Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Compres d’objectes de segona mà

Si la diferència de preu entre un producte de segona mà i un nou no és important convé no arriscar-se perquè sempre aportarà majors garanties el producte nou

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 05deMarçde2007

A Espanya, encara que lluny de l’acceptació que tenen a França o el Regne Unit, hi ha nombroses botigues on poden trobar-se articles usats per un preu lògicament inferior al dels nous. Vehicles, roba, maquinària industrial, material informàtic, mobles, i un llarg etcètera conformen el negoci de la segona mà, que ofereix oportunitats no sempre exemptes de risc. Comprovar el producte abans d’adquirir-lo és el principal consell. No obstant això, existeix un termini d’almenys un any de garantia -enfront dels dos obligatoris dels béns nous- quan la compra es realitza en una empresa. Si la transacció s’efectua entre particulars queda regulada pel Codi Civil, que decreta un termini de sis mesos per a detectar defectes ocults.

Un negoci molt ampli

/imgs/2007/03/segundamanod.jpg

Comprar coses usades pot ser molt pràctic, ecològic i ‘convenient’ perquè s’estalvia diners, però també comporta un risc. Els consumidors ho saben i, per això, el mercat està més o menys desenvolupat depenent del producte i de la seva demanda, que al seu torn obeeix al preu final i al resultat de cada producte. Un dels quals més èxit tenen al nostre país són els vehicles ja que -segons les dades de l’Associació Nacional de Vehicles a Motor i l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions- a Espanya es van comprar vuit cotxes usats per cada deu nous en 2006, una tendència que va en augment.

En les estadístiques d’Eurostat es contempla la venda al públic de productes de segona mà, que inclou, per exemple, antiguitats, roba usada o llibres “de vell”. No obstant això, la venda d’automòbils d’ocasió no entraria en aquest capítol, que segons les dades de 2003. a la Unió Europea de 25 països aconseguia un volum de vendes de 7.200 milions d’euros i una mà d’obra de 106.000 persones. El pes relatiu de venda al detall de béns de segona mà en el comerç minorista i la reparació estava entre el 0,4% i el 0,7%.

Regne Unit i França van generar conjuntament al voltant del 60% del volum total d’aquestes vendes, fins i tot emprant només al voltant d’un terç de la mà d’obra, això significa que és en aquests països on marxa millor aquest tipus de venda al detall de mercaderies de segona mà en botigues. A Espanya, les dades de l’INE assenyalen que el volum de negoci en 2004 va ser de 128,6 milions d’euros.

Però, encara que no hi hagi moltes dades per a comparar, el negoci de la segona mà en botigues és molt ampli. Abasta des de vestits de núvia a roba de bebè passant per maquinària industrial, ordinadors, mobles, joies… Alguns inclouen fins a l’habitatge. Julián Tío, assessor de consum i membre de la Junta Directiva de la Confederació Espanyola de Consumidors i Usuaris (CECU), creu que en el nostre entorn “l’usuari es decanta principalment per adquirir productes d’electrònica”, com a agendes PDA o reproductors MP3, a més de música i llibres.

En relació amb aquesta mena de béns nous i uns altres de segona mà, com podrien ser els instruments musicals o el material esportiu, “caldrà valorar si la diferència econòmica és important, ja que en cas contrari no val la pena l’adquisició d’aquesta mena de productes”, asseguren des de l’Associació Familiar per a l’Orientació del Consum d’Euskadi (ASCOFA).

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Garanties, per llei »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions