar quantes operacions de borsa es desitgin, encara que no totes l’entitats financeres disposen d’aquest servei. Els seus preus oscil·len entre 7 i 20 euros, en funció del caràcter de l’operació: nacional o internacional. És convenient acollir-se a aquesta mena de plans quan l’inversor sola realitzar diverses operacions durant el mes; en cas contrari no li compensa optar per aquesta fórmula, ja que encarirà la inversió.
Comissió de custòdia
Les comissions de compra i venda no són les úniques que apliquen els intermediaris financers, sinó que existeixen unes altres que llastren la possible rendibilitat obtinguda. Es tracten de les comissions de custòdia i corretatge, encara que en tots dos cànons la quantitat que cobren bancs i caixes d’estalvi és mínima, i fins i tot hi ha entitats que no la cobren.
La comissió de custòdia és aquella que cobren les entitats financeres per mantenir accions en cartera, i s’esdevingui per la posició de valors i per l’entrada de títols nous. Pot cobrar-se mensual, trimestral, semestral o anualment. No és fàcil comparar les comissions de custòdia de les diferents entitats financeres, ja que algunes cobren les despeses de custòdia sobre el valor nominal de les accions, unes altres sobre el valor efectiu dels títols, i unes altres cobren un mínim per valor o per mercat.
Si l’inversor dóna l’ordre a través d’un banc o caixa d’estalvis, a la comissió d’intermediació haurà d’afegir-se la de corretatge. Això es deu al fet que només les societats i agències de valors poden ser membres de borsa, i els bancs i les caixes han de traspassar l’ordre del client a aquests perquè pugui executar-se, de manera que el banc o caixa aplica realment una doble comissió: una per traslladar l’ordre al membre del mercat, i una altra per l’execució de la proposta, comissió que sol situar-se entorn del 0,15%-0,30% del valor efectiu de l’operació.
